La lectura i l’escriptura: dues competències mare a potenciar

Maria Josep Martínez Garrote

La lectura i l’escriptura són dos puntals essencials que ajuden a l’evolució integral, tant cognitiva comemocional, dels nens i que els acompanyen al llarg de la seva vida. El paper dels adults (pares i família, mestres i educadors) és el d’impulsar i avivar en els nens el gust per la lectura i el plaer per l’escriptura per tal que esdevinguin lectors i escriptors competents.

La lectoescriptura, una clau mestra

lec2L’aprenentatge de la lectoescriptura comença a Educació Infantil, continua durant tots els nivells d’Educació Primària, i està present en totes les àrees del currículum escolar i vital. És una tasca complexa perquè no es realitza de forma tan natural com la parla oral; necessita temps, paciència i ser presentada en una atmosfera acollidora, suggeridora i lúdica.

Quan al cervell es produeix el “clic” màgic que transforma les taquetes
negres sense sentit en lletres, síl·labes, paraules, frases i històries, hem aconseguit accedir al codi escrit: ja podem entendre la lectura i l’escriptura, comunicar-nos amb elles i divertir-nos-hi.

L’hàbit enriquidor de la lectura

La lectura és una porta encisadora que eixampla els nostres horitzons i ens obre pas a nous coneixements i plàcids descobriments. Si acompanyem els
nens en l’
hàbit lector des d’edats primerenques, estarem:

  1. Ajudant-los a millorar l’atenció i la concentració a través de l’escolta activa d’històries i contes.
  2. Promovent els seus processos de memòria, de construcció del pensament (trobar significat en la informació rebuda i connectar de manera significativa el coneixement nou amb els aprenentatges previs), i d’estructuració de l’espai i del temps (formular hipòtesis i prediccions sobre com es desenvoluparà la història, comprovar-les i reelaborar-les). [1]
  3. Fomentant la seva curiositat intel·lectual i les seves ganes d’aprendre per intentar comprendre el món que els envolta, per engrescar-los a la recerca de coneixements nous com a estímul per treure l’entrellat dels misteris de la vida relacionant conceptes.
  4. Potenciant el desenvolupament de la seva imaginació, fantasia i creativitat.
  5. Contribuint a garantir la seva comprensió lectora, que és la base de molts aprenentatges i de moltes estratègies per millorar l’èxit escolar. De mica en mica, els nens s’exerciten a processar la informació i resumir-la, a destriar les idees principals i les secundàries, a usar el context per deduir el significat de les paraules desconegudes, a captar les informacions implícites i fer-ne inferències.
  6. Afavorint la seva empatia cap als protagonistes de les històries o contes, la qual els envaeix, els sacseja, i fa que les seves sensacions, sentiments i emocions emergeixin.
  7. Enfortint en ells valors ben lloables com l’amistat, la gratitud, la bonhomia, la cooperació, la tolerància, el respecte i la llibertat per tal que participin en la construcció d’un món més humà i millor com a ciutadans actius amb esperit crític.
  8. Acompanyant-los perquè siguin capaços de superar les dificultats, els obstacles, els neguits, les pors, el desànim i el dol per tirar endavant en la vida i d’enfrontar els reptes amb il·lusió, coratge, fortalesa i valentia.
  9. Estimulant en els nens l’estructuració del llenguatge (concordances, relacions gramaticals, ordre de la frase, seqüència lògica i connectors) i l’ampliació del vocabulari (sinònims, antònims, frases fetes) conscienciant-los de la riquesa lúdica que amaguen els embarbussaments, les dites, els rodolins i les endevinalles i convidant-los a explotar el potencial enginyós de la polisèmia i del sentit figurat.
  10. Familiaritzant-los amb les diferents tipologies textuals a l’hora d’oferir-los varietats de textos que complementin la seva tria inicial.
  11. Nodrint-los amb el patrimoni popular i cultural de la humanitat transmès al llarg del temps.

El plaer de l’escriptura

L’escriptura és un camí apassionant que condueix els nens a plasmar reflexions i emocions. Apropar-los des de petits al plaer d’escriure és una activitat divertida i emocionant.

  1. Els estem fent atractiu el fet de descodificar el codi escrit quan els llegim rimes, endevinalles, contes i històries; quan comencen a identificar la lletra inicial del seu nom, del dels seus companys, dels seus amics, dels membres de la seva família; quan els presentem materials diversos (com ara sorra, plastilina o massa de fer galetes) perquè escriguin el seu nom; quan fan jocs amb blocs o imants de lletres (o amb retalls de revistes) per representar els noms coneguts, que sovint coincideixen amb les seves primeres paraules balbucejades o articulades (com «mama» i «papa»).
  2. Els estem encuriosint quan, en situacions de la vida quotidiana, els acompanyem a desxifrar els rètols de publicitat que veiem pel carrer, les etiquetes dels productes que comprem, les receptes mentre cuinem, les instruccions dels jocs a què juguem…
  3. Els estem ajudant a descobrir gradualment el goig per elaborar junts els primers escrits quan emplenem el formulari per inscriure’ls en les activitats extraescolars, quan escrivim la llista de la compra, quan fan un dibuix i hi posem junts un títol, quan descrivim dibuixos o fotos i inventem converses o bafarades, quan expliquem en la llibreta viatgera què hem fet el cap de setmana amb la mascota de classe (encara que al començament ells dictin i nosaltres escriguem). Fins i tot podem elaborar un llibre com a recopilatori de les produccions que han fet per veure els seus avenços des dels primers gargots. [2]

L’escriptura, un univers a explorar

L’escriptura se’ns presenta com:

  1. Un element de relaxació i de lleure que ens regala estones gratificants.
  2. Una via per deixar volar la imaginació i la creativitat, ja que ens permet crear personatges, éssers fantàstics i mons imaginaris o reinventar-los.
  3. Un mitjà per despertar l’empatia dels nens perquè puguin projectar el seu món interior i plasmar les seves impressions personals després d’haver-se identificat amb els personatges de les lectures.
  4. Un canal perquè els nens expressin les seves vivències, experiències, emocions, sentiments, realitats i ficcions.
  5. Un vehicle per transmetre pensaments, coneixements, idees i opinions crítiques després de les lectures fetes.
  6. Un espai per al pensament reflexiu, ja que abans d’escriure hem d’organitzar les idees al nostre cap per tal d’exposar els temes de manera ordenada i comprensible i hem de pensar com estructurar els textos (presentació/introducció, nus i desenllaç).
  7. Una incursió en els diferents gèneres textuals i en la funcionalitat d’aquests.
  8. Un instrument per reflexionar sobre la llengua, ja que en escriure haurem d’enllaçar les oracions amb els connectors més adients, haurem de recórrer a riquesa de vocabulari i a la precisió lèxica per emprar el lèxic específic i els mots més escaients, i haurem d’utilitzar correctament l’ortografia i els signes de puntuació.

lec1En definitiva, l’escriptura és una eina per desenvolupar el llenguatge i l’expressió, cosa que és ben útil per a les múltiples àrees del coneixement en un continu procés reflexiu de composició escrita. En el procés d’escriptura, primer hem de pensar i planificar el contingut d’acord amb el destinatari a qui va dirigit el que escrivim i les intencions que ens proposem, i després hem d’escriure i revisar el text que anem redactant (és a dir, llegir-lo per saber com continuar i modificar-lo traient-ne i/o afegir-ne fragments) per tal de polir-lo.

Queda palès que hem d’animar els nens a experimentar llegint i escrivint. Cal implicar-los en situacions reals i motivadores de lectura i escriptura per tal d’oferir-los experiències positives en ambients de seguretat i confiança que els permetin entendre l’error com a font d’aprenentatge, valorar els avenços que fan i buscar recursos per millorar sempre des del reforçament positiu.

Convé iniciar el recorregut en la lectura i l’escriptura junts, nen i adult, i fer-ne tastets per tal que, gradualment, l’infant prengui la iniciativa tant a l’hora de triar lectures variades com a l’hora de començar a crear textos, i l’hem d’acompanyar amb models i bastides per “cimentar” ambdues competències mare. No hem d’oblidar que la fita essencial és l’autonomia de l’aprenentatge, ja que cada nen ha de ser el veritable protagonista i artífex del seu propi aprenentatge. [3]

És evident que si potenciem la lectura i l’escriptura, el nen millorarà en rapidesa i comprensió lectores, en la comprensió i gestió de la informació rebuda, en la interpretació de manera crítica dels missatges. I, a més, estarem contribuint a promoure la seva expressió escrita i la seva creació artística i literària.

Aquestes dues competències mare (lectura i escriptura) permeten adquirir i augmentar la competència comunicativa i lingüística, afavoreixen l’accés de manera transversal a la resta de competències bàsiques, reforcen les estratègies i tècniques per aprendre a aprendre, i mantenen en forma el cervell (l’exerciten i l’activen). Per tant, participen clarament en el desenvolupament integral, tant personal com social, del nen. [4]

Així doncs, endavant amb el repte de fer créixer i encoratjar els nens amb la lectura i l’escriptura! És una aposta ben segura en què tenim molt a guanyar.

Bibliografia

DELORS, J. La educación encierra un tesoro. París: Santillana; Unesco (1977). Disponible a www.unesco.org/education/pdf/DELORS_S.PDF (consulta: 16/03/2016).
GARDNER, H. Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós (1995).
HYMES, D. H. On communicative competence. Pennsylvania: University of Pennsylvania Press (1971).
ZABALA, A.; ARNAU, L. Métodos para la enseñanza de las competencias. Barcelona: Graó (2014).

Bibliografia web

ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/

Il·lustracions

  1. Paloma Valdívia
  2. Montse Tobella

Maria Josep Martínez Garrote
Mestra de Primària
mmart167@xtec.cat

Article inèdit

[1] David Ausubel denominava «aprenentatge significatiu» al tipus d’aprenentatge en què el nen relaciona la informació nova amb la que ja posseeix i a partir d’aquestes dues reajusta i reconstrueix el seu coneixement.
[2] Recordem que Lev Vigotsky explicava el desenvolupament cognitiu amb el concepte de «Zona de Desenvolupament Pròxim» (ZDP). La ZDP fa referència a l’ajut que l’adult proporciona al nen per facilitar-li l’adquisició de coneixements nous i la integració d’aquests amb els previs.
[3] Jerome Brunner va formular el concepte de «bastimentada» per fer referència a la manera d’ajudar a la construcció del coneixement a partir de l’acompanyament. En la interacció entre un subjecte expert i un altre de novell, al començament l’expert té un control més elevat, però el va delegant gradualment al novell.
[4] Jacques Delors presentava els quatre puntals de l’educació del segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.