Equip de Redacció de PrisMa
Enriqueta Garriga Ferriol té una àmplia trajectòria professional: del 1973 al 1988 va treballar com a logopeda i del 1980 al 1988 va ser directora del Centre d’Educació Especial Sants Innocents de Barcelona … continuar llegint →
Moisès Esteban Guitart
Des d’un punt de vista psicopedagògic, a través del joc els infants (i els que no ho són tant) aprenen coses i, per tant, es desenvolupen. Probablement el seu èxit es fonamenta en el fet que pot convertir-se amb facilitat en una activitat satisfactòria, cosa que fa que el grau de motivació i d’interès … continuar llegint →
Guillem Massot Magarolas
Són les 9:00 del matí i el sol, encara mig adormit, comença a escalfar la plaça que, a poc a poc, s’anirà omplint d’infants d’entre 2 i 5 anys. Mentre espero que vagin arribant, recordo aquell estiu de l’any 2008 en què un grup de famílies i educadors ens vam reunir moguts per una mateixa intenció … continuar llegint →
Sieglinde Lluent Quesada
Resumir en algunes línies el mètode Willems és una tasca difícil. Cal entrar-hi en contacte d’una manera directa i a través d’un bon pedagog per adonar-se de tota la seva riquesa, originalitat i eficàcia. … continuar llegint →
Equip de Redacció de PrisMa
No és correcte dir que els infants arribaran a ser persones: ja són persones… Són persones les ànimes de les quals contenen la llavor de totes les idees i emocions que posseïm. … continuar llegint →
Rosa López
Així com un arbre es veu afectat per la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl en el seu mitjà, la salut emocional dels nens està determinada per la qualitat de les relacions íntimes que els envolten. … continuar llegint →
Neus Martorell Dols
Una de les preocupacions dels pares amb fills que s’apropen als tres anys és que el seu fill encara no parli… De sobte, adonar-se que el seu fill arriba a aquesta edat i que diu molt poques paraules, que parla poc clar, que només parla en algunes situacions concretes, i que sovint … continuar llegint →
Gemma Cabezas i Calva
A les xarxes socials (i en les converses de sempre, tot i que de manera menys pública) sovint es troben pares i mares amoïnats perquè el seu fill no sap tot allò que ells consideren que ha de saber. O al contrari, famílies que, orgulloses, expliquen a tothom totes les coses que sap el seu petit. Un cop vaig llegir … continuar llegint →