Miryam Suero Jiménez
Quantes vegades hem vist el dibuix d’un nen i hem pensat: “tot són guixades negres, què vol dir?, per què sempre dibuixa el mateix?, per què sempre pinta amb el mateix color?” … continuar llegint →
Títol: Cobardes
Any: 2008
Duració: 89 min
País: Espanya
Guió: José Corbacho i Juan Cruz
Música: Pablo Sala
Fotografia: David Omedes
Repartiment: Lluís Homar, Elvira Mínguez, Paz Padilla, Antonio de la Torre, Javier Bóda-lo, Eduardo Espinilla, Eduardo Garé, Ariadna Gaya, Maria Molins
Produïda per: Filmax / Ensueño Films
Una persecució d’un grup de nens cap a un altre, mostrant només els peus que corren i el so d’una respiració accelerada, … continuar llegint →
Montserrat Castellana Rosell
Està demostrat que hi ha persones que influeixen de forma especial en el desenvolupament dels adolescents. Per aquesta raó, el concepte de “persona significativa” emergeix com una idea clau per comprendre com es construeix la personalitat … continuar llegint →
Marta Fernández de la Reguera
La frustració és el procés emocional que s’experimenta quan un desig, un projecte o una necessitat no se satisfà o no s’assoleix. És a dir, és el que sentim quan volem fer una cosa i no podem fer-la o quan … continuar llegint →
Jordi Sedó
Quina repercussió té el contacte en la nostra societat pel que fa a la comunicació? Quin impacte té una expressió facial quan ens relacionem? Quina importància tenen els gestos dins la nostra conducta? … continuar llegint →
Maria Josep Martínez Garrote
Vivim en una dinàmica quotidiana de presses. Ens movem a cop de rellotge i els horaris plens i rígids encotillen les nostres vides. I, a les aules, microcosmos de la societat, els nostres alumnes també manifesten aquesta acceleració. Com a conseqüència, caldria incorporar … continuar llegint →
Rosa López
Així com un arbre es veu afectat per la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl en el seu mitjà, la salut emocional dels nens està determinada per la qualitat de les relacions íntimes que els envolten. … continuar llegint →
Fa mitja hora que estic panxa enlaire mirant el sostre brillant de la meva habitació. Realment, és un dels més macos que he vist mai amb disset anys que tinc. Gràcies al pare, la mare i la Jana, ara fa tres anys que, cada dia, abans d’anar a dormir tinc l’univers a les meves mans. … continuar llegint →