Buda az sharm foru rikht (Buda explotó por vergüenza)

Títol original: Buda az sharm foru rikht / Buddha Collapsed out of Shame
Any: 2007
Durada: 81 minuts
País: Iran
Directora: Hana Makhmalbaf
Guió: Marzieh Makhmalbaf-Meshkini
Actors: Nikbakht Noruz, Abdolali Hoseinali, Abbas Alijome
Música: Tolibhon Shakhidi
Fotografia: Ostad Ali
Gènere: Drama
Producció: Maysam Makhmalbaf
Productora: Coproducció Iran-França

La pel·lícula comença amb les imatges de l’explosió de dues estàtues monumentals dels Budes de  Bāmiyān. Des de l’inici del llargmetratge, la directora Hana Makhmalbaf dóna a conèixer l’al·legoria del títol: Buda va explotar per vergonya. Començant el film amb la destrucció dels Budes, el març de 2001, es pretén situar-nos en l’entorn de crueltat i barbàrie talibana que viuen milers de famílies afganeses.

Amb aquest teló de fons es narra la història de Baktay, una nena de sis anys afganesa que decideix anar a l’escola per aprendre a llegir i escriure, incitada pel seu veí Abbas. Baktay no té quadern ni llapis per poder escriure. Amb el propòsit d’anar a comprar un quadern i anar a l’escola, la protagonista es topa amb uns nens que juguen a la guerra; els nens, sota la creença que les dones no poden anar a l’escola, assagen la lapidació talibana i l’afusellament americà amb Baktay i altres nenes. El film segueix i la nena es troba amb altres entrebancs tot perseguint el seu desig d’anar a l’escola i aprendre a llegir per poder endinsar-se en les històries divertides que narren els llibres.

Cadascuna de les frases que pronuncien els infants protagonistes serveix per resumir el rerefons, l’essència de la pel·lícula:

–No m’han ensenyat res, he après sola.

–Baktay, mor-te, si no et mors, no seràs lliure.

–No vull jugar a apedregar.

–No m’agrada jugar a la guerra.

Són frases carregades de saviesa, tot i que podrien semblar simples oracions dites per nens innocents i petits. Escriure-les ens esgarrifa.

El plantejament del film conjuga la dura realitat d’un poble, l’absència de drets fonamentals com el dret a l’ensenyament, el menyspreu a les dones, i una poètica brillant i innocent del món dels infants. És una denúncia sociopolítica del món talibà que es recolza en les mancances patides per uns infants. No hi ha una escena que no serveixi de protesta.

Equip de Redacció de PrisMa
www.educat.cat
educat@prisma.cat

 

Publicat en la revista Educat núm. 10
Descarrega’t el PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.