Projecte educatiu del centre. Elaboració i actualització

Mario González Jorge

El desplegament de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) a Catalunya ha vingut a donar major concreció al que dictamina la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació (LEC). Amb relació al Projecte Educatiu de Centre (PEC) també cal atendre a les orientacions que deriven del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius i del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent.

Aquesta recent actualització de la normativa educativa promou la revisió i adequació del projecte educatiu dels centres i la seva adaptació als nous requeriments socials i a la nova orientació de la política educativa, i hi vincula directament la seva concreció per períodes de mandat d’acord amb el Projecte de Direcció (PdD).

En aquest sentit, es fa una proposta de com abordar l’elaboració o l’actualització del Projecte Educatiu de Centre (PEC) que té en compte aquest nou posicionament i que ofereix eines per a la reflexió dels claustres, dels equips directius, de les AMPA i dels consells escolars dels centres.

Objectius

  • Valorar la possibilitat i l’oportunitat d’actualitzar el Projecte Educatiu de Centre com a marc educatiu de la institució escolar.
  • Adequar el plantejament institucional del centre a la nova perspectiva educativa.
  • Promoure la participació de la comunitat educativa en l’elaboració del PEC.

Paraules clau

Projecte Educatiu de Centre (PEC). Projecte de Direcció (PdD). LOE. LEC. Autonomia. Direcció.

Introducció

El projecte educatiu de qualsevol institució educativa constitueix el marc de referència de tota la seva activitat escolar. No només pretén recollir els trets d’identitat i els objectius generals, sinó que tendeix a orientar les actuacions educatives i a promoure la col·laboració de tots els agents implicats, i ho fa, a més, amb una doble projecció: interna (cap a la institució escolar) i externa (cap a l’entorn).

Però sovint el PEC s’ha malentès com un requisit constitutiu de qualsevol nou centre docent en la seva etapa inicial, que més enllà de les seves pretensions generalistes només serveix de referència per justificar un conjunt de finalitats compartides per un sector majoritari de la societat. Es pensa, erròniament, que els PEC no tendeixen a diferir molt entre ells, excepte pel caràcter propi de cada institució i pels autosuggerits trets d’identitat que estan molt vinculats al tipus de gestió institucional i al posicionament confessional.

Alumnes a l'escola

En realitat, el PEC no és un sac on tot hi cap. Al contrari, és una estructura en forma de xarxa que relliga altres plans, programes i projectes i els dóna coherència. És l’instrument que permet incorporar noves peces al sistema escolar de manera harmònica i les acaba ajustant de manera cooperativa. A la vegada, és l’eina que permet a la institució educativa expandir-se més enllà del recinte escolar i participar dels projectes de barri, de ciutat, de territori i de país.

Per això mateix, el PEC no és en cap cas un document històric al servei dels requisits administratius, sinó que és l’expressió dinàmica de la planificació dels equips directius, de la participació de les famílies, de la realitat educativa dels centres en cadascuna de les deliberacions de l’equip docent, de les celebracions escolars, de les activitats lectives i extraescolars, etc.

És indispensable que els PEC estiguin tan vius com canviants són les societats en què participen els centres educatius.

Elaboració i actualització del PEC

Els elements constitutius de tot acte educatiu no tenen sentit per si sols si no poden establir-se entre ells uns lligams que els donin coherència. Ni el professorat pot instruir sense que la seva activitat tingui com a destinataris els alumnes, ni aquests poden assimilar els continguts si no estan presentats de la forma adequada per integrar-los amb els coneixements previs. Aquests elements bàsics que emmarquen la pràctica educativa (i d’altres molt rellevants) conformen un conjunt de plantejaments pedagògics, organitzatius i de gestió que són propis de l’exercici de l’autonomia de cada centre docent. Aquesta és l’essència del projecte educatiu de cada centre. Un projecte compartit pel que fa a posicionaments globals, però específic pel que fa a les concrecions que defineixen la cultura de cada centre.

En tot cas, els projectes de centre no només constitueixen la fotografia del present de cada institució educativa, sinó que, a més, han de contribuir a la promoció del canvi cap a la millora mitjançant l’eficàcia en l’assoliment dels objectius i l’eficiència en l’administració dels recursos. Les concrecions del PEC que s’expliciten en el Projecte de Direcció són els paràmetres que determinaran l’efectivitat de la proposta educativa de centre.

D’acord amb la normativa educativa vigent a Catalunya (LOE, LEC, Decret 102/2010 d’autonomia dels centres educatius i Decret 155/2010 de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent), cada centre educatiu hauria de promoure l’elaboració del seu PEC (si es tracta d’un centre de nova creació) o la seva actualització per tal d’adaptar-lo als nous fonaments del dret educatiu.

En aquest sentit, es fan necessàries algunes consideracions genèriques abans d’encetar el procés:

  1. S’ha de tenir accés a la normativa educativa que promou el desenvolupament del PEC i cal fer una lectura compartida pels encarregats de fer la proposta inicial. Correspon al director del centre impulsar aquesta part del procés en la qual el claustre de professors hauria de fer les aportacions de major rellevància. Els fonaments de dret permeten definir els objectius educatius segons els objectius socials i polítics del context. Cal conèixer-los per adequar el canvi a les demandes que la societat fa a l’educació.
  2. S’ha de constatar que l’elaboració del PEC comporta l’assumpció d’una cultura de centre que ha d’orientar els processos de participació de la comunitat educativa. També, pel que fa a l’actualització, s’ha de posar de manifest la conveniència de no perdre l’oportunitat de consolidar les bones pràctiques i de reorientar els processos de millora. Cal transmetre aquesta visió i, molt important, promoure les actuacions necessàries per tal que es produeixi el canvi. Altrament, només ens trobaríem amb una nova adequació a la normativa sense conseqüències positives en les dinàmiques del centre. S’ha d’entendre la renovació del PEC com una oportunitat fruit del pacte que vincula tothom que hi participa. Per tant, és molt convenient. Tot i això, s’ha d’evitar un trencament radical amb els precedents de la institució escolar, un trencament que només seria admissible en situacions en què s’hagués demostrat negligència manifesta. L’actualització del PEC ha de tendir a mantenir estable una part de l’estructura de la xarxa per poder promoure el canvi en una altra part del sistema.
  3. L’elaboració i actuació del PEC ha de partir dels antecedents de la comunitat o de les experiències prèvies de les persones que l’han de desenvolupar, perquè això garanteix la continuïtat del procés. Si no es té en compte aquesta visió de valoració de la feina feta, es pot tendir a una certa artificialitat que pot ocasionar desarrelament i manca de representació.
  4. Cal saber incorporar a aquests antecedents les noves atribucions que es fan d’ells als centres educatius, en els òrgans unipersonals i col·legiats de govern i de participació, i en els membres de la comunitat educativa. Aquestes noves assignacions són les que recullen el veritable component d’actualització del PEC i les que propiciaran un canvi en la cultura de centre, en la nova cultura de fer.
  5. També cal determinar quins són els elements constitutius de tot PEC. Per fer-ho, ens hem de remetre a la normativa educativa que ho regula. Això, però, no és feina simple a causa de la quantitat de referències creuades en una i altra normativa de dependència jeràrquica, que contínuament fan propostes en diferents nivells de concreció. Hi posarem ordre per tal de fer una plantejament coherent i fàcil d’administrar:
  • En el seu article 121.1, la LOE diu que “el Projecte Educatiu de Centre ha de recollir els valors, els objectius i les prioritats d’actuació. Així mateix, ha d’incorporar la concreció dels currículums establerts per l’Administració educativa que correspon fixar i aprovar al claustre, com també el tractament transversal en les àrees, matèries o mòduls de l’educació en valors i altres ensenyaments”; i en l’article 121.2 determina que “el projecte esmentat, que ha de tenir en compte les característiques de l’entorn social i cultural del centre, ha de recollir la forma d’atenció a la diversitat de l’alumnat i l’acció tutorial, així com el pla de convivència, i ha de respectar el principi de no-discriminació i d’inclusió educativa com a valors fonamentals, com també els principis i objectius que recullen aquesta Llei i la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació”.
  • En els seus articles 14.1 i 14.2, la LEC determina els components del Projecte Lingüístic de Centre (PLC, que forma part del PEC) i exposa que:
  1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
  2. El projecte lingüístic ha d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d’haver en tot cas els següents:
  1. El tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
  2. El procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà.
  3. Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
  4. Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
  5. La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes.
  • La LEC també regula en l’article 30 el dret i el deure de convivència, en l’article 77 els criteris que orienten l’organització pedagògica dels centres, en l’article 78 els criteris d’organització pedagògica en l’educació infantil, i en l’article 79 els criteris d’organització pedagògica en l’educació bàsica. Els articles 82 i 83 se centren en els criteris d’atenció a la diversitat que ha de contemplar el PEC i expliciten els criteris d’organització dels centres per atendre els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar, així com els criteris d’organització dels centres per atendre els alumnes amb altes capacitats. En l’article 88 s’estableix la biblioteca del centre com un recurs per a l’ensenyament i l’aprenentatge.
  • El títol VII de la LEC, “De l’autonomia dels centres educatius”, relaciona, mitjançant el seu primer capítol, els principis generals i el projecte educatiu. L’article 90 vincula la finalitat i els àmbits de l’autonomia dels centres educatius, i els articles 91 i 93 se centren directament en el projecte educatiu i hi relacionen els termes següents: identitat del centre, objectius, orientació de les activitats, caràcter propi del centre, col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa, relació amb l’entorn social, relació amb el projecte educatiu territorial, característiques socials i culturals del context escolar, i necessitats educatives dels alumnes. També s’hi afegeixen els criteris d’organització pedagògica, les prioritats, els plantejaments educatius, els procediments d’inclusió educativa, altres actuacions que caracteritzen el centre, els indicadors de progrés, la concreció i desenvolupament dels currículums, l’estructura organitzativa pròpia, novament el PLC i el caràcter propi del centre, els principis que inspiren el PEC, la relació amb les famílies, la implicació del centre en l’entorn social, el compromís de cooperació i d’integració plena en la prestació del Servei d’Educació de Catalunya, etc.
  • Més endavant, l’article 97 ens mostra el desplegament en l’àmbit de l’autonomia pedagògica; l’article 98, l’àmbit de l’autonomia organitzativa; i l’article 102, l’exercici de l’autonomia en matèria de gestió de personal, sense voler entrar en els seus components específics, que tractarem més endavant. Segons l’article 110, la formació permanent també es vincula al PEC, especialment pel que fa a la millora de la gestió dels centres.
  • En la mateix línia trobem el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, que en la seva exposició de motius ja determina que “el projecte de direcció ha d’ordenar el desplegament del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l’estructura organitzativa del centre en aquell període. El projecte ha d’incloure indicadors, derivats dels del projecte educatiu, que han d’esdevenir referents en l’avaluació de l’exercici de la direcció a les acaballes del mandat. El resultat d’aquesta avaluació és la base del reconeixement posterior de la funció directiva exercida. Així mateix, els Projectes de Direcció poden incorporar propostes i línies de renovació del Projecte Educatiu del Centre, per la qual cosa no són només un instrument de referència passiu, sinó un instrument actiu per a l’exercici de la direcció”. Això es concreta més àmpliament en el quart capítol, “Projectes de direcció”, en l’article 24, dedicat exclusivament al projecte educatiu i al projecte de direcció. Veiem, doncs, la clara vinculació de l’exercici de les funcions directives amb l’actualització del PEC, que desplega l’exercici de les funcions directives pel període de mandat del director i incorpora els indicadors de progrés com a eines d’avaluació i reconeixement d’aquestes funcions.
  • A més, l’article 2.1, que es refereix a l’exercici de la direcció, diu que “la direcció dels centres públics l’exerceix la persona que ocupa el càrrec de director o directora, en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu de centre i del projecte de direcció” i, com havíem comentat abans, també esmenta que “les direccions responen del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu d’acord amb el projecte de direcció, i han de retre comptes a la comunitat escolar”.
  • El mateix decret atorga a les direccions funcions de lideratge pedagògic, de relació amb la comunitat, d’organització i funcionament, i també en matèria de gestió i com a cap de personal del centre. Totes aquestes funcions fan constantment referència al desplegament del PEC en àmbits com el desenvolupament curricular; els criteris d’organització pedagògica i curricular; les concrecions del PLC; l’avaluació del propi PEC i el funcionament general del centre; la coordinació amb altres centres; l’exercici dels drets i deures de la comunitat escolar i l’assoliment dels objectius del PEC; l’impuls en l’elaboració, aprovació i aplicació de les normes d’organització i funcionament del centre; les assignacions pressupostàries; i la proposta dels llocs de treball a proveir, d’acord amb les necessitats que determina el PEC i que es concreten en el PdD.

Per tant, podem concloure que per a l’actualització del projecte educatiu d’un centre cal tenir presents aquests factors:

  • La normativa vigent que regula el procés d’actualització.
  • Els antecedents de fets.
  • Tret del cas de constitució d’un nou centre educatiu, situació en la qual ja no parlaríem d’“actualització”. En la majoria de casos, la renovació del PEC ha de tenir vocació de continuïtat amb perspectiva de millora.
  • La definició del Projecte Educatiu del Centre.
  • Ha de recollir la identitat del centre, entenent com a tal el caràcter propi expressat en termes d’autodefinició.
  • Ha d’expressar els objectius de la institució escolar mitjançant el recull dels objectius generals que proposa l’administració educativa (component social i polític) i la implementació d’aquests amb els objectius generals que assumeix el centre docent (component institucional).
  • Ha d’orientar els mecanismes de desenvolupament dels objectius d’acord amb el context escolar mediat i immediat. És convenient esmentar les característiques socials, culturals, econòmiques i lingüístiques de l’entorn per poder explicar la realitat contextual de la institució.
  • Ha de recollir les prioritats educatives de forma genèrica i les característiques de la comunitat educativa centrant-se especialment en el professorat, l’alumnat, les famílies, els serveis educatius, i el personal d’administració i serveis. En especial, cal que el PEC promogui la col·laboració entre aquests sectors diferents, així com la relació amb l’entorn.
  • Ha de preveure la possibilitat d’integració del Projecte Educatiu de Centre en el projecte educatiu de ciutat (o de territori).
  • El desenvolupament del Projecte Educatiu del Centre.
  • Genèricament, cal explicitar els principis educatius en què pretén desenvolupar-se l’acció educativa. Orientativament, poden definir-se principis entorn de la qualitat pedagògica desitjada; la direcció responsable; la dedicació i professionalitat docents; la cooperació en el suport a la docència; la coresponsabilitat familiar; el compromís educatiu i social; la preservació de l’equitat; el respecte a les idees, creences, procedència, llengua i cultura; la voluntat d’integració a l’entorn; l’avaluació de la gestió; i la rendició de comptes.
  • Específicament, cal atendre al desenvolupament de l’autonomia:
  • Pedagògica:
  • Per concretar el desenvolupament del currículum i, si s’escau, les seves possibilitats d’adequació (mitjançant les programacions anuals) a les unitats de programació i els plans personalitzats o de recuperació.
  • Per promoure la coordinació docent, especialment a través del pla d’acció tutorial.
  • Per establir els criteris d’atenció a la diversitat, prioritàriament mitjançant l’elaboració del pla d’atenció a la diversitat.
  • Per planificar la formació, especialment amb el Pla de Formació de Centre (PFC).
  • Per possibilitar la innovació educativa mitjançant programes específics, consolidació de bones pràctiques i intercanvis amb l’entorn.
  • Per incorporar el plantejament respecte de les llengües, específicament i inexcusablement a través del Projecte Lingüístic de Centre.
  • Organitzativa:
  • Per establir l’estructura i les relacions pròpies del centre educatiu pel que fa als professionals que hi participen, els òrgans unipersonals i col·legiats, i els mecanismes de coordinació.
  • Per gestionar el temps i els espais educatius.
  • Per gestionar els serveis educatius.
  • Per determinar les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC).
  • Per promoure la participació ordenada dels diferents sectors de la comunitat educativa, especialment mitjançant el projecte de convivència.
  • Per proposar el grau de coresponsabilitat de les famílies, especialment mitjançant la carta de compromís educatiu.
  • Per facilitar el procés d’integració i participació en les activitats de la comunitat educativa, especialment mitjançant el Pla d’Acollida i Integració (PAI).
  • De gestió:
  • Per definir la tipologia de plantilla de professionals, docents i no docents.
  • Per establir els criteris de reforç educatiu, docents i no docents.
  • Per determinar els perfils dels càrrecs de suport a la gestió.
  • Concreció del Projecte Educatiu del Centre
  • Per concretar, pel període d’un mandat directiu, el desplegament del Projecte Educatiu de Centre d’acord amb el Projecte de Direcció.

Índex d’un possible desplegament del PEC

  • Fonaments de dret
  • Antecedents de fets
  • El perquè de l’actualització del Projecte Educatiu del Centre
  • Canvis en la normativa vigent
  • Actualització de noves atribucions als centres educatius
  • El centre docent
  • Caràcter propi del centre
  • Principis
  • Identitat del centre
  • Valors, objectius, prioritats d’actuació i orientació de les activitats
  • La comunitat educativa
  • Col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa
  • Relacions amb l’entorn social
  • L’Ajuntament
  • El projecte educatiu de zona
  • Els plans socioeducatius
  • La coordinació amb altres centres
  • Els acords de coresponsabilitat
  • El context escolar
  • Característiques de l’entorn social i cultural del centre
  • Característiques productives de l’entorn
  • Necessitats educatives dels alumnes
  • Criteris d’autonomia pedagògica
  • Prioritats i plantejaments educatius
  • Principi de no-discriminació i educació inclusiva
  • Marc curricular
  • Concreció dels objectius
  • Competències bàsiques
  • Mètodes pedagògics
  • Criteris d’avaluació
  • Concreció i desenvolupament dels currículums
  • Desplegament curricular
  • Tractament transversal en les àrees de l’educació en valors
  • Organització pedagògica en l’educació infantil
  • Organització pedagògica en l’educació primària
  • Criteris d’atenció a la diversitat
  • Altres actuacions que caracteritzen el centre
  • Els indicadors de progrés
  • De context
  • De recursos
  • De processos
  • De resultats
  • La programació general anual de centre i la memòria anual
  • El Projecte Lingüístic de Centre
  • La formació permanent i el Pla de Formació de Centre
  • Criteris d’autonomia organitzativa
  • Estructura organitzativa del centre
  • Organigrama de centre
  • Activitats complementàries
  • Activitats extraescolars
  • Serveis escolars
  • La biblioteca escolar
  • La carta de compromís educatiu
  • Les normes d’organització i funcionament de centre
  • Criteris d’autonomia en matèria de gestió
  • Gestió de personal
  • Gestió econòmica, de serveis i de recursos materials
  • Gestió de l’ús social del centre
  • Desenvolupament del PEC en altres plans i programes de centre
  • El Pla d’Autonomia de Centre (PAC)
  • El Pla d’Acció Tutorial (PAT)
  • El Pla de Convivència (PdC)
  • El Pla d’Acollida i Integració (PAI)
  • Altres aspectes rellevants propis de l’escola
  • L’ús social del centre
  • Els Projectes d’Innovació Educativa (PIE) i les bones  pràctiques
  • El Pla de lectura de Centre (PLEC)
  • El Pla TAC
  • El Pla de Formació de Centre (PFC)
  • Avaluació del Projecte Educatiu del Centre
  • Concreció del Projecte Educatiu de Centre en el Projecte de Direcció
  • Mecanismes d’ampliació i actualització del Projecte Educatiu del Centre
  • Diligència d’aprovació

Mario González Jorge
Professor de la Universitat Rovira i Virgili
Director de l’Escola Remolins de Tortosa
mario.gonzalez@urv.cat

Bibliografia

  • Generalitat de Catalunya. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Barcelona. DOGC núm. 5686 de 05/08/2010. Pàg. 61485.
  • Generalitat de Catalunya. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. DOGC núm. 5753 d’11/11/2010. Pàg. 82840.
  • Generalitat de Catalunya. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació. DOGC núm. 5422 de 16/07/2009. Pàg. 56589.
  • Ministeri d’Educació. Llei orgànica 2/200, de 3 de maig, d’educació. Madrid. BOE núm. 106 de 04/05/2006. Pàg. 17158.

Publicat en la revista Educat núm. 8
Descarrega’t el PDF

Un comentari a “Projecte educatiu del centre. Elaboració i actualització

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.