Les noves addiccions

SOCIOADDICCIONS. Es denominen socioaddiccions els hàbits, les activitats o les actuacions incontrolades que es converteixen en situacions de dependència. Les causes i els riscos poden ser similars als de qualsevol altra addicció; la diferència és que aquests trastorns no es vinculen tant a substàncies, sinó a actes socialment acceptats. Les més comunes entre les noves generacions són l’addicció a Internet, al mòbil, als videojocs i també a les compres, al treball o al sexe en les persones més adultes.

En els darrers temps s’està experimentant un increment de casos d’infants i adolescents addictes al telèfon mòbil, a Internet, als videojocs, etc. Estem parlant de les noves addiccions. En la societat en la qual vivim és impensable viure sense incorporar les noves tecnologies, i, com en tot, hi ha molts avantatges que ens fan la vida més fàcil, però a vegades a la gent jove se li pot escapar de les mans si no aprèn a posar límits. De l’ús passen a l’abús i finalment a la dependència d’Internet i d’aparells com el mòbil, la televisió o els videojocs, amb les conseqüències que això comporta per al seu desenvolupament personal i relacional. Xatejar per Internet, enviar missatges per WhatsApp i enganxar-se als videojocs han estat considerades simples activitats d’oci o noves formes de relació i comunicació. Tot i així, per a determinats individus, aquestes activitats han esdevingut conductes addictives fins al punt de contemplar-se com les addiccions del segle XXI.

Les tecnologies de les pantalles, assumint el benefici del seu ús controlat, tenen un fort poder d’atracció que facilita la pèrdua de l’autocontrol en algunes persones, sobretot en infants i adolescents. Per aquesta raó, és important conèixer l’impacte i les conseqüències d’una situació addictiva que pot afectar negativament les relacions familiars i socials, així com l’economia personal i familiar.

És en l’adolescència quan es produeix un major risc de patir aquestes noves addiccions, ja que és una a etapa en la qual existeix una certa dificultat per controlar els impulsos, s’és més vulnerable en vers la publicitat, existeix una baixa tolerància a la frustració i s’és poc crític respecte al consum, la pressió exercida per la publicitat i la necessitat de fer el que fa tothom. L’adolescent que navega per Internet sense cap control pot accedir a una sèrie d’informacions no convenients, com racisme, venda d’armes, drogues de tot tipus (tant legals com il·legals), pornografia, xats, sectes, etc., cosa que fa necessària una major atenció per part dels adults i de la societat en general.

Les socioaddiccions o addiccions socials: definició i concepte

Les addiccions psicològiques són aquelles conductes inicialment agradables que acaben sent addictives per l’alleugeriment del malestar que produeixen. L’addicte hi desenvolupa una forta dependència psicològica, actua de forma compulsiva i perd l’interès per altres activitats que anteriorment havien estat gratificants, sense ser capaç de controlar-se malgrat les conseqüències negatives que generen. Per tant, el problema de les addiccions psicològiques no és tant la conducta en si mateixa, sinó el tipus de relació que la persona hi estableix.

Les socioaddiccions són trastorns de dependència vinculats a activitats humanes diverses i plaents, no relacionades amb la ingesta de substàncies. Aquestes activitats no són en si mateixes nocives per a la persona, com no ho és el consum moderat d’altres substàncies. Algunes d’aquestes activitats, com el treball, l’esport o les compres, són inherents a la conducta humana i d’altres resulten socialment acceptades o potenciades, com el joc, l’ús del telèfon mòbil, etc. El fet que es tracti essencialment d’una qüestió d’intensitats o pèrdua de control i que a més siguin socialment acceptades comporta una gran dificultat en la detecció de la socioaddicció, com a mínim en les seves primeres etapes.

Com es desenvolupa una socioaddicció

Existeix un mateix cicle addictiu per a qualsevol tipus d’addicció. Al principi les conductes addictives són un reforçament positiu, la persona comença a desenvolupar-les perquè li agraden o li vénen de gust, però amb el temps arriben a convertir-se en una obsessió i l’individu necessita realitzar aquestes conductes per alleujar un malestar. I és llavors quan ja s’ha convertit en reforçament positiu que no pot evitar i que se sent obligat a realitzar de forma irracional.

Les addiccions psicològiques o sense substància tenen quatre factors en comú:

  • Arriben a convertir-se en una obsessió per a la persona.
  • Les conseqüències negatives per a totes les àrees de la vida apareixen molt aviat, en els àmbits personal, educatiu, familiar, etc.
  • Durant molt temps la persona addicta minimitza el problema o el nega directament.
  • Hi ha una falta de control de la situació.

Les addiccions psicològiques triguen bastant temps a convertir-se en el que es denomina “addicció”. Es pot parlar fins i tot d’anys des que la persona comença a establir una conducta poc apropiada fins que arriba a estar “enganxada”, i òbviament no es pot dir que tots els addictes són iguals, però sí que s’han trobat factors comuns, per exemple pel que fa a la personalitat. Normalment, es tracta de persones que tendeixen a ser més depressives, immadures i  ansioses, que tenen una autoestima baixa, que no saben com afrontar els problemes que comporta la vida quotidiana, etc.

Com repercuteixen les socioaddiccions

Les addiccions psicològiques comporten una sèrie d’alteracions o trastorns personals que van des dels pensaments distorsionats, l’estrès i el malestar físic general fins als canvis d’humor, la irritabilitat, la vergonya o l’ansietat.

Quant a les qüestions familiars, l’addicte arriba a desatendre assumptes importants de la vida diària, hi ha falta de comunicació, i les relacions familiars i amb el grup d’iguals també es veuen alterades (i sovint es perden les amistats). A l’escola, el més freqüent és el baix rendiment, la desmotivació i l’absentisme.

A més, un abús d’aquestes tecnologies pot portar conseqüències físiques i psíquiques, com:

  • Irritació ocular per fixació excessiva de la mirada en les pantalles d’ordinadors i telèfons mòbils.
  • Cefalees i mals de cap.
  • Contractures.
  • Sedentarisme.
  • Disminució en les habilitats socials.
  • Imitació de models i comportaments.
  • Ruptura de les relacions socials.
  • Tendència a l’aïllament.

 Addiccions a substàncies i socioaddiccions: similituds i diferències

Si comparem les addiccions a substàncies amb les socioaddiccions, trobem:

Similituds

  • Ambdós tipus d’addiccions modifiquen el funcionament de l’organisme o de la conducta.
  • Provoquen tolerància; és a dir, la necessitat de repetir cada vegada més la conducta per tal d’aconseguir la mateixa satisfacció.
  • Provoquen dependència: es genera una absoluta necessitat de dur a terme l’activitat.
  • Hi ha una pèrdua de control sobre la conducta i d’interès per altres activitats que abans resultaven gratificants. Així doncs, l’addicció acaba interferint en la vida quotidiana.
  • Hi ha un ús repetitiu i compulsiu d’una substància o conducta que se segueix realitzant malgrat que se’n coneguin les conseqüències negatives.
  • Si no es pot realitzar l’activitat addictiva, s’experimenta ansietat, i es pot arribar a presentar un quadre equivalent al de la síndrome d’abstinència.

Diferències

  • L’addicció a les tecnologies de la comunicació i a determinades activitats socials és pròpia de societats desenvolupades.
  • Existeix el factor de virtualitat.
  • Tenen un cost reduït.
  • Hi ha una pèrdua d’interacció social, ja que les noves tecnologies s’utilitzen com a mecanisme de comunicació, que limita les habilitats socials.
  • No hi intervenen substàncies.

Perfils més vulnerables

Característiques personals que impliquen un risc especial:

  • Immaduresa o identitat no consolidada.
  • Aïllament físic, soledat.
  • Inestabilitat emocional.
  • Inadaptació social o familiar.
  • Baixa autoestima.
  • Tendència a l’aïllament familiar i social. Disminueixen les sortides amb amics i la comunicació amb la família.
  • Baix rendiment escolar (per cansament o per manca de concentració).
  • Tendència a l’agressivitat.

L’adolescència i la primera joventut són les etapes de màxim risc.

També existeixen fets ambientals que afecten la vulnerabilitat, com:

  • El modelatge de papers: models de rols familiars, parentals, i papers socials en general.
  • L’accés a l’activitat objecte de l’addicció i la freqüència amb què es realitza.
  • L’addictiu mateix de l’objecte de l’addicció.

Prevenció i tractament de les socioaddiccions

La majoria de centres educatius tan sols estan preparats per prevenir les socioaddiccions. Una intervenció de tractament l’ha de portar a terme sempre un especialista conjuntament amb la família i el centre, i tindrà més èxit com més precoç sigui en el procés de l’addicció.

En general, algunes de les estratègies que poden ajudar a treballar i superar aquestes addiccions són:

  • Treballar la salut emocional dels alumnes.
  • Ajudar a fomentar escales de valors positives.
  • Ensenyar a controlar estímuls per tal d’ajudar l’adolescent en el control dels estímuls associats a la seva addicció.
  • Buscar activitats lúdiques o gratificants. Resulta fonamental planificar el temps lliure.
  • Treballar les habilitats socials per tal de millorar la capacitat de relació social de l’adolescent.
  • Augmentar-li l’autoestima per tal que guanyi seguretat en si mateix.
  • Entrenar en relaxació, per tal que controli l’ansietat davant d’estímuls associats a la socioaddicció.
  • Exposar-lo als indicis de risc de forma progressiva i que es reguli, amb la companyia d’una altra persona. En aquesta fase l’adolescent és capaç d’enfrontar-se als estímuls sense adoptar una conducta d’evitació.
  • Donar-li models de vida saludables i coherents.

Publicat en la revista Educat núm. 1
Descarrega’t el PDF

Rosa López
Professora i psicopedagoga, experta en PNL
rlopez@xtec.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *