La PNL i la seva incidència en el món docent

Rosa López

Des del mateix moment del naixement, per no dir abans, totes les persones generen mecanismes de protecció i supervivència que els permeten interaccionar de manera positiva amb els diferents entorns emocionals i socials en què es desenvolupen. El nostre aprenentatge com a éssers humans consisteix, bàsicament, a aplicar el modelatge d’altres comportaments o, quan no existeix aquest model, aprendre pel mètode de l’assaig-error.

Aquests comportaments que portem a terme, una i una altra vegada, a partir de la interacció i la comunicació amb l’entorn, arriben a quedar fortament fixats en nosaltres com a creences i es converteixen, conjuntament amb la nostra herència biològica, en part de la nostra personalitat. Les creences impliquen afirmacions sobre les nostres representacions internes (com interpretem la vida i el món).

Es defineix una creença com una generalització sobre:

  • Nosaltres mateixos, les altres persones o el món que ens envolta.
  • Les nostres accions, el que fem o projectem fer.
  • Certa relació existent entre experiències. L’estudi i l’aplicació de la Programació Neurolingüística (PNL) ens permet ordenar els components del nostre pensament i organitzar la nostra experiència de manera que generem aquelles creences positives, necessàries per portar a terme les conductes adequades per aconseguir els nostres objectius.

La PNL ens fa reflexionar, entre altres coses, sobre com actuem les persones, com prenem les decisions a partir de les creences, com ens relacionem i ens comuniquem entre nosaltres, i com recollim la informació de l’entorn. Les habilitats i competències que podem desenvolupar a partir de l’estudi de la PNL i de l’aplicació de les seves tècniques encaixen bé en un món que posa cada vegada més èmfasi en la qualitat de l’educació, en l’atenció als alumnes i en la responsabilitat de la tasca d’educar.

La PNL no pretén ser una col·lecció de dogmes que hem d’imposar al nostre propi esquema mental; tampoc és una teoria, sinó més aviat un model, és a dir, un conjunt de procediments i de tècniques per ajudar-nos a créixer i millorar personalment i professional. Podríem dir que la PNL és un conjunt de recomanacions per treure el major rendiment possible de les nostres capacitats i de la interacció amb les persones que ens envolten, tot partint d’uns postulats o pressuposicions que estan més fonamentats en unes fermes conviccions d’efectivitat que de veracitat. No es demana que comprovem la veritat de les pressuposicions que ens ofereix, sinó el seu grau d’eficàcia per ajudar-nos a assolir les nostres fites personals.

  • “Tot comportament té una intenció positiva.”
  • “Tota persona agafa la millor alternativa entre les disponibles.”
  • “La qualitat de la teva comunicació és la resposta que obtens.”
  • “No existeixen els fracassos, tan sols els resultats.”
  • “No podem percebre la realitat del món que ens envolta, tan sols ens fem pel·lícules o mapes del que passa al nostre voltant.”
  • “Cada persona té dintre seu tots els recursos que necessita per aconseguir els objectius realistes que es proposi a la vida.”
  • “Els pensaments i les paraules tenen poder.”

La PNL fa èmfasi en la importància d’identificar les creences limitadores de l’alumnat i del professorat. Creences del tipus “estudiar no serveix per a res”, “ningú no em valora”, “no cal que m’hi esforci perquè no ho aconseguiré”, “estudiar no està fet per a mi”, “amb aquests alumnes no hi ha res a fer”…, pensaments que conformen els fonaments de la desmotivació professional i el fracàs acadèmic. No hem d’oblidar que les creences influeixen en el comportament, ja que poden afavorir una determinada conducta o inhibir-la. Si crec que… “puc parlar en públic sense cap problema”, activaré totes les meves capacitats perquè resulti així, i molt probablement resultarà d’aquesta manera.

Suposem que demà al migdia tenim una reunió amb les famílies però estem convençuts que ens posarem nerviosos i que les famílies ens qüestionaran. Quines energies creieu que activarem si tenim aquest convenciment? Amb tota seguretat energies negatives, ja que ens hem dit a nosaltres mateixos que “no val la pena”, que “fracassarem”. Amb aquestes creences, amb aquests pensaments, les nostres accions no seran ni enèrgiques ni congruents. Si estem segurs que no ens en sortirem, per a què hauríem d’emprendre un gran esforç?

En creure que no sabré parlar en públic, he començat a generar un sistema de creences que es reforcen per si soles i que comunicaran al sistema nerviós les ordres de reaccionar amb accions plenes de dubtes i de poca fermesa. Quins resultats es poden derivar de tot això? De ben segur que mediocres, cosa que potenciarà les nostres pors i ens farà entrar en un cicle de poca autoestima i de desmotivació que s’autoalimenta a ell mateix i que reafirma, en aquest cas, les nostres creences negatives.

 

Ho veus?

Per resumir, podem dir que en el camp docent la PNL ajuda el professorat a millorar la seguretat personal, a desenvolupar unes bones competències comunicatives, a motivar-se per la tasca educativa, etc. I si parlem de l’alumnat, la PNL ens és útil per millorar la seva autoestima, els seus aprenentatges i la resolució de conflictes, entre altres coses.

 

Rosa López
Professora i psicopedagoga, experta en PNL
Tutora del curs de PNL de PrisMa
rosa.lopez@prisma.cat

 

Publicat en la revista Educat núm. 3
Descarrega’t el PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada