L’Hospital de Dia d’Adolescents: la resposta educativa integrada en la resposta terapèutica. Les funcions del docent a l’HDA

Rosa Maria Belana

L’Hospital de Dia per a Adolescents de Granollers es va inaugurar el novembre de 2009 amb el personal terapèutic adscrit a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Poc després, el Departament d’Educació va atorgar una plaça de docent per tal d’evitar, en la mesura del possible, que els alumnes hospitalitzats es desvinculessin del sistema educatiu. Necessitat de la integració medicoeducativa

Els Hospitals de Dia per a Adolescents (HDA) són unitats assistencials d’hospitalització parcial amb diferents recursos terapèutics, entre ells el docent de l’aula, on s’atenen adolescents d’entre 13 i 18 anys en situació de crisi que no en fan prou amb el règim ambulatori.

Des dels seus inicis com a unitats medicoeducatives en els HDA, els docents han realitzat una funció d’acció directa amb els pacients-alumnes incidint, segons les circumstàncies particulars, en l’orientació escolar, l’orientació vocacional i la futura inserció laboral. El docent, per tant, intenta garantir la continuïtat dels processos d’ensenyament-aprenentatge i representa un avenç dins dels entorns de salut mental d’adolescents, focalitzant el fet del “trastorn mental” de l’alumne no només com un problema sanitari, sinó també educatiu i social.

Els alumnes que ingressen a l’HDA acostumen a tenir unes necessitats educatives que requereixen Plan s Individualitzats en els seus centres d’origen. Tot i les particularitats dels casos, la majoria dels adolescents no tenen problemes intel·lectuals orgànics de base, però els problemes del comportament disruptiu i antisocial a l’aula (que presenten molts d’ells, amb o sense absentisme escolar) provoquen un clar retard escolar i una difícil adaptació en un entorn educatiu sovint rígid que exigeix constància i disciplina.

D’aquesta manera, l’HDA és, actualment, un dels pocs entorns on es poden conjugar mirades professionals diferenciades davant d’un “adolescent” a qui cal donar una resposta sanitària i clínica que, per coherència, no hauria d’anar deslligada de la resposta educativa, atesa la singularitat de l’etapa adolescent. Precisament, aquí intentarem justificar aquesta afirmació a través de l’explicitació de les funcions del docent dins dels HDA.

Funcions del docent de l’HDA

Voldríem parlar de les funcions del docent de l’HDA, ja definides en el Marc d’Actuació dels Docents dels HDA (2007), anant més enllà de l’ac ció purament docent, definint les seves actuacions i/o activitats dins de l’HDA com a elements que necessàriament haurien d’integrar-se en la resposta terapèutica.

Així doncs, el docent exerceix algun tipus de funció terapèutica? Hi col·labora d’alguna manera que va més enllà de les funcions pròpies? Intentarem anar més enllà de les funcions pròpiament docents per endinsar-nos en el procés d’interacció que es produeix entre l’alumne/pacient quan arriba a l’HDA i el docent, i com aquest procés hauria de ser afavoridor i potenciador de la resta d’activitats terapèutiques dins de l’HDA.

En primer lloc, el docent de l’HDA, com tots el professionals que s’hi troben, ha de promoure l’acceptació del nou alumne (pacient). El docent representa un element de normalitat que allunya el pacient del diagnòstic estigmatitzador (del qual ja en sap alguna cosa). Aquest fet afavorirà l’establiment d’un vincle sa amb l’alumne i afavorirà la promoció i potenciació del coneixement de recursos, interessos i competències, intentant fugir sempre d’etiquetes i classificacions. Com es diu sovint, el diagnòstic no és el destí (Pié i Álvarez, 2003).

La segona part del procés és el coneixement. Aquesta acció, menys valorada, acostuma a ser un dels elements clau que apropen les funcions docents a les terapèutiques. Ens expliquem: és freqüent trobar-se amb alumnes empobrits a causa d’absentismes llargs i/o trastorns de conducta recurrents dins l’aula, aïllats emocional i culturalment; i el fet que el docent intenti apropar l’alumne novament al coneixement, les habilitats i els procediments propis de les diferents matèries és un element de normalització que pot representar una via d’entrada sòlida i vàlida per a la reeducació i la futura socialització de l’alumne (sense pretendre trobar fórmules màgiques). Com és lògic, aquesta és una de les funcions més difícils d’assolir, ja que les situacions escolars d’alguns d’aquests alumnes acostumen a ser caòtiques.

La idea és creure que l’intent d’apropar-se al coneixement de forma tranquil·la (sense pressions, estimant el fet de conèixer i saber) t’apropa a la societat, mentre que el desconeixement t’allunya socialment. Conèixer i entendre les matèries escolars amb més profunditat t’ajuda a estimar-les i, de retruc, a respectar-les. El fet de veure’t capaç de fer els deures i de ser més autònom et puja l’autoestima i afavoreix una construcció positiva de la identitat pròpia, com tots hem pogut experimentar en els nostres recorreguts escolars particulars. La ignorància no és un bon acompanyant en els problemes de salut mental. Aquest és un dels grans reptes del docent de l’HDA –i, per extensió, de tots els docents–, ja que és una tasca ben difícil lluitar contra la resistència a l’aprenentatge. El coneixement repre senta la responsabilitat, la maduresa i, en definitiva, l’accés al món de l’adult. El coneixement és el gran desconegut que fa por. Amb relació a aquest fet, no s’ha de perdre la perspectiva quan ens trobem amb un alumne amb retard d’aprenentatge perquè, tot i la dificultat, el que realment és preocupant (i sens dubte dificultarà la rehabilitació terapèutica) no és el retard en si mateix, sinó el desig d’aprendre. Aquest és un dels indicadors clau que podrà determinar el recorregut posterior de l’alumne.

Per tant, l’activitat a l’aula no és només una activitat necessària per qüestions d’edat i obligatorietat legal, sinó que, precisament perquè ens trobem davant d’adolescents amb un alt potencial per a l’aprenentatge (en general), es tracta d’una eina que hauria de formar part de l’entrenament d’hàbits saludables en la reeducació de l’adolescent. Dins de la seva singularitat, l’aula és un espai d’activitat tan important per a la terapèutica com les activitats artístiques i esportives que es puguin portar a terme. L’activitat i el treball són, com és sabut, elements que dignifiquen la persona. Així doncs, ens emmarcaríem dins la creença de la importància i el valor de les activitats que es fan diàriament a l’HDA per tal de promoure el creixement personal i les habilitats socialment saludables, remarcant també la importància dels educadors i integradors socials dels HDA.

En molts casos, pot passar que l’alumne-pacient s’adapti molt millor a activitats que li generen poca frustració, de tipus artístic o esportiu, i que, en canvi, el docent no pugui apropar novament l’alumne al coneixement més “escolar”. Aleshores, la resposta educativa serà la consideració d’orientar aquest alumne, en funció de les seves característiques i necessitats, cap a un circuit formador més adient i més possible (com ara Programes de Qualificació Professional Inicial). Aquesta resposta educativa, com totes, hauria d’estar també íntimament lligada a la resposta clínica. Fets els diagnòstics i els seguiments terapèutics necessaris, l’alumne ha de saber què passarà amb ell i cap on anirà. De fet, quan el pacient observa que existeix un “acompanyament” real i respectuós en la seva tornada a l’escola o en la seva inserció a cursos més professionalitzadors, es pot produir un desig de canvi i de millora.

Finalment, parlaríem d’un tercer element integrat dins de l’acció terapèutica del docent de l’HDA: la retirada. Aquesta és probablement la gran paradoxa de l’educador: l’alumne-pacient hauria d’assumir de manera gradual una autonomia que l’ajudés en la seva incorporació a la comunitat educativa i social. Com remarquen Pié i Álvarez (2003), un cop l’educador docent ha estat capaç d’imaginar els joves d’una altra manera per tal que ells mateixos es puguin sentir imaginats, un cop ha promogut recursos, interessos, competències i habilitats i s’ha entossudit a potenciar-los, ha de fer marxa enrere i deixar anar els lligams.

Rosa Maria Belana
Docent de l’Hospital de Dia d’Adolescents de Granollers

Bibliografia

 

Publicat en la revista Educat núm. 9
Descarrega’t el PDF

 

Un comentari a “L’Hospital de Dia d’Adolescents: la resposta educativa integrada en la resposta terapèutica. Les funcions del docent a l’HDA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada