La Síndrome del Respirador Bucal

Laura Catalán González

“Aquest alumne sembla que no m’escolti i no para de molestar els seus companys, ja sigui a dins de classe com al pati. No presta atenció ni és capaç de concentrar-se i, conseqüentment, el seu rendiment escolar és molt baix.”

“El meu fill sempre està refredat, molt més que els nens de la seva classe o edat, ronca i deixa molta saliva al coixí quan dorm; a més a més, quan està mirant la tele o dibuixa té la boca oberta.”

Davant d’aquestes expressions de mestres i pares, és probable que ens trobem amb el cas d’un infant amb la Síndrome del Respirador Bucal (SRB).

La SRB és una alteració que habitualment apareix abans dels cinc anys. Pot passar inadvertida, però genera inconvenients i dificultats per a la persona, ja que es tracta d’alteracions orgàniques i/o funcionals que afecten els òrgans de la via aèria superior, és a dir, el nas, la faringe i la laringe.

Existeixen diferents factors pels quals es respira per la boca i no pas pel nas: per obstrucció (per exemple, la desviació del septe nasal), per raons anatòmiques (tenir el llavi superior curt, de manera que no permet un tancament labial complet), o per mal hàbit.

L’obstrucció comporta un conjunt de disfuncions orofacials i esquelètiques que desenvolupen patologies respiratòries i, secundàriament, patologies de la parla i de la veu i afectacions en l’aprenentatge. Descriguem-les…

Alteracions en la parla

Algunes de les afectacions relacionades amb la SRB són la pèrdua d’audició intermitent deguda a otitis i/o la disfunció tubàrica [1], el paladar profund, l’arcada dentària superior estreta, la llengua hipotònica i mal col·locada en repòs, el llavi inferior lax, o el llavi superior curt que no arriba a tapar les dents ni a fer el tancament labial i d’incisius cap endavant.

Això provoca diverses dislàlies (trastorns de l’articulació dels fonemes), fonamentalment en els fonemes /s/, /f/, /d/, /l/, /n/, /p/, /b/ i /m/.

Alteracions de la veu

El timbre de veu està alterat amb ressonàncies nasals molt exagerades (veu nasalitzada). A part, en respiradors bucals de llarga durada poden sorgir disfonies funcionals. La disfonia funcional és l’alteració de la veu en, com a mínim, un d’aquests factors: el timbre (qualitat de la veu, si és rugosa, bufada…), la intensitat (volum) i la freqüència fonamental (to).

Repercussions en l’aprenentatge

La hipofunció respiratòria comporta mala oxigenació i falta de ventilació, cosa que provoca falta d’atenció i de concentració.

Alteracions en el son i la conducta

Altres afectacions relacionades amb la SRB són les alteracions en el son i les alteracions en la conducta.

Es tracta d’infants que poden patir pànic nocturn: s’aixequen plorant sense raó aparent, pateixen malsons, apnees durant el son, somnolència durant el dia i sensació de cansament quan s’aixequen.

Pel que fa a les alteracions en la conducta, les més freqüents són: ansietat, impulsivitat i irritabilitat.

Basant-se en aquests signes i símptomes, Yosh Jefferson, en la revista General Dentistry publicada el gener de 2010, diu que “a molts d’ells se’ls diagnostica erròniament amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) i altres solen tenir problemes de comportament derivats del seu son deficitari”.

Els símptomes descrits afecten l’àmbit educatiu, però això no vol dir que siguin els únics símptomes que manifesten els infants amb SRB. Altres malalties poden ser rinitis, sinusitis, pertorbacions cardiovasculars i neurològiques, amigdalitis de repetició, hipertròfia d’adenoides, asma, convulsions, problemes alimentaris i problemes posturals com tenir el cap inclinat cap enrere, cifosi, lordosi, o peus plans.

Atesa la diversitat etiològica de les causes, el tractament de la Síndrome del Respirador Bucal requereix la intervenció d’un equip multidisciplinari format per pediatres, otorrinolaringòlegs, logopedes, cinesiterapeutes i odontòlegs, segons cada cas, ja que s’ha de corregir la causa primària (el factor pel qual l’infant és respirador bucal), però, a més a més, cal tractar les alteracions i dificultats que deriven de la síndrome.

Com podem orientar les famílies per a la prevenció de la SRB?

  • Donar el pit fins als sis mesos. Quan mama, el bebè respira pel nas i desenvolupa una base òssia per al naixement de les dents de llet i les definitives.
  • Evitar que l’infant utilitzi xumets o tirallets o que faci succió del dit gros.
  • Observar si l’infant dorm amb la boca oberta.
  • Tenir una bona higiene dels narius.
  • Preparar aliments durs i fibrosos per tal d’estimular una masticació activa que potenciï el to de la musculatura oral i afavoreixi el desenvolupament dels ossos de la boca.
  • Visitar el pediatra en els controls estipulats.
  • Tractar adequadament tots els refredats i rinitis, ja que afavoreixen els processos inflamatoris crònics nasals (amb la conseqüent hipertròfia de les adenoides i amígdales palatines).

Pautes preventives de la SRB per a l’Educació Infantil

És important que els infants prenguin consciència del nas i el relacionin amb la respiració; per fer-ho, a l’aula es pot establir un racó del nas a partir del qual es treballin exercicis a mode de joc, com per exemple:

  • Gimnàstica del nas (fig. 1): estirar cada nariu per separat, primer cap al costat, després cap endavant i finalment cap a baix; sostenir la punta del nas cap amunt mentre amb el llavi superior amaguem l’inferior; moure els narius com si fóssim conills.
  • Respirar amb cara de sorpresa (fig. 2): pujar les celles i obrir molt els ulls mentre realitzem la inspiració pel nas.
  • El nas imantat (fig. 3): intentar sostenir petits objectes (funcionen molt bé els trossos de paper de seda). Depenent de la competitivitat del grup classe, realitzar aquesta activitat com a concurs pot ser molt motivador pels infants.
  • Bufar pel nas (fig. 4): primer obstruïm un nariu i bufem amb l’altre, i viceversa. Aquesta activitat té moltes variants que la fan divertida i amena pels infants, com per exemple demanar intensitats de buf diferents o fer carreres entre companys bufant diferents objectes lleugers. Una altra que els agrada molt és apagar espelmes (una o diverses, col·locades en filera en sentit a la direcció del buf nasal).

És per totes aquestes qüestions que és interessant i necessari tenir cura d’aquests infants a classe, ja que la seva problemàtica pot afectar el seu rendiment escolar.

Laura Catalán González
Logopeda col. 3462
arua_catalan@hotmail.com

  • [1] Disfunció tubàrica: la trompa d’Eustaqui no compleix la seva funció de drenar secrecions ni d’igualar la pressió d’ambdós costats del timpà, per la qual cosa aquest perd llibertat de moviment i l’audició és menys efectiva.

Bibliografia

  • Bigenzahn, W. Disfunciones orofaciales en la infancia: Diagnóstico, terapia miofuncional y logopedia. Barcelona: Ars Medica, 2004.
  • Zambrana, N.; González, T.; i Dalva, L Logopedia y ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial: Tratamiento precoz y preventivo. Terapia miofuncional. Barcelona: Masson, 1998.
    www.espaciologopedico.com

Publicat en la revista Educat núm. 8

4 comentaris a “La Síndrome del Respirador Bucal

  1. Hola! Molt bé l’article, és molt important que se n’agafi consciència des de tots els àmbits!

    M’ha sorprès que ho anomeneu Síndrome del Respirador Bucal enlloc de Trastorns Respiratoris Obstructius del Son (TROS)!

    Felicitats!!

    1. Resposta de la Laura Catalán:

      Bon dia Dra Cubells,

      gràcies pel seu temps en la lectura de l’article i les seves felicitacions. El text es va publicar en paper al maig – juny de 2011 i s’ha penjat tal i com es va escriure en el seu dia. En aquests anys el llenguatge junt a les noves evidències científiques ha anat evolucionant i trobem alguns termes obsolets. Es pot llegir també que aquest trastorn pot causar diferents dislàlies, avui dia es parla de trastorns dels sons de la parla.

      Agraeixo novament la seva atenció i la seva aportació per a millorar l’aprenentatge de tota aquesta fantàstica comunitat educativa. El treball en coordinació sempre suma i només divulgant informació de qualitat aconseguirem fer consciència d’aquest trastorn i, per tant, poder derivar, diagnosticar i tractar als infant com es mereixen.

      Una abraçada,

      Laura

    1. Resposta de la Laura Catalán:

      Bon dia Marta,

      gràcies per llegir l’article i deixar aquí la teva pregunta.

      Tal com dius les alteracions de la veu, hiperactivitat, trastorns d’aprenentatge, apnees durant el son… perduren i poden influir després en la vida personal i laboral de l’adult. Per això és important conèixer i saber quan s’ha de derivar.

      Moltes gràcies,

      Laura

Respon a Marta Palmada Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.