Articles posteriors a les revistes en paper, publicats únicament en format digital.
Encarna Vallespí Doliu
Hi havia una vegada un grup de nens molt curiosos que anaven a l’escola d’educació infantil de Somriures Feliços. Un dia, la seva mestra, la senyoreta Laura, va arribar a l’aula amb una sorpresa emocionant. Va dir … continuar llegint →
Títol original: Inside Out
Any: 2015
Duració: 94 min
País: Estats Units
Guió: Pete Docter, Meg LeFauve, Josh Cooley
Directors: Pete Docter, Ronaldo del Carmen
Música: Michael Giacchino
Gènere: comèdia
Productores: Pixar Animation Studios, Walt Disney Pictures
Aquest mes us recomanem una pel·lícula per a tota la família en què les emocions seran les protagonistes. En aquesta aventura acompanyarem l’Alegria, la Por, la Ira, el Fàstic i la Tristesa en el seu viatge per la ment … continuar llegint →
Títol: El bosc dels animals parlants
Autor: Sara Díaz Fernández
Il·lustracions: Virginia González
Traducció al català: Mati Molinero Navarro
Editorial: Círculo Rojo
ISBN: 978-84-1128-965-8
El bosc dels animals parlants és un poema a la diversitat. La Sara, l’autora, és logopeda i treballa molt sovint amb infants amb tartamudesa. … continuar llegint →
Maria Josep Martínez Garrote
Vivim en una dinàmica quotidiana de presses. Ens movem a cop de rellotge i els horaris plens i rígids encotillen les nostres vides. I, a les aules, microcosmos de la societat, els nostres alumnes també manifesten aquesta acceleració. Com a conseqüència, caldria incorporar … continuar llegint →
Encarna Vallespí Doliu
“L’objectiu de l’educació és formar éssers aptes per governar-se
a si mateixos, i no per ser governats pels altres.”
Herbert Spencer
Entenem com a participació la capacitat de l’ésser humà … continuar llegint →
Maria Josep Martínez Garrote
Els docents ens preocupem per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Estem treballant amb els béns més preuats de la nostra societat: els infants. Hem de vetllar pel seu desenvolupament integral i hem de tenir ben present que l’ésser humà és racional, emocional i social. … continuar llegint →
Fa mitja hora que estic panxa enlaire mirant el sostre brillant de la meva habitació. Realment, és un dels més macos que he vist mai amb disset anys que tinc. Gràcies al pare, la mare i la Jana, ara fa tres anys que, cada dia, abans d’anar a dormir tinc l’univers a les meves mans. … continuar llegint →
No tinc mare. Bé, sí, sí que en tinc, però no la conec, viu al Marroc. Va marxar al cap d’una setmana d’haver nascut jo, ara fa deu anys, un cop recuperada del part. Al pare no li agrada parlar d’ella; fa temps li vaig preguntar per què no estava amb nosaltres i li van saltar les llàgrimes en qüestió de segons. … continuar llegint →