Va de mestres. Carta als mestres que comencen

Títol: Va de mestres. Carta als mestres que comencen
Autor: Jaume Cela i Juli Palou
Edita: Associació de Mestres Rosa Sensat
ISBN: 978-84-959883-4-8

La lectura de Va de mestres. Carta als mestres que comencen m’ha fet recordar aquell vell axioma d’Emerson segons el qual “els bons llibres substitueixen la millor de les universitats”, bo i sabent que l’activitat acadèmica sovint resulta profitosa i fecunda. Però una cosa és la teoria i una altra de més complicada és la pràctica diària. En aquest sentit, el vademestres –així tot seguit és com col·loquialment definim aquest epistolari–, esdevé indispensable perquè planteja situacions habituals a les escoles, ens fa reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes i apunta –sempre des del positivisme– els camins, els bons camins, que permeten treure l’entrellat de les divergències més freqüents.

Jaume Cela i Juli Palou disseccionen amb la delicadesa del seu ablanidor bisturí els moments dolços d’aquesta feina d’educar el contacte amb l’infant que té nom i cognoms, les rialles, l’esforç recompensat així com els quadres mes exasperants els mestres cremats, la deserció d’algunes famílies, la manca de solidaritat dels companys i ho fan amb la subtilesa que els caracteritza, implicant-se en les distàncies curtes, en el dia a dia, mostrant-nos el vial pel qual ha de discórrer el veritable acte educatiu que no és altre, com bé assenyalen, que el d’ensenyar a viatjar sense límits ni objectius que restringeixin el camí.

Com a lector habitual dels escrits d’aquests autors he gaudit molt amb les constants referències –seguint la línia iniciada amb el llibre Amb veu de mestre– als grans autors de la literatura universal, al món del cinema, als pedagogs, als pensadors, als filòsofs, etc.; m’he vist obligat a rellegir Virgili, he descobert Alexandre Jollien, he recordat Sostiene Pereira i he tornat a veure Ça commence aujourd’hui.

Va de mestres no és només una “carta als mestres que comencen”. Va de mestres és un llibre que hauria de llegir tothom qui tingués a veure amb la infància, ja sigui mestre experimentat, monitor de menjador, conserge o pare. És un llibre que parla de la vida, amb valentia, ras i curt, i tant Juli Palou com Jaume Cela ben bé podrien signar la resposta de Noam Chomsky quan li van preguntar: “Perdoni, vostè és un professor de lingüística, ¿amb quina autoritat parla de política?” i ell va replicar “Bé, sóc una persona…”.

Jaume Centelles
Mestre de l’escola Sant Josep – El Pi de L’Hospitalet
jcentell@xtec.cat

Publicat en la revista Educat núm. 5
Descarrega’t el PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *