Elogi de l’educació lenta

Títol: Elogi de l’educació lenta
Autor: Joan Domènech Francesch
Edita: Graó
ISBN: 978-84-7827-715-5

En la societat actual, el ritme frenètic i l’obsessió pel temps, per arribar d’hora, per acabar les tasques com més ràpid millor, està instal·lat en les nostres vides. L’acceleració absurda en què vivim immersos ens produeix insatisfacció quan, teòricament, el que perseguim és tenir més temps per gaudir-lo. Aquesta manera de fer i de viure s’assimila en tots els àmbits, també en l’educatiu, on la societat ens ha dut a la colonització absoluta del temps de la infantesa. El temps dedicat a jugar o als amics s’ha reemplaçat per una agenda plena d’horaris escolars i activitats extraescolars.

En Elogi de l’educació lenta es planteja la necessitat de cercar un temps just en l’educació de l’infant i s’assenyala la necessitat de tenir en compte que cada infant té el seu propi ritme d’aprenentatge.

En la primera part del llibre, l’autor reflexiona sobre l’escola amb relació a la societat i fa evident la semblança que existeix entre el ritme accelerat de la societat actual i els programes educatius amb currículums sobrecarregats. També s’hi mostren les contradiccions que es viuen en la societat per tal de fer una reflexió sociològica en què s’intenta emmarcar la manera actual d’entendre l’educació. L’autor denuncia que a causa del ritme exageradament accelerat es perden molts aprenentatges que difícilment es podran recuperar més endavant.

La segona part del llibre s’endinsa de ple en el camp de l’educació i l’àmbit familiar: l’autor qüestiona el model de l’administració educativa, que sovint avança els currículums suposant que d’aquesta manera s’aprendrà més i millor.

En l’última part del llibre, Domènech incorpora un seguit de propostes per fer realitat la seva teoria i un decàleg per a una educació lenta. Entre les propostes podem destacar que les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, que cada infant necessita un temps sostenible per aprendre, que el temps dels educadors s’ha de redefinir i que l’escola ha d’educar el temps. Dins el decàleg es proposa  simplificar els programes escolars, donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza, i saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.

Dins el llibre es remarca la importància de saber analitzar i distingir quins són els aspectes més importants de l’educació (deixant de banda les parts del currículum, de l’organització, de la vida a l’aula i de l’escola que siguin menys urgents o importants) i es bandeja la idea d’una educació entesa com una acumulació quantitativa de coneixements que finalment no s’assimilen.

L’escola s’ha d’entendre com un lloc de debat i, per tant, on cal obrir un espai per fer reflexions. Perquè “abans” i “més ràpid” no són sinònims de “més” i “millor”.


Equip de PrisMa
edicions@prisma.cat

Publicat en la revista Educat núm. 7
Descarrega’t el PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada