El diari de camp com a eina per a l’estudiant de pràctiques

El diari de camp és un registre escrit on l’autor descriu entorns, situacions, activitats, relacions, etc., emmarcats en un temps que ha viscut. S’utilitza sovint en la recerca de tipus etnogràfic, però també amb altres finalitats. En aquest sentit, volem apropar-nos al diari de camp com un instrument per a les pràctiques en centres externs que fan els estudiants de l’últim any de la seva carrera universitària.

El diari de camp no s’ha de confondre ni amb una agenda ni amb un diari personal; pot compartir certes semblances amb ambdós, però en realitat serveix per poder fer un seguiment exhaustiu tant dels esdeveniments com de les experiències que acompanyen l’estudiant en la seva estada en un centre amb professionals i usuaris.

L’ús del diari de camp com a material de suport en els processos d’aprenentatge de les pràctiques ve donat pel seu caràcter de testimoni temporal, tant de la quotidianitat i les activitats que s’hi desenvolupen com del recull d’impressions, sentiments, valoracions, etc., que les acompanyen, la qual cosa en justifica i n’explica sobradament l’ús i el valor pedagògics.

No cal dir que no hi ha una sola manera d’elaborar un diari de camp. Per això, pensem que val la pena presentar algunes de les característiques que han anat configurant el desenvolupament de l’ús del diari de camp perquè serveixin de guia de les possibilitats tant de registre dels aprenentatges i processos que aporten les pràctiques com de reflexió.

MARC TEÒRIC-METODOLÒGIC

Concepte

El diari de camp està pensat com una manera de recollir en un mateix text tots els esdeveniments i experiències que tenen lloc en la vida quotidiana d’un estudiant de pràctiques en els centres d’aprenentatge.

Aquests esdeveniments i experiències tenen diferents tipus de continguts: coneixements tècnics, mètodes i procediments, valors, emocions i sentiments, regles, principis de la pràctica, descripcions i relacions en microcontextos institucionals, elements històrics i polítics del lloc on treballa, etc.

N’existeixen diferents modalitats (Zabalza, 2004):

  • Quaderns de camp: es registren observacions estructurades pel que fa a determinats temes.
  • Diaris personals: anotacions amb observacions i experiències subjectives.
  • Agendes personals: anotacions de contactes, entrevistes, etc.
  • Quadern de reflexions sobre lectures o alguna experiència concreta.

El diari de camp de les pràctiques ha d’integrar totes aquestes variants (més endavant en veurem algunes característiques concretes).

Ús del diari de camp

En destaquem dues funcions principals:

  • Funció informativa i instrumental: el diari  incorpora una sèrie d’informacions que ens permeten explorar, desenvolupar idees, establir relacions, explicitar sentiments i idees, etc., que l’estudiant utilitza per realitzar la memòria final de les pràctiques i, sobretot, que constitueixen –tant per a l’estudiant com per al tutor de facultat– un aprenentatge (especialment on es tracta d’articular coneixement teòric i pràctic) i una eina per fer seguiment i planificació de la formació dels futurs professionals.
  • Funció reflexiva i formativa: mitjançant el procés de reflexió que s’incorpora amb l’escriptura, possibilita la presa de consciència i la comprensió de diferents situacions en què està immers l’estudiant, promocionant d’aquesta manera l’aprenentatge autònom i la presa de decisions sobre la pràctica professional pròpia.

Mitjançant les anotacions que es van recollint (sincrònicament i diacrònica) s’acumula informació en una doble dimensió de la pràctica professional:

  • Els fets en els quals participen els estudiants.
  • L’evolució d’aquests fets i la nostra actuació al llarg del temps.

Objectiu principal

En destaca un objectiu principal, que és estimular la pràctica reflexiva durant el procés d’aprenentatge.

Entenem la reflexivitat com la capacitat d’autoobservació que comporta dos moments assolits en diferents graus i intensitats (Albertín, Cabruja, Caparrós, Serrat, Viñas i Villar, 2004):

  • 1r) La consciència i la comprensió de diferents situacions en què està immers l’estudiant.
  • 2n) La implicació i la predisposició de l’estudiant a canviar certes pràctiques en la seva tasca quotidiana (transformació).

Per això, cal que l’estudiant es formuli preguntes sobre les seves pròpies experiències d’ensenyament i aprenentatge i el coneixement del context en el qual duu a terme les pràctiques.

Com a mecanismes formals de focalització, anàlisi i comprensió de la conversa mantinguda entre l’estudiant i el seu context formatiu (centre, facultat, tutors de centre i facultat, altres estudiants, usuaris i altres professionals), l’estudiant utilitzarà:

  • La tutoria individual o en grup amb el tutor i possiblement amb tots els estudiants de les pràctiques.
  • El registre de notes i apunts que ha realitzat durant les pràctiques.

Schön (1991) diferencia dues àrees de reflexió, que prendrem  per aplicar-la al nostre objectiu:

  • Reflexió en l’acció. L’alumne de les pràctiques “reflexiona en l’acció” quan relata la manera com “aprèn a fer”, a tenir habilitats, competències de tipus professional, a construir mitjançant el llenguatge una sèrie de moments i principis a partir dels quals es defineix l’acció concreta de coneixement. Es contemplen els raonaments lògics, emocionals, les subjectivitats que emergeixen en les relacions establertes, la selecció i la presa de decisions que contínuament va fent, les intencions, etc.
  • Reflexió sobre l’acció. L’alumne de les pràctiques ha de recórrer a la memòria sobre la reflexió en l’acció utilitzant el relat o text escrit dia a dia en la seva pràctica dins del centre. Això li comporta concentrar-se en la interacció i la relació que es va establint amb els diferents agents i objectes (altres alumnes de pràctiques, tutors de facultat, tutors de centre, usuaris) dins una situació determinada i discernir el que els altres volen transmetre, intentant esbrinar les teories implícites o subjacents que orienten la pràctica dins d’aquest procés de comunicació.

Zabalza (2004) afirma que davant “experiències fortes” el diari compleix un paper important com a element d’expressió de vivències i emocions. Escriure sobre un mateix “racionalitza” la vivència en escriure-la (i el que tenia una naturalesa emocional o afectiva passa a tenir, a més, naturalesa cognitiva, amb la qual cosa es fa més manejable). Es reconstrueix l’experiència, i amb això es té la possibilitat de “descentrar-se’n” i analitzar-la, i, en cas de desitjar-ho, es facilita la possibilitat de socialitzar l’experiència compartint-la amb altres companys, professionals o tutors.

Aquest mateix autor introdueix el terme “dilema” com un concepte que pot ajudar-nos a posar en pràctica aquesta segona manera de reflexió sobre l’acció. Proposa que a partir del text, l’estudiant vagi recuperant els dilemes introduïts en múltiples situacions per exercir la reflexió, qüestionar les decisions, sortir de les certeses donades (que en ocasions són inèrcies) per navegar en les incerteses, buscar el debat, etc.

Per a què la pràctica reflexiva?

  • Per garantir un cert nivell d’autoconsciència dels processos d’assoliment de competències professionals i, per tant, del seu aprenentatge.
  • Perquè l’autor sàpiga ell mateix el que està fent. Li aporta certa autonomia, seguretat, autoafirmació, autocrítica, etc., en les seves accions.
  • Per les possibilitats de modificar la pràctica i de modificar-se a un mateix.

Bibliografia

  • Shön, D. A. La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Buenos Aires: Paidós (1991).
  • Zabalza, M. A. Diarios de clase. Un instrumento de investigación y desarrollo profesional. Madrid: Narcea (2004).
  • Albertín, P.; Cabruja, T.; Caparrós, B.; Serrat, E.; Viñas, F.; Villar, E. El diario de campo como material de reflexión y aprendizaje del alumno/a del prácticum, comunicació presentada en el Tercer Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació. Universitat de Girona (2004).

Pilar Albertín
Professora lectora de psicologia social
Departament Psicologia UdG
pilar.albertin@udg.edu

Teresa Carabuja
Professora titular de psicologia social
Departament Psicologia  UdG

Esperanza Villar
Professora titular de psicologia bàsica
 Departament Psicologia UdG

Publicat en la revista Educat núm. 1
Descarrega’t el PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.