El seminari d’aprenentatge significatiu en la pràctica de l’aula

Maria Antònia Bordoy Matamalas

“M’agrada molt perquè després no se m’oblida el que estudio.” Aquesta és una de les valoracions que fa un dels alumnes que han après a utilitzar els mapes conceptuals com a eina d’estudi. No és aquesta precisament la finalitat de l’aprenentatge?, ser capaç de recordar i aplicar els coneixements que s’han treballat i estudiat, no només en una prova concreta i a curt termini, sinó en un període més llarg de temps?

Aprendre significativament és possible amb l’ús dels mapes conceptuals. Encara que l’aplicació dels mapes conceptuals va començar a les aules, també s’utilitzen en institucions de prestigi mundial allunyades de la docència, com la NASA o les forces armades dels Estats Units.

Mapa conceptual de la NASA.

 

Aprenentatge significatiu a la pràctica

Sovint a les aules ens trobam el fet que l’alumnat té dificultats per recordar allò que semblava que havia après. Molts alumnes demostren tenir bona capacitat memorística en ser capaços de reproduir correctament allò que han escoltat a classe i/o estudiat en una tasca concreta, com en un examen. Però, si repetíssim la mateixa prova després d’un temps, probablement una part d’aquests alumnes tindria dificultats per recordar els continguts apresos. Per què ocorre això? Què podem fer perquè després de les vacances o de l’examen l’alumnat no s’oblidi del que ensenyam?

Aquesta ha estat una de les principals preocupacions que han duit n’Antoni Ballester a investigar la manera com fer que l’aprenentatge sigui significatiu per a l’alumne. El professor Ballester és doctor en geografia, professor d’educació secundària i professor associat del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears. A les classes de ciències socials que imparteix a l’IES Baltasar Porcel d’Andratx (Mallorca) utilitza els mapes conceptuals, una eina gràfica per organitzar i representar el coneixement que relaciona els conceptes, un mètode pedagògic que millora el rendiment acadèmic i la motivació de l’alumnat.

“En aquest grup, sense ser els alumnes especialment brillants, podria afirmar que hi ha hagut un 90% d’éxit.” Això és el que comenta en Moisés Rodríguez, professor de l’Institut d’Educació Secundària San Marcos de Tenerife, que també ha seguit la metodologia de l’aprenentatge significatiu a les seves classes.

Després dels bons resultats obtinguts a les classes de secundària, es varen organitzar els seminaris d’aprenentatge significatiu a través de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, destinats a formar els professors perquè poguessin treballar a l’aula les variables clau de l’aprenentatge significatiu en la seva matèria i al nivell corresponent.

N’Antoni Ballester ha recollit les seves experiències i coneixements en el llibre digital L’aprenentatge significatiu a la pràctica. Com fer l’aprenentatge significatiu a l’aula, que es pot consultar de manera gratuïta al lloc web <www.aprenentatgesignificatiu.com>, creat per compartir experiències entre el professorat de tot el món. Fins ara ha rebut més de dos milions de visites, i es pot trobar en català, castellà i anglès. En aquest llibre s’exposen els resultats del seminari i es proposa una metodologia d’aplicació a l’aula amb un mòdul de cada una de les variables de l’aprenentatge significatiu. A més, es poden trobar diversos exemples de pràctiques amb il·lustracions i comentaris del professorat del seminari, una llista de recursos didàctics que faciliten l’aprenentatge, i diverses maneres d’avaluar de manera objectiva els coneixements treballats i esbrinar si l’alumne els ha interioritzat i connectat (i, per tant, si ha tingut lloc l’aprenentatge significatiu).

Portal d’aprenentatge significatiu.

Joseph D. Novak, creador dels mapes conceptuals, va escriure el pròleg del llibre digital, en què recalca la importància de la feina feta en l’aplicació de noves idees a l’aprenentatge, en estratègies d’orientació, en tècniques d’estudi i en utilització de recursos electrònics. Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco i cofundador del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, va fer la presentació del llibre, en la qual diu: “facilitar el ‘dia a dia’ de la funció dels professors! Aquest és el principal objectiu d’aquest llibre, de gran valor didàctic. Experiències de professors que ‘tornen’ per il·lustrar l’acció d’altres professors”.

El mapa conceptual com a eina d’aprenentatge significatiu

“Els mapes conceptuals ens ajuden a resumir els textos i a resoldre els problemes de matemàtiques.” Aquesta és la valoració dels alumnes del professor valencià Manel Rico, que ha aplicat a l’aula el llibre digital usant el mapa conceptual per potenciar l’aprenentatge significatiu.

En parlar d’aprenentatge significatiu cal fer referència a la teoria constructivista de David P. Ausubel, Joseph D. Novak i Helen Hanesian a la Universitat de Cornell, als Estats Units, que té com a antecedent les teories psicològiques del psicòleg bielorús Lev Semiónovich Vigotsky.

David P. Ausubel fa una distinció entre aprenentatge per repetició o memorístic i aprenentatge significatiu: mitjançant l’aprenentatge significatiu, l’alumnat s’esforça per connectar els conceptes nous amb els coneixements ja existents en la seva estructura cognitiva i amb les seves experiències actuals, mentre que amb l’aprenentatge per repetició o memorístic la informació queda aïllada i s’emmagatzema de forma arbitrària.

Perquè es produeixi un aprenentatge real i a llarg termini, és necessari connectar els conceptes i relacionar-los de manera coherent. Si només ens limitam a memoritzar-los de forma arbitrària, sense cap tipus de relació lògica, i a aprendre’ls mitjançat la repetició, correm el risc d’oblidar ràpidament allò que pensàvem que havíem après.

A més, ser competent inclou la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats apresos en altres situacions diferents de les situacions en què va tenir lloc l’aprenentatge, per la qual cosa, si fem servir l’aprenentatge per repetició, no aconseguirem desenvolupar les nostres competències, ja que aquesta eina té poc valor de transferència.

Per tant, si volem aprendre amb èxit i no oblidar ràpidament tot allò que hem après, haurem de descartar la repetició (excepte per les dates o xifres concretes) i cercar altres eines d’aprenentatge més eficaces, com és el mapa conceptual de Novak (1998). Es tracta d’una representació gràfica de les relacions entre els continguts d’un tema determinat, i presenta els avantatges següents:

  • Respon a la necessitat d’aprendre a aprendre: permet que l’alumne desenvolupi habilitats i capacitats més genèriques per assimilar continguts.
  • Ajuda en l’aprenentatge significatiu: relaciona els conceptes de manera coherent i els vincula amb els coneixements previs, la qual cosa farà que l’aprenentatge sigui més estable.
  • Facilita el record: redueix i agrupa els elements que cal recordar, fa més visible i comparable la informació, i en millora la interpretació. El mapa conceptual organitza i representa el coneixement i entrena la memòria visual.
  • Si es fa individualment, potencia l’aprenentatge autònom, la creativitat i la construcció del propi coneixement; i si es treballa en grup, potencia l’aprenentatge cooperatiu. “La major part de l’aprenentatge té lloc en un ambient de col·laboració. Això permet que l’alumne es beneficiï dels ajuts sorgits arran del diàleg amb els companys i les positives conseqüències afectives que s’obtenen a través de l’èxit que comporta dominar el seu coneixement”, comenta Joseph Novak en el pròleg del llibre digital.
  • Fa que l’alumne tingui un paper actiu en l’aprenentatge: a mesura que vagi entenent la informació, l’alumne se sentirà més competent i eficaç, i això el motivarà per continuar aprenent.
  • Desenvolupa les competències bàsiques: l’elaboració d’un mapa conceptual exigeix habilitats de comprensió, raonament, organització, relació, síntesi, inferència i deducció (aprendre a aprendre, competència en comunicació lingüística, i tractament de la informació i competència digital).

Alumnat amb el programa de mapes conceptuals CmapTools


Variables de l’aprenentatge significatiu

“M’agraden molt aquestes classes perquè està tota la classe unida per a la realització d’un treball i treballem tots. Potser individualment no treballaria la majoria.”

Treball obert: per treballar amb alumnes diferents. El professor proposa una sola tasca, però cada alumne la fa a la seva manera, la qual cosa permet el treball en la diversitat de l’alumnat sense càrrega de treball al professorat.

Motivació: està directament relacionada amb l’aprenentatge, millora el clima a l’aula i manté l’alumnat interessat en el producte que realitza. A part de les motivacions externes, com la recompensa material i l’aprovació de l’adult, la motivació ha de ser intrínseca a la tasca. Per a això, cal utilitzar material divers i atractiu, crear en l’alumne expectatives positives en el seu procés d’aprenentatge, i plantejar-li tasques que impliquin un desequilibri cognitiu (interrogants que l’obliguin a contrastar la informació nova amb el que ja coneix).

Medi: el treball a l’aula ha d’estar relacionat amb l’entorn físic, social i cultural de l’alumnat. Això millorarà la seva implicació i participació en el procés d’aprenentatge, millorarà també la seva motivació intrínseca, i facilitarà la seva transferència a altres situacions reals. Quan l’alumnat és capaç d’utilitzar els seus coneixements en situacions diferents, demostra que ha après de manera significativa i que és capaç d’utilitzar i retenir l’aprenentatge a llarg termini.

Creativitat: potencia la imaginació, la curiositat i la intel·ligència i possibilita la creació de múltiples solucions davant una mateixa situació. La creativitat és una variable clau en l’aprenentatge significatiu, ja que el pensament creatiu, flexible i divergent del professorat permet confeccionar els productes escolars de manera activa i oberta, al mateix temps que potencia la creativitat i l’aprenentatge en l’alumnat.

Mapa conceptual: és una eina clau per a l’aprenentatge significatiu; permet aclarir, definir, relacionar, connectar i donar coherència als conceptes treballats. Dóna claredat a la presentació, conté la informació més rellevant del tema, i permet als alumnes saber de manera estructurada i organitzada allò que han d’aprendre, de manera que els guia per construir l’aprenentatge.

Adaptació curricular: connectar els conceptes fent servir el primers nivells més senzills del mapa conceptual ajuda els alumnes amb dificultats d’aprenentatge. L’aprenentatge significatiu permet l’adaptació curricular en l’alumnat amb necessitats educatives especials amb la intervenció intermitent del professorat en aquells conceptes més generals i importants del mapa conceptual.


Mapa conceptual de l’aprenentatge significatiu a l’aula.

Resultats de l’aplicació de l’aprenentatge significatiu a la pràctica

Des de 1999 a 2008, n’Antoni Ballester ha estat professor i coordinador, a l’Institut de Ciències de l’Educació de Palma, dels seminaris d’aprenentatge significatiu abans esmentats. Des de 2004 a 2008 es varen organitzar els seminaris avançats d’aprenentatge significatiu, dedicats al professorat que ja l’havia treballat a l’aula. Les pràctiques realitzades es varen presentar a l’Escola d’Estiu Rosa Sensat de Barcelona i al taller de mapes conceptuals realitzat a Calvià l’any 2004 a càrrec d’en Fermín González, catedràtic de Didàctica de les Ciències Experimentals a la Universitat Pública de Navarra.

La senyora María del Cristo Alonso, coordinadora de l’equip tècnic d’orientació del Programa de Centres d’Atenció Preferent del Govern de les Illes Canàries, descriu en el seu llibre digital Variables del aprendizaje significativo para el desarrollo de las competencias básicas (2010) els seminaris d’aprenentatge significatiu que s’han realitzat a les Illes Canàries durant els anys 2006-2010.

L’equip tècnic d’orientació del Govern de Canàries va dissenyar aquesta estratègia de formació per al professorat d’educació infantil, primària i secundària, a partir del llibre digital L’aprenentatge significatiu en la pràctica. Com fer l’aprenentatge significatiu a l’aula (Ballester, 2002). Els seminaris es varen dur a terme seguint les instruccions i recomanacions de l’autor.

“Feia anys que fèiem tombs i ens havíem iniciat en diferents línies metodològiques, treball en projectes, etc. Però no aconseguíem realment que gens mai arribés a quallar, i el descobriment d’aquest llibre de Ballester va ser realment una llum en el camí”, comenta n’Edelweis Monreal, directora del CEIP Buzanada (Tenerife), en l’entrevista realitzada a Ràdio Calvià per en Bernat Ramis i en Salvador Giordano.

Dia 26 de març de 2012 el CEIP Buzanada va rebre el reconeixement del Consell Escolar de la Comunitat Autònoma de les Illes Canàries per la seva qualitat educativa, pel disseny i aplicació constructivista de la seva línia metodològica. Aquest centre desenvolupa i contextualitza el treball a l’aula seguint els principis de l’aprenentatge significatiu i les competències bàsiques.

El treball en equip.


Conclusions

Quan els alumnes exploren la seva pròpia creativitat redescobreixen el plaer que suposa aprendre.

Maria Antònia Ferriol

Avui dia sabem que l’aprenentatge, l’atenció i la memòria tenen molt a veure. N’Antoni Ballester ens ha ensenyat una manera de treballar que garanteix la implicació emocional de l’alumnat en l’aprenentatge: els mapes conceptuals. La memòria i les emocions estan vinculades; recordam millor tot el que té un impacte en les nostres emocions: les coses motivadores, originals o sorprenents. Per tant, una presentació àgil i atractiva pot fer més digerible un contingut àrid.

Si volem que l’alumne sigui competent, haurem d’ajudar-lo a ser autònom, fer que prengui les seves pròpies decisions, despertar la seva curiositat, partir de les seves capacitats i els seus coneixements i interessos, i ensenyar-li estratègies i tècniques per aprendre i solucionar els problemes de la vida real.

El concepte de “competència” implica mantenir una mirada prospectiva. Com que no podem predir totes les situacions amb les quals es trobarà l’alumne al llarg de la seva vida, necessàriament li haurem d’ensenyar a pensar, a aprendre com pot aprendre, i a tenir iniciativa. Per tant, caldrà avaluar i desenvolupar el seu potencial d’aprenentatge.

________________________

El projecte s’ha presentat a Finlàndia, Estònia, Mèxic, Madrid, Barcelona i València.

El seminari i les variables de l’aprenentatge del llibre digital s’han aplicat a les Illes Balears, les Illes Canàries, l’Argentina, Mèxic, Colòmbia i Bolívia amb professorat de diferents àrees i nivells educatius que l’han posat en pràctica en la seva àrea i nivell amb resultats notables.

https://www.youtube.com/watch?v=gAosScpogEY

Bibliografia

  • ALONSO, M. C.; ORIA, M. C.; REYES, J.; SAGASETA, E. Seminario de aprendizaje significativo en la práctica, CD editat per la Direcció General de Promoció Educativa del Govern de les Illes Canàries (2007). Disponible a www.aprendizajesignificativo.com (consulta: 21/08/2014 ).
  • ALONSO MARTÍN, M. C. Variables del aprendizaje significativo para el desarrollo de las competencias básicas, llibre digital gratuït (2010). Disponible a www.aprendizajesignificativo.com (consulta: 21/08/2014).
  • BALLESTER, A. La didàctica de la geografia. Aprenentatge significatiu i recursos didàctics de les Illes Balears. Palma de Mallorca: Documenta Balear (1999).
  • BALLESTER, A. Seminari sobre aprenentatge significatiu, dins Pissarra núm. 102, pàg. 75-77 (2001).
  • BALLESTER, A. L’aprenentatge significatiu a la pràctica. Com fer l’aprenentatge significatiu a l’aula. Seminari d’aprenentatge significatiu, llibre digital gratuït (2002). Disponible a www.aprenentatgesignificatiu.com (consulta: 21/08/2014).
  • BALLESTER, A. Cómo hacer el aprendizaje significativo en el aula escolar, dins Escuela núm. 3773, pàg. 32 (2008).
  • BALLESTER, A.; BORDOY, M. A.; MÉNDEZ, J. M. Com fer i com utilitzar els mapes conceptuals, dins Perspectiva Escolar núm. 331, pàg. 65-73 (2009).
  • BALLESTER, A.; RODRÍGUEZ, R. I.; BALAGUER, I.; ALONSO, M. C.; PRADO, D.; GONZÁLEZ, F. M.; RICO, M.; FERRIOL, M. A.; CAÑAS, A. J. Com educar, com ensenyar, com aprendre, CD de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears (2010). Disponible a www.aprenentatgesignificatiu.com (consulta: 21/08/2014).
  • BORDOY, M. A. Què pots fer per recordar millor el que estudies?, dinsel suplement educatiu Diari de l’escola del Diari de Mallorca del 23 de gener (2008).
  • BORDOY, M. A. El seminari d’aprenentatge significatiu de n’Antoni Ballester a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de les Illes Balears, dins Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa núm. 3, vol. 1, pàg. 75-92 (2011).  Disponible a www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol3_num1/bordoy/index.html (consulta: 21/08/2014).
  • GONZÁLEZ, F. M. El mapa conceptual y el diagrama UVE. Madrid: Narcea (2008).
  • MOREIRA, M. A. Aprendizaje significativo crítico. Porto Alegre: Editorial Adriana M. Toigo (2005).
  • NOVAK, J. D. Conocimiento y aprendizaje. Los mapas conceptuales como herramientas facilitadoras para escuelas y empresas. Madrid: Alianza Editorial (1998).
  • NOVAK, J. D.; CAÑAS, A. J. La teoría subyacente a los mapas conceptuales y cómo constuirlos. Reporte Técnico IHMC CmapTools 2006-01. Florida: Institute for Human and Machine Cognition (IHMC) (2006). Disponible a cmap.ihmc.us/publications/ResearchPapers/TeoriaCmaps/TeoriaSubyacenteMapasConceptuales.html (consulta: 21/08/2014).
  • NOVAK, J. D.; GOWIN, D. B. Aprendiendo a aprender. Barcelona: Ediciones Martínez Roca (1998).
  • VAELLO, J. Cómo dar clase a los que no quieren. Barcelona: Graó (2011).
  • VEGA, M. Aprender por descubrimiento, dins Escuela núm. 3877, pàg. 33 (2010).

Vídeos d’interès

Expertos en aprendizaje significativo y mapas conceptuales (1, 2, 3, 4). Vídeos d’experts de tot el món realitzats a Finlàndia.

L’aprenentatge significatiu a l’aula. Reportatge de l’aprenentatge significatiu a la pràctica.

Aprendizaje significativo (David de Prado, expert en creativitat).

Marcomapaconceptual. Entrevista a Marco Antonio Moreira.

Aprendizaje significativo. Opiniones del alumnado (1, 2). Vídeos sobre l’aprenentatge significatiu, el treball en grup, els mapes conceptuals i la motivació.

Aprendizaje significativo. Opiniones del profesorado (1).

Una petita passa pels pares, una gran passa per la infància. Entrevista a Antoni Ballester.

Webs d’interès

Maria Antònia Bordoy Matamalas
Psicòloga

Article inèdit.

Un comentari a “El seminari d’aprenentatge significatiu en la pràctica de l’aula

  1. Relacionant aquest article amb el de : “Instruments d’intervenció psicopedagògica amb alumnes que presenten TC”, per mi seria perfecte , amb aquest perfil d’alumnes, començar, tal com s’exposa, amb una primera entrevista o primera acollida amb les pautes citades, és adir, una entrevista no guiada, informal,.. i amb una actitud empàtica.
    Partint de que la poca habilitat comunicativa és un dels principals indicadors en els TC, si s’enllaça a l’aula amb l’aprenentatge a partir de mapes conceptuals, per facilitar l’aprenentatge als alumnes de forma significativa, la manca de diàleg i el pensament inflexible, ja es pot començar a treballar des del primer dia, tot i que no resulti gens fàcil.
    A part, es té sempre present la motivació per iniciar i continuar les activitats, es desperta la curiositat. Aspectes molt interessants per treballar amb joves amb aquest problema, i a més a més, tota la millora de competències personals i socials que poden adquirir (aprendre a aprendre, la gestió d’emocions, el treball en equip i a comunicar-se, entre altres). Es requereix esforçar-se per associar, connectar,.. nous conceptes amb el que ja saben,o sigui, és un resultat visible ràpid. És un punt positiu a favor de l’alumnat.
    Amb aquest tipus d’aprenentatge, són conscients dels avenços, genera confiança, al mateix alumne i l’alumne amb el tutor/a, la qual cosa desencadena implicació personal en tot el procés d’adaptació, de canvi i de participació. I a la vegada, un compromís mutu, on el tutor tingui l’oportunitat de traçar amb l’alumne un camí per arribar a uns objectius a MP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *