Marta Rabasseda
Les lectures estan fetes de tot el que vivim o que podríem o voldríem viure. Aquesta és la clau del plaer de la lectura.
Quan llegim, cerquem viatjar, imaginar, conèixer, créixer, discernir i un llarg etcètera d’accions que procuren cobrir unes expectatives. La lectura és font de plaer (o hauria de ser-ho), ja que ens proporciona una viva agradable i atractiva de satisfer els sentits.
Cito textualment un fragment de l’obra Mal d’escola (Ed. Empúries, 2007) en què Daniel Pennac fa apologia de la lectura com a mediadora de la felicitat: “La lectura és una aposta a favor del plaer i, en definitiva, de la felicitat”.
L’autor va viure en primera persona la dificultat per aprendre a llegir i a escriure, i a hores d’ara, com a professor i escriptor, té la certesa que l’objectiu de llegir és la felicitat. En el seu recorregut educatiu el van acompanyar professionals de l’educació que, tot i no tenir presents els indicadors de lectura objectivament verificables d’una programació curricular per arribar a aquest “ergo”, van creure en ell.
Tot i l’existència de dificultats per aprendre a llegir (casos en què la necessitat de mediació es fa més evident), m’interpel·la la idea que s’ha d’animar tothom perquè llegeixi.
Actualment es fa despesa de gran quantitat de temps i energia per vendre mètodes i programes de promoció de la lectura per a infants i joves dels diferents nivells educatius en els quals, per sobre de l’aprenentatge del procés lector, regna la programació amb objectius demostrables.
El plantejament d’aprendre a llegir per “arribar a la Universitat” o per ser alguna persona important i competent a la vida marca un itinerari poc creatiu i centrat en fins purament pedagògics; aquesta podria ser una de les causes castradores del fet plaent de llegir. En el món educatiu moltes tasques que acompanyen la lectura (i l’escriptura) entorpeixen l’amistat amb els llibres; potser (o segurament) estem eludint el quid de la qüestió: la lectura ha de ser significativa i funcional.
Començava l’article amb aquesta declaració i la repeteixo: la lectura ha de formar part del que viuen l’infant i el jove. Si obviem aquesta certesa és quan s’han de plantejar el disseny de mètodes i planificacions que facin “màrqueting” de la ganga i el gaudi de llegir: el plaer de la lectura, pla de lectura, animació a la lectura, lectura fàcil…
La proposició del plaer de la lectura transcendeix el món educatiu; em pregunto: quina és la consumació de la lectura en la nostra societat? És evident que el fet històric de “cal saber llegir” ja és aigua passada; fa un segle s’animava a la lectura pel fet que permetia accedir a la societat lletrada per poder-hi participar i ser lliure. A hores d’ara, quan llegir es considera gairebé un acte inherent a l’ésser humà, per què hi hem d’insistir? Hi insistim perquè nens, famílies, escoles, bibliotecaris, etc., creguin en l’acte de llegir i en allò que llegim. Creguin que la lectura ha de permetre acció, construcció i interacció perquè es pugui comprendre i sigui transformadora. Potser hem “perdut el nord” del què de la lectura en un món ple de grafies, tipologies textuals, informació i metes. A hores d’ara hem de garbellar la lectura d’objectius programàtics i temps marcats; hauria d’estar lliure de la preocupació per l’eficàcia, rendiment i propòsits (alhora reflex de la nostra societat).
En aquest sentit, tots hem de participar per aconseguir encomanar la fascinació per llegir des de l’escola, des de la família, des del grup d’iguals… Hem de creure en allò que llegim i comprendre la lectura; només en aquest sentit, quan “comprenguem” allò que llegim i per a què llegim, aconseguirem traslladar l’interès i la satisfacció per llegir.
Amb aquest canvi de concepció es pot desprendre el plaer per llegir, sobretot pel nou lector-infant (hem de començar per aquí). Ens hem de permetre situar l’infant en situacions reals i significatives de lectura. Serà aquesta disposició la que aproximarà l’infant a concedir un valor o altre a l’acte de llegir.
La brillantor dels ulls de la Jana quan juga a enllaçar lletres que l’acosten al món dels adults, quan allarga la respiració fins a quedar-se gairebé sense aire per acabar d’unir els fonemes, quan pronuncia i comprèn un enigma indesxifrable, el somriure d’haver-ho aconseguit i la felicitat que li evoca hauria de perdurar al llarg de la vida de tota persona quan es posa davant un llibre. El plaer a través de la lectura és inesgotable i ens fa lliures. S’ha d’hissar la bandera que marqui la fita del plaer per la lectura, i nosaltres n’hem de ser mediadors!
Marta Rabasseda
Logopeda, especialitzada en llenguatge escrit i comunicació
Tutora del curs Dificultats Específiques de la Lectoescriptura
tel@prisma.cat
Publicat en la revista Educat núm. 2
Descarrega’t el PDF