Què ha de saber un nen de 3 anys?

Gemma Cabezas i Calva

A les xarxes socials (i en les converses de sempre, tot i que de manera menys pública) sovint es troben pares i mares amoïnats perquè el seu fill no sap tot allò que ells consideren que ha de saber. O al contrari, famílies que, orgulloses, expliquen a tothom totes les coses que sap el seu petit. Un cop vaig llegir, fins i tot, llistats de coses que sabien els nens: colors, números, lletres, formes geomètriques, ciutats… La conversa semblava un concurs de talents!

Ara que ha començat el curs, que els nens de P3 ja estan més o menys adaptats a l’escola, que la feina està en marxa i que els continguts van endavant, em torno a plantejar la pregunta: què han de saber els nens als 3 anys?

1. Coneixements emocionals

1.1 M’estimen

Un infant, quan arriba a l’escola, vingui de l’escola bressol o de casa, ha de saber per sobre de totes les coses que l’estimen. Sembla obvi, però és el coneixement que més falta li fa, el que més seguretat li dóna, i l’únic que li servirà per tota la vida. Per transmetre-li aquest important coneixement, cal expressar aquest amor de les maneres més diverses: amb les paraules, amb els somriures, amb els gestos, amb els petons, amb les accions…

Cal que els nens arribin a l’escola amb la seguretat que són i seran estimats independentment del que aprenguin, de les “llistes de coneixements” que puguin emplenar.

1.2 A l’escola hi estaré unes hores, després tornaré a casa

Els nens que ja han anat a l’escola creiem que ja ho saben, que després tornaran a casa, però el fet és que l’escola és un lloc nou, aquella persona que els espera també és una novetat, i el sistema poc té a veure amb l’anterior.

Per tant, amb independència que hagin o no assistit a l’escola bressol, els infants han de saber que a l’escola s’hi estaran una estona, i que després els vindran a buscar.

Per ensenyar això cal una part d’experiència prèvia (altres ocasions en què s’hagin separat dels familiars i aquests hagin tornat) i molta comunicació. Cal explicar-los detalladament aquest fet, i cal que sàpiguen qui els anirà a buscar. Quan se’ls porta a l’escola, cal acomiadar-se d’ells per molt que plorin, mai marxar d’amagat.

Aquest coneixement es pot adquirir durant les primeres setmanes de P3, si no s’ha fet abans.

1.3 Als pares els agrada l’escola i el mestre

El referent dels infants són els seus pares i familiars més propers. Per donar-los seguretat en allò que van a fer, cal que els pares no només simulin alegria, sinó que la sentin! Els infants són especialistes en copsar les emocions dels pares, tant si es corresponen amb les paraules com si no. Cal, doncs, que els familiars demostrin i fins i tot expliquin quines coses es fan a l’escola, què feien ells quan hi anaven. Han d’estar convençuts que el petit estarà bé al centre, que hi serà feliç i farà amics. Un cop més, la comunicació verbal i no verbal és bàsica.

1.4 Ell pot

Massa sovint, davant una demanda, nens molt petits responen “no puc” o “no en sé”. Cal convèncer els infants que poden, que han d’intentar les coses, que tenen l’opció d’equivocar-se i de corregir, de créixer i d’aprendre.

Cal que els encoratgem, que els demostrem que creiem en ells, que els deixem avançar sense pors i frenades.

1.5 Tothom s’equivoca

I, lligat amb el punt anterior, ens equivoquem. Pares, mares, avis, mestres, germans…, tothom s’equivoca. I, sobretot…, no passa res!

Com ho podem aprendre? Expressant-ho! Quan ens equivoquem, ho diem, amb la qual cosa demostrem que tots ens podem equivocar i que és important adonar-se’n i corregir-ho.

Els coneixements emocionals són sens dubte els més importants que una persona pot tenir, ja que són els que faran possible que adquireixi la resta de coneixements.

2. Relacions interpersonals

Una de les primeres coses que l’infant aprendrà a l’escola (i també de les últimes, ja que està en continu aprenentatge i evolució) serà a relacionar-se. La major part del temps que es passa a l’escola s’està amb la resta de companys i amb els adults que formen part del centre. Per tant, és important aprendre des d’un primer moment les bases de les relacions interpersonals: coses tan importants com no pegar, respectar-se, tenir cura uns dels altres… I d’altres que no tenen menys importància, com saludar-se, demanar-se perdó quan hi ha hagut algun problema, ajudar-se uns als altres…

Com els coneixements emocionals (i, de fet, estretament lligats amb aquests), hi ha les relacions interpersonals, que marcaran també el camí de les relacions futures.

2.1 Resolució de conflictes

En les relacions amb els altres sovint sorgeixen conflictes, des de les primeres edats fins a l’edat adulta. Per això és important saber tractar-los, saber gestionar els sentiments, aprendre a veure quins problemes són importants o quins no valen la pena. Hem d’ensenyar als petits a parlar, a expressar els seus sentiments i emocions, i a trobar solucions als problemes que sorgeixin. Les primeres vegades els podem donar la solució, però sobretot és important ajudar-los a adonar-se dels seus sentiments, a explicar-los a l’altra persona, i a buscar la millor solució al problema de cada moment.

Per ensenyar això cal gestionar correctament els conflictes que sorgeixin a casa, dins el nucli familiar i amb el mateix infant.

2.2 Respecte

A l’escola i en la vida trobarem persones que ens agradaran més i d’altres que ens agradaran menys. No hem de fer amistat amb aquelles persones que, pels motius que sigui, no ens agradin, però sí que cal que els tinguem respecte, que tractem amb educació totes les persones que passin per la nostra vida.

Per aprendre això, el que més falta fa és un bon exemple: la manera d’aprendre a respectar el altres és essent respectats i vivint en un entorn on es respiri aquest respecte.

3. Altres coneixements

En les converses dels nens amb els seus familiars no surten gairebé mai tots aquests coneixements que hem descrit. Parlen de colors, de lletres, de nombres… Quan juguem amb els nostres fills podem comptar quants cotxes hi ha, dir de quin color és el vestit de la nina, buscar la peça rodona… Fent tot això, els infants, si estan preparats, aprendran tots aquests conceptes. I si no els aprenen, si no estan preparats, si no han trobat encara l’interès per tot això, ja arribarà més tard. I arribarà…, no ho dubteu!

Podem ajudar els nostres infants amb els aprenentatges de conceptes, però si ens assegurem que assoleixen els aprenentatges emocionals i de relació, la resta de coneixements els adquiriran de manera natural.

Juguem, pintem, correguem, riguem… Diguem els colors, les formes, els noms dels objectes que ens envolten. Anem a comprar i diguem el nom de totes les fruites, les verdures, els productes… Llegim contes, diguem els noms dels animals, de les joguines, dels objectes…

Però, sobretot, estimem, creguem en els nostres fills, demostrem-los que ens ho passem bé amb ells. Així tindrem, a la llarga, adults segurs de si mateixos, convençuts de les seves capacitats, i capaços de relacionar-se amb les persones i el món que els envolta.

Gemma Cabezas i Calva
Mestra d’Educació Infantil
Escola Ardenya
gemmacabe@hotmail.com

Article inèdit.

6 comentaris a “Què ha de saber un nen de 3 anys?

  1. M’agrada l’article que has escrit del nens de 3 anys. m’alegro molt que l’hagin publicat,. Una forta abraçada.Ets molt trempada iet mereixes el millor .D’una companya que no t’olvida ,encara que ens vèiem cada dia.
    MARY.

  2. Gran article! l’afecte és la base dels aprenentatges. Però en la societat en la qual vivim, cada pare vol que el seu fill sigui el millor i per aquest motiu, sense considerar la personalitat, el nivell maduratiu i altres aspectes exteriors als nens/es tendeixen a comparar.

  3. Gemma, comparteixo totalment el que dius. Vivim en una societat on constantment ens estan dient que hem de ser més competitius, que ens hem d’anar formant per ser els millors… i, d’alguna manera, els pares ja intenten plasmar-ho als seus fills. Tenen més preocupació en les coses que no han après i en elogiar davant de les altres persones allò que saben fer que realment amb allò que importa, que és l’estat emocional del fill i com actuem, com a pares, per tal de beneficiar aquest estat emocional.

    És important que entre tots ens anem sensibilitzant i reflexionem sobre aquests aspectes que es produeixen amb la fi de reconduir-los i centrar-nos sobretot amb el més important; l’estabilitat física i emocional de l’infant que, dependrà en bona mesura, de tot allò que com a pares els hi transmetem.

  4. M’ ha encantar l’ article. Es veritat els sentiments son la base per tot el que facis a la vida.Enhorabona!!!!!!

  5. Bon dia,
    Un article molt interessant i amb tota la raó.
    Moltes gràcies per la feina que feu en el blog i per totes les fotos que penjeu perque així podem veure els nostres petitons disfrutant de l’escola.
    Gràcies.
    Raquel (mare de la Ingrid)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.