Els joves tenen paga o demanen els diners quan els necessiten? Són conscients de la quantitat de diners que passen per les seves mans? Es gasten molts diners en el mòbil? I en l’oci? Per respondre a aquestes i altres qüestions, l’Agència Catalana del Consum (ACC) va realitzar la recerca Els Joves i els Diners.
La seva finalitat és conèixer la disponibilitat de diners dels joves de Catalunya i la quantitat de diners que gasten mensualment. L’estudi s’ha realitzat amb joves que realitzen tallers a l’Escola del Consum de Catalunya (ECC). L’ECC és un servei públic gratuït creat per l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya. Els seus objectius són: constituir un espai permanent de treball de l’Educació del Consum en l’àmbit català, facilitar l’accés a l’educació del consum a la població escolar de Catalunya i afavorir la presència de l’educació del consum dins l’àmbit educatiu català. Per assolir aquests objectius, a més d’un centre educatiu, l’ECC es configura com un centre d’estudis de l’educació del consum en el qual es realitzen de forma simultània l’activitat docent (realització de tallers), la innovació (noves formes d’introduir l’educació del consum al currículum) i la investigació (recerques descriptives i acadèmiques). La investigació enriqueix l’acció educativa diària a través de la innovació constant. En aquest context, la recerca pren com a mostra un total de 4.187 alumnes de secundària, batxillerat i cicles formatius que van assistir als tallers de la seu central i la seu territorial de l’ECC entre el 27 novembre i el 18 de juny del curs 2006-07.
Les dades es van obtenir dels fulls d’activitats en referència a la gestió dels diners que l’alumnat realitza en el desenvolupament dels tallers. En aquests, l’alumnat expressa la qualitat i la quantitat dels seus ingressos i les seves despeses.
L’anàlisi de les dades ha estat realitzada pel Servei d’Estadística de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’han efectuat tres tipus d’anàlisi: descriptiva (freqüències relatives i absolutes per les dades qualitatives, i de la mitjana, la mediana, la desviació estàndard, i els valors màxim i mínim per dades quantitatives), bivariant (valor de significació del valor 0,05) i multivariant (caracterització mitjançant correspondències múltiples). Malgrat que les dades i resultats obtinguts són diversos, en el present article es presenten aquells més significatius per l’educació del consum.
Segons les dades de l’estudi, s’observa que els joves estudiants no universitaris disposen d’una quantitat de diners mensual molt variada, que oscil·la, depenent de l’edat, entre menys de 80 € i més de 400 € mensuals. Dins d’aquest pressupost s’han de tenir en compte els diners extra rebuts per l’aniversari, Nadal o altres dates assenyalades, que són una de les fonts d’ingressos més importants a diferència de la paga, que tan sols la reben menys de la meitat dels joves. Fins als 18 anys, demanar diners als adults constitueix la segona font d’ingressos més comuna, i a partir dels 18 anys és el treball. També es comprova que a mesura que augmenten els ingressos derivats del treball, baixa la rellevància de les altres fonts d’ingressos (la paga, demanar diners, i extres).
A més a més, s’observa que la major part de joves estudiants no universitaris (55,63 %) es gasta entre 20 i 120 € mensuals. Molt pocs joves gasten menys de 20 € al mes. Les despeses les dediquen a àmbits molt diferents (estètica, transport, beguda i menjar, imatge, oci…). L’oci és la despesa més comuna en totes les edats. Altres despeses significatives són l’alimentació, la salut, i la imatge personal. A mesura que els joves es fan grans, les despeses com el transport i la tecnologia són més freqüents.
L’estudi extreu conclusions en referència als hàbits de consum dels joves i de tipus didàctic. Pel que fa als hàbits, es pot concloure que els joves són uns grans gestors. Aquesta gestió acostuma a tenir un caràcter irregular, ja que els diners provenen de fonts diverses i es destinen a despeses sense periodicitat fixa. En particular els joves associen el concepte d’ingressos a un terme més ampli com pot ser el de disponibilitat de diners. Això significa tots els diners que passen per les seves mans, independentment del motiu. Alguns exemples poden ser: la paga setmanal, els diners de l’aniversari, els diners rebuts per comprar-se roba o el diners que se’ls dóna per a la recàrrega del seu mòbil. L’edat es mostra com una variable significativa que orienta el perfil del jove com a gestor de diners.
Respecte a les conclusions de tipus didàctic, s’observa que els joves prenen decisions continuades i diverses amb relació a la gestió dels diners que van més enllà dels ingressos regulars i irregulars. Per aquesta raó, esdevé significativa una educació del consum centrada en la definició d’estratègies d’acció segons el context, la qual dóna importància a la construcció de noves formes de fer, pensar i comunicar-se segons les regles del joc. Unes regles que són dinàmiques i que configuren el seu entorn. A més a més, és significativa l’adaptació de les activitats educatives a l’edat dels joves per tal de donar una acció contextualitzada i de qualitat. S’observen grans diferències en la gestió dels diners entre els estudiants de 12 a 25 anys, però els canvis més rellevants es produeixen als 14-15 i als 18-19 anys.
La investigació es configura com una eina didàctica que possibilita i facilita contínues reflexions que poden enriquir l’acció educativa diària a través de la constant innovació docent. En el cas exposat, l’estudi ha permès la reformulació del taller “On tinc els meus diners?” per tal d’adaptar-lo a la realitat de l’alumnat i millorar la proposta didàctica.
La recerca Els Joves i els diners forma part de la col·lecció “Estudis”. Aquesta informació sobre la realització de tallers a l’Escola del Consum de Catalunya es pot trobar a http://www.consum.cat
Jéssica Peregrina
jperegrina@gencat.cat
Salvador Viciana
saviciana@gencat.cat
Educadors de l’Escola del Consum de Catalunya (ACC)
aula.consum@gencat.cat
Publicat en la revista Educat núm. 7
Descarrega’t el PDF