
No tinc mare. Bé, sí, sí que en tinc, però no la conec, viu al Marroc. Va marxar al cap d’una setmana d’haver nascut jo, ara fa deu anys, un cop recuperada del part. Al pare no li agrada parlar d’ella; fa temps li vaig preguntar per què no estava amb nosaltres i li van saltar les llàgrimes en qüestió de segons. … continuar llegint →