Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l’aprenentatge (I). Sistema de representació visual

Encarna Vallespí Doliu

L’òrgan amb què més he entès el món és l’ull.

Johann Wolfgang von Goethe

Introducció

Fa temps vaig escriure un article que parlava sobre els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l’aprenentatge¹; vaig indicar que els sentits predominants en el procés d’aprenentatge són el Visual (V), l’Auditiu (A) i el Cinestèsic (K). També vaig indicar que, a més de servir en el procés d’aprendre, aquests processos condicionen la nostra manera de percebre, viure, etc., les realitats que ens envolten (partim sempre del supòsit que les realitats són subjectives). El nostre mapa no és el territori.

Podem parlar de l’estructura profunda del coneixement, que pertany a l’àmbit dels sentits, i de l’estructura superficial, que es refereix a l’estructura lingüística. Aleshores, podem concloure que qualsevol idea o pensament es pot traduir en sensacions. La base del nostre pensament són els indicadors sensorials que fem servir per interpretar el món. Ara ens podríem endinsar en el món de les emocions i veure com influeixen en la qualitat de l’aprenentatge, però no és el moment. El llenguatge metafòric es troba en l’estructura profunda de la ment.

Percepció conscient i inconscient

La comunicació està determinada pel pensament i les percepcions. Les percepcions són les informacions que recopilem a través dels nostres sentits i que el cervell processa, convertint-les en paraules que representen el nostre pensament. La ment conscient utilitza els sentits de manera més ordenada per a la percepció del món exterior, mentre que la ment inconscient registra i emmagatzema informació que rep de tots els sentits d’una manera totalment globalitzada. És per això que la majoria de les percepcions són inconscients.

Per percebre el món exterior, la ment utilitza un sistema de comunicació preferent. Generalment es fan servir els tres sistemes sensorials, tot i que sempre n’hi ha un que predomina. Se l’anomena “sistema preferent”. Els sistemes no són excloents: si en un cas reps informació de forma visual, els sons i les emocions es registren de forma inconscient.

Característiques de les persones preferentment visuals

Tot seguit valoraré diferents aspectes com ara els moviments oculars, la veu, la postura, o la manera de rebre i processar la informació de les persones preferentment visuals (es calcula que entre un 40 i un 50% de la població prioritza el sistema visual):

Moviments oculars visuals

Tendeixen a mirar cap a dalt quan treballen amb el sistema sensorial visual, movent els ulls cap a una banda o una altra en funció del procés del pensament, si estan recordant o si estan construint imatges.

Veu

Tendeixen a tenir la veu més aguda i parlen des de la part alta de l’estèrnum.

Postura

Tendeixen a elevar una mica el cap quan parlen o pensen, tendeixen a fer els moviments dels braços i de les mans a l’alçada dels ulls o més amunt, quan dialoguen eleven el cos cap amunt a la recerca de totes les imatges, i tendeixen a combinar bé els colors i a ser pulcres en el seu aspecte.

Manera de rebre i processar la informació

Aprenen preferentment a través del contacte visual amb el material educatiu:

• Pensen en imatges, són capaços d’importar a la ment molta informació a la vegada (per això tenen més facilitat per absorbir grans quantitats d’informació amb molta rapidesa).
• L’hàbit de visualitzar els facilita establir relacions entre diferents idees i conceptes (i així desenvolupen una major capacitat d’abstracció).
• Les representacions visuals del material (com gràfics, quadres, làmines, cartells i diagrames) els ajuden a millorar el seu aprenentatge.
• Vídeos, pel·lícules o programes informàtics també milloren el seu aprenentatge.
• Recorden més bé el que llegeixen que no pas el que escolten.
• La manera més eficient que tenen d’emmagatze-mar la informació és mitjançant la vista (en una classe amb retroprojector, per exemple, preferiran llegir les fotocòpies o les imatges abans que seguir l’explicació oral, o recolliran apunts per tenir alguna cosa per llegir després).
• Si han d’escoltar molta estona, s’impacienten.
• Emmagatzemen la informació globalment, en qualsevol ordre.

Aprenentatge

Aprenen el que veuen, els costa recordar el que només escolten.

Ortografia

Acostumen a ser bons en ortografia.

Lectura

Els agraden les descripcions. Es poden quedar absents imaginant el que llegeixen.

Distraccions

Els distreu qualsevol moviment de desordre visual. Els sorolls no els molesten gaire.

Rapport entre professorat i alumnat

Per parlar de rapport necessitaríem un article a banda: el rapport implica construir confiança, també implica crear canals sintonitzats (tenir en compte el ritme de determinades paraules, repetir frases dites per l’interlocutor, etc.). Es tracta de fer servir patrons de llenguatge que coincideixin amb l’altra persona, és una manera d’entrar en el model de món dels altres per tal de facilitar la connexió entre persones. Per poder començar un rapport amb el nostre alumnat, primer cal que coneguem les nostres fortaleses i, sobretot, quin és el nostre canal preferent en el moment de donar una classe; d’aquesta manera veurem a qui estem arribant preferentment i de quina manera podem adequar la dinàmica per arribar a més alumnes i poder-nos comunicar en el seu mateix canal, facilitant així l’acte comunicatiu. Si observem que l’alumne amb qui estem parlant fa servir el sistema de representació visual, estaria bé, en la mesura que fos possible, que utilitzéssim predicats visuals i/o reforcéssim les aportacions amb imatges, esquemes, colors, etc.

Preferències dels alumnes visuals

Paraules i frases

Observar, mostrar, demostrar, revelar, guaitar, apuntar, visionar, clarificar, clar, brillant, transparent, fixar-se, panorama…, veus el que vull dir?, ja veig què vols dir, això donarà llum al tema, això clarificarà el dubte, ho veig clar, tinc la idea distorsionada, mantenir l’ombra del dubte, això ho veig bé, es mostra agradable, apunta bones maneres, està molt clar, a cop d’ull, obrir-li els ulls…

Activitats

Mirar fotografies, veure mapes, fer fotografies, fixar-se en com van vestides les persones, combinar colors, mirar anuncis i pancartes, fer mots encreuats i sopes de lletres, fer llistes del que han de recordar. Els agrada mirar, els agrada llegir, els agrada que els donin les instruccions per escrit.

Submodalitats

 

Color, distància, profunditat, claredat, contrast, duració de la imatge, moviment, velocitat, tonalitats, proporcions, lluminositat, figura, fons, transparències, orientacions.

Exercicis per desenvolupar la capacitat del sistema no preferent visual

DIA 1: Mira els objectes que t’envolten, les formes, els volums. Intenta distingir les ombres, els relleus. Mesura’ls en la distància. Tanca els ulls i intenta recordar els objectes amb el major nombre de detalls que puguis.

DIA 2: Fes una excursió pel camp o la ciutat. Intenta percebre tots els detalls, colors, matisos, etc. Tanca els ulls i intenta’ls veure en la teva imaginació.

DIA 3: Fes una visualització dissociada. Imagina’t a tu mateix en alguna situació de la vida quotidiana.

DIA 4: Fes-te un autoancoratge visual (veient un objecte concret, per exemple). Activa’l de tant en tant.

DIA 5: Intenta recordar com és una habitació, un carrer, una ciutat, de manera associada, veient-ho amb els teus ulls.

DIA 6: Engega el televisor i treu-li el so. Estigues atent a les imatges. Tanca els ulls i intenta repetir-les en la teva ment. Intenta entendre l’argument a través d’observar la mímica.

DIA 7: Repassa les activitats fetes.

Cloenda

Aviat escriuré sobre el canal auditiu, i més endavant sobre el canal cinestèsic. Espero que us interessi.

Encarna Vallespí Doliu
Mestra, Filòloga, Psicopedagoga i Màster en PNL
encarnavallespi@gmail.com

Bibliografia

• MAHONY, T. El poder de las palabras. El uso de la PNL para mejorar la comunicación, el aprendizaje y la conducta. Bilbao: Desclée (2010).
• VALLESPÍ, E. L’estil d’aprenentatge com a estratègia per a una aula d’acollida. Llicència d’estudis del curs 2005-06. Disponible a www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/memories/1042m.pdf (consulta: 17/10/2012).

Publicat en la revista Educat núm. 9
Descarrega’t el PDF