Els alumnes i els diferents nivells de participació

Encarna Vallespí Doliu

“L’objectiu de l’educació és formar éssers aptes per governar-se
a si mateixos, i no per ser governats pels altres.”
Herbert Spencer

Entenem com a participació la capacitat de l’ésser humà per identificar les necessitats de l’entorn i així poder intervenir en la presa de decisions. En la participació educativa es té com a objectiu la formació de noves generacions amb capacitat participativa, cosa que s’entén com un element bàsic de la societat democràtica. Participar és ser i sentir-se part d’una organització en la qual es pren part activa. La participació és una manera d’unir esforços, de generar sentiment de comunitat i de crear un ambient inclusiu.

Educar en i per a la participació

El sistema educatiu del segle xxi té la necessitat d’oferir uns entorns que donin respostes a la nova realitat. La finalitat és formar ciutadans que siguin capaços de trobar els seus espais en els diferents entorns socials, per a la qual cosa cal que el sistema educatiu estigui obert a la comunitat i tingui en compte aquells aprenentatges que impliquin tota la societat.

Els infants i adolescents no necessiten adaptar-se a la nova realitat social, en formen part. Els centres educatius són els que hauran d’anar adequant les seves dinàmiques a les necessitats actuals i oferir l’espai que l’alumne requereix per anar construint la seva consciència personal i social.

La participació dels alumnes en la presa de decisions sobre temes que els afecten acostuma a ser un dels camins més fèrtils per reduir el fracàs educatiu i l’absentisme. La visió acollidora dels espais educatius es produeix gràcies a l’obertura d’espais perquè els alumnes puguin descobrir els seus interessos i observar com les seves decisions i la seva capacitat de compartir donen els seus fruits. Es tracta, doncs, de passar d’un centre educatiu per als alumnes a un centre educatiu dels alumnes, on les seves aportacions siguin escoltades i es percebi els infants i adolescents com a persones plenes. L’organització en horitzontal dels centres facilita aquests canvis.

És cert que no existeix cap fórmula que ajudi a introduir els processos participatius, ja que tot dependrà de les particularitats de la comunitat. En cada entorn cultural es tenen ritmes i oportunitats diferents per poder desenvolupar la capacitat participativa.

Aspectes a tenir en compte en el procés participatiu
Emocionalment
Individualment
Col·lectivament

Prendre consciència del valor de la participació.

Tenir accés a la informació.

Poder compartir decisions amb el grup.

Sentir-se emocionalment compromès en la participació.

Poder ser consultat.

Poder participar en l’organització, estructura i planificació.

Entendre que participar és un acte col·laboratiu.

Poder opinar.

Poder formar part de l’equip de la gestió i execució del projecte.

Construir l’estructura emocional òptima per a la participació.

Formar part de l’equip que faci el seguiment i la valoració del procés.

Tipus de participació

Per poder construir centres educatius dels alumnes i per als alumnes s’hauran de tenir en compte les seves necessitats, els seus interessos i la seva maduresa. Entrar de ple en un procés participatiu requereix un cert entrenament que començarà amb l’escolarització. Saber-se escoltat és bàsic perquè l’infant construeixi el seu autoconcepte i enforteixi la seva autoestima. A partir d’aquí, pot trobar diferents formes de participació, que poden estar relacionades amb la seva maduresa i també amb l’estructura de l’equip (segons si és més o menys democràtic).

Es mostren dues tipologies de formes de participació: la que proposen els autors del llibre Participación infantil y construcción de la ciudadanía (2014) i l’escala de participació que va presentar Roger A. Hart a UNICEF (una versió de l’escala d’Arnstein per avaluar els diferents graus de participació ciutadana, adaptada a la participació de la població infantil i juvenil).

Ana María Novella i Jaume Trilla (2014) parlen de quatre formes de participació:

Participació simple

És el primer nivell de participació. Els nens actuen com a espectadors.

Participació consultiva

En aquest nivell, els nens intervenen en la proposta. Donen la seva opinió i fan propostes.

Participació projectiva

En aquest nivell, els nens es converteixen en agents actius i desenvolupen el seu projecte.
Indica ser responsables de les actuacions.

Metaparticipació

És el nivell més complex. Els mateixos participants demanen, exigeixen i reivindiquen o generen espais nous de participació.

Hart (1992) va proposar una escala per presentar els diferents nivells de participació dels infants:

Escala dels diferents nivells de participació dels infants

La capacitat per participar

El centre és un entorn que proporciona l’espai adequat perquè els alumnes puguin desenvolupar una bona disponibilitat emocional motivada pel suport del docent. Aquesta interacció té com a objectiu l’aprenentatge. La motivació que es generi vindrà marcada pels rols que s’estableixin entre els agents (alumnes i docents).

En els primers anys de l’escola s’impulsen dinàmiques per oferir oportunitats d’interacció als infants i adults en un procés d’aprenentatge mutu. En l’etapa d’educació primària, els infants desenvolupen la necessitat de compartir les tasques com un primer indicador d’autonomia; els resulta especialment motivador poder participar en programes i així consolidar la seva identitat. A secundària, els adolescents busquen consolidar la seva relació amb la societat; els agrada participar en projectes que els permetin una connexió emocional amb els altres.

Un altre element fonamental per treballar el procés participatiu és l’autoestima de l’alumne. Un infant amb una autoestima baixa mostrarà dificultats per manifestar les seves idees; aleshores, el docent haurà de propiciar un ambient de confiança per tal que generi l’autoconcepte i l’autoestima adequats per al seu desenvolupament assertiu.

Elements que faciliten la participació

Gràfic dels elements que faciliten la participació

  • La informació. Els nens i adolescents han de tenir accés a la informació i saber que tenen dret a participar, per a la qual cosa cal un procés de sensibilització perquè coneguin els seus drets.
  • El grup. La participació individual va vinculada a la del grup. És fonamental treballar les habilitats socials i els valors que afavoreixin la participació dins del grup.
  • La presència o absència de l’adult. El docent pot formar part o no del procés participatiu dels alumnes. És important que actuï com un model de conducta coherent; des de la seva pràctica a l’aula, el docent construeix unes bastides basades en valors de confiança i respecte que serviran de suport als seus alumnes en les dinàmiques. Per fer-ho, és oportú:
    • Disposar d’espais de consulta i diàleg dins l’aula.
    • Empatitzar amb els alumnes.
    • Respectar les dinàmiques participatives.
    • Reforçar les conductes assertives.

Característiques de la participació

L’entorn educatiu és adequat per acompanyar els alumnes en el seu aprenentatge com a ciutadans i en les seves capacitats de reflexió i de presa de decisions. Les competències curriculars tenen present el valor de la participació com la capacitat per construir i mantenir una societat democràtica d’alta qualitat, ja que la participació:

  • És un dret reconegut en la convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants (1989, article 12 i següents) i també un deure dels ciutadans d’una societat democràtica.
  • Implica el dret a opinar i a ser escoltat.
  • Implica compromís envers els altres.
  • És una acció que genera la capacitat de decisió i intervenció.
  • Responsabilitza les persones de les seves accions.
  • Implica capacitat de treballar en equip.
  • Permet incidir directament en la realitat i contribuir en el canvi social des de la quotidianitat i en cada grup de referència, de manera que és una estratègia indispensable per a l’abordatge de problemàtiques socials.

La participació en l’àmbit educatiu (Hart, 1992)

Construir un centre educatiu de l’alumnat i per a l’alumnat és la finalitat amb la qual es treballa quan s’inicia un procés participatiu. Per aconseguir una societat de tots i per a tots cal ensenyar als alumnes dos valors bàsics: que el respecte és la base de qualsevol procés i que la responsabilitat és el que els ajudarà a ser lliures i democràtics. És tasca dels centres crear un entorn on l’escolta activa sigui la insígnia perquè els alumnes puguin donar opinions i prendre decisions.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, doncs:

  • Els centres tenen un marc normatiu que regula el dret a la participació.
  • La participació és el fonament de l’educació en una societat democràtica.
  • Hi ha tres elements que fan valuosa la participació i afavoreixen la inclusió:
    • L’aprenentatge i desenvolupament de les habilitats.
    • La possibilitat de prendre decisions sobre aspectes de la vida.
    • La construcció d’una subjectivitat social independent.
  • Participar és prendre part en les decisions de l’entorn immediat.
  • Participar és reconèixer l’altre en la construcció col·lectiva.
  • El dret a participar afavoreix altres valors, com ara:
    • La formació d’una opinió pròpia.
    • El dret a ser escoltat.
    • La presa de decisions.
    • La capacitat de seleccionar la informació adequada.
    • El desenvolupament del sentit crític.
    • L’adquisició d’habilitats d’ús de mitjans per difondre les idees.
    • La llibertat d’expressió i d’associació.
  • La participació implica el compromís de tots els agents involucrats en l’educació: l’alumnat, el professorat, els equips directius i les famílies.

Parlar de participació indica un canvi de plantejament en les metodologies i també en les estructures organitzatives de l’aula i del centre. Els entorns escolars són propicis per donar valor a la participació que comporta un canvi de visió de l’aprenentatge. Cal repensar allò que s’ensenya, com s’ensenya i com s’avalua.

En un món canviant com el que estem vivint, els infants han d’estar preparats per a aquests canvis. Això fa que els hàgim d’acompanyar per ajudar-los en la construcció d’unes noves capacitats i habilitats que els serveixin per poder rebre els canvis com una part de la normalitat present.

Tot i així, en un procés participatiu no es pot parlar exclusivament del centre. La realitat educativa traspassa les seves parets. Quan es vol implementar la participació en un centre educatiu es fa necessari incloure els elements de fora (educadors, entitats, associacions…) per poder completar el procés.

Els alumnes i els diferents nivells de participació

Encarna Vallespí Doliu
Tècnica docent del Departament d’Educació
Mestra, llicenciada en Filologia Catalana
Orientació educativa
Màster en Practitioner en PNL
evallesp@xtec.cat

Bibliografia

  • Hart, R. A. Children’s Participation. From Tokenism to Cizitenship. Firenze: UNICEF (1992).
  • Novella, A. M.; Llena, A.; Noguera, E.; Gómez, M.; Morata, T.; Trilla, J.; Agud, I.; Cifre-Mas, J. Participación infantil y construcción de la ciudadanía. Barcelona: Graó (2014).

Article inèdit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada