Doubt (La duda)

Títol original: Doubt
Director: John Patrick Shanley
Any: 2008
Durada: 104 minuts
País: Estats Units
Guió: John Patrick Shanley
Música: Howard Shore
Fotografia: Roger Deakins
Actors: Meryl Streep, Philip Seymour Hoffman, Amy Adams, Viola Davis, Lloyd Clay Brown.
Producció: Miramax Films i Scott Rudin Productions
Gènere: Drama

John Patrick Shanley adapta al cinema la seva pròpia obra teatral Doubt, a parable, guanyadora el 2005 del premi Pulitzer. Doubt exposa el duel entre el pare Flynn (Philip Seymour Hoffman), que intenta renovar les estrictes normes de l’escola religiosa de la parròquia de Saint Nicholas, i la germana Aloysius Beauvier (Meryl Streep), directora de l’escola que creu en l’efectivitat de la disciplina. Quan la germana James (Amy Adams) comenta a la directora les seves sospites que el pare Flynn és “massa atent” amb un alumne (que és el primer alumne negre acceptat per l’escola), la germana Aloysius, sense cap prova a part de la seva convicció moral, inicia una croada personal per treure la veritat a la llum i expulsar Flynn de l’escola per abusar de l’alumne.

A diferència d’altres films nord-americans en què els rols dels personatges queden molt clars des del principi, Doubt trenca els tòpics. Davant de l’innovador mestre que i de l’estricta directora, en altres pel·lícules quedaria molt clar qui és el bo i qui és el dolent. Però, com a la vida real, en aquesta pel·lícula no hi ha res que sigui tal com se’ns mostra, i els blancs i negres es tornen grisos. Darrere del comprensiu pare Flynn és possible que s’amagui un abusador, i darrere de la rigidesa de la germana Aloysius s’amaga un fons d’humanitat i sensibilitat que va més enllà del que es podria suposar per la seva aparença.

La pel·lícula exposa una gran diversitat de temes: tracta de l’extrema dificultat en demostrar els casos d’abús quan les úniques proves que es tenen són indicis, del poder per amagar tot allò que no convé mostrar dins les escoles religioses, de la situació de desavantatge de la dona quan tota la jerarquia d’un sistema està formada per homes, de l’enfrontament entre el que és arcaic i els impulsos renovadors, del dilema d’exposar un fet que pot arribar a ser més devastador que el greuge, del poder d’una calúmnia, de la complicitat de la família…

La pel·lícula aprofita el bo i millor del seu origen teatral i dels recursos cinematogràfics: les escenes de Doubt són riques en diàlegs i les imatge les complementen i completen de forma poderosa, com amb el vent que sacseja constantment la germana Aloysius, metàfora dels temps renovadors que sacsejaven els Estats Units posteriors a l’assassinat de John F. Kennedy.

Des d’una perspectiva clarament oposada però que fa servir el poder del dubte com a motor de la trama, tenim, com a referent anterior a aquest film, La calumnia (1961), de William Wyler, curiosament també basat en una obra teatral: The Children’s Hour (1934) de Lillian Hellman. En aquest film eren dues directores d’una escola les calumniades per una alumna per la seva suposada homosexualitat, tot i que, a diferència de Doubt, el final de The Children’s Hour no deixa espai a interpretacions. Per contra, Doubt, fidel a la seva idea, deixa un final obert, i l’espectador no trobarà respostes clares al dilema que es planteja, atès que el dubte, per la seva pròpia naturalesa, sovint acostuma a ser irresoluble i serà dubte per sempre.

Xavier Horta López
Coordinador de PrisMa Edicions
edicions@prisma.cat

Publicat en la revista Educat núm. 3
Descarrega’t el PDF

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *