El mindfulness com a entrenament per a la gestió eficaç de les emocions als entorns d’aprenentatge

Maria Josep Martínez Garrote

Vivim en una dinàmica quotidiana de presses. Ens movem a cop de rellotge i els horaris plens i rígids encotillen les nostres vides. I, a les aules, microcosmos de la societat, els nostres alumnes també manifesten aquesta acceleració. Com a conseqüència, caldria incorporar l’enfocament relaxació-meditació-mindfulness [1] als entorns educatius des del punt de vista humanístic i neurocientífic per tal que els alumnes vivenciïn la relaxació i l’autocontrol emocional.

El multitasking i la sobreestimulació

En la nostra cultura predomina el multitasking [2], és a dir, realitzar diverses tasques de forma simultània, cosa que socialment s’associa a èxit i productivitat. Les criatures també estan condicionades per l’activitat frenètica que domina el nostre context social. Els adults atapeïm el temps dels nens, i això fa que s’acostumin a tenir sempre coses a fer. A més a més, estem en la societat de l’entreteniment, i aquí es bandeja l’avorriment, element bo per generar creativitat. És un món superestimulat contínuament i permanentment [3].

Els nens i adolescents multitasca [4] es caracteritzen per fer coses simultàniament: esmorzen mentre miren la televisió, es renten les dents mentre intercanvien missatges per WhatsApp, dinen o sopen mentre descarreguen una pel·lícula, o fan servir les càmeres per fer-se selfies o vídeos per immortalitzar seqüències de la seva vida i publicar-ho com a youtubers. Estan exposats a milers d’estímuls visuals i sonors que alteren la seva concentració.

L’excés d’estímuls a què estan sotmesos els pot generar estrès i ansietat. Els seus caps estan sobrecarregats per la quantitat d’inputs que reben, i aquesta hiperactivació de la ment fa que no parin atenció en allò que els envolta ni en els altres. Conseqüentment, poden estar molt dispersos i inquiets, i els sol costar centrar-se. S’esveren amb facilitat i tenen dificultats per estar atents i calmats, per escoltar, per aprendre, per jugar i relacionar-se amb els companys, i per gaudir sense més del moment present i de l’atenció plena. Sens dubte, és prioritari aturar els pensaments perquè puguin centrar-se en el precís i valuós present i respondre adequadament al seu entorn.

Imatge mindfulness

La meditació entra a les aules

“Educar la ment sense educar el cor no és educar en absolut”, com proclamava Aristòtil. Des de la psicologia, la pedagogia i la neurociència es parla de la necessitat d’impulsar l’aprenentatge de competències socioemocionals i regulatives. Totes aquestes habilitats metacognitives, de gran rellevància per al desenvolupament personal i per a les oportunitats socials i vitals dels infants del segle XXI, han estat en un segon pla, ja que s’ha posat més èmfasi en les competències cognitives clàssiques relacionades amb àrees com les matemàtiques o la llengua [5].

Heus aquí que treballar la intel·ligència emocional [6] a través del mindfulness (meditació activa) està resultant una tècnica d’èxit en les noves línies educatives [7]. I, tenint en compte que les habilitats relacionades amb les emocions s’aprenen al llarg de la infantesa i s’ensinistren en les experiències de la vida, és evident que conèixer i comprendre la intel·ligència emocional és fonamental per dur una vida equilibrada, satisfactòria i reeixida des d’etapes primerenques.

La finalitat de l’educació és preparar per a la vida. La tasca principal i, alhora, crucial dels entorns d’aprenentatge és despertar i potenciar els diferents talents dels infants perquè puguin desenvolupar globalment les dimensions emocionals, socials, ètiques i racionals de forma harmònica. Hem de contribuir a fer créixer personetes que aprenguin a conèixer-se a elles mateixes [8], valorar-se, treure el millor que porten a dins i compartir-ho amb els altres. D’aquesta manera estaran preparades per millorar el seu entorn, compromeses per viure i conviure en comunitat, i implicades per construir un món millor [9].

Com portem el mindfulness a la pràctica?

Hem de presentar als alumnes activitats lúdiques i suggeridores per engrescar-los, ja que el mindfulness requereix un entrenament gradual i és crucial que n’adquireixin a poc a poc l’hàbit. Per exemple:

  • Respiració. Per tal de prendre consciència de l’aquí i l’ara, són necessàries l’atenció i la concentració. Els alumnes han d’experimentar com l’aire entra i surt pel nas i el moviment de la panxa en la respiració i l’expiració. Així interioritzen la unió del cos amb la ment, alhora que aprenen a saber escoltar els batecs del cor per vivenciar la serenor i destriar els moments de calma interna dels d’agitació i com gestionar-los.
  • Relaxació. Cal practicar l’aturada per conscienciar els nens que es pot estar sense fer res però amb màxima atenció. Els proposarem imitar animals com a exemples d’atenció, focalització i observació d’allò que els envolta: granota, felins, camaleons…
  • Consciència del cos. La reflexió guia els alumnes per saber com està el seu món interior i com descriure’l (havent acordat prèviament l’associació amb determinats colors: vermell = enuig, verd = tranquil·litat, taronja = alegria, groc = por, blau = tristesa, negre = espant…) i, posteriorment, aconseguir l’equilibri emocional. També els podem presentar el joc dels meteoròlegs per tal que identifiquin el seu estat d’ànim: sol (= tranquil·litat), núvol (= tristor), tempesta (= irritació)…
  • Meditació. Els alumnes han d’experimentar el silenci i l’assossec mitjançant la relaxació progressiva. Poden imaginar que s’estiren com gats, guepards, tortugues, girafes i estruços que allarguen i estiren el coll i percebre les sensacions agradables o no a diferents parts del cos fent respiracions profundes. Es tracta que detectin quina part del cos està més tensada per tal de relaxar-la de mica en mica i transformar la tensió en relaxació.
  • Visualitzacions. L’evocació d’imatges mentals de paisatges o llocs suggeridors apaivagarà la ment dels nens i afavorirà que es delectin en allò que senten; així experimentaran sensacions plàcides que els conduiran al benestar físic i emocional. La visualització de diferents elements de la natura ajudarà també a aconseguir placidesa i confort: sentir la brisa suau a prop del mar, la calor agradable dels raigs solars a les galtes, les petjades sobre la sorra mullada de la platja o la remor de l’aigua d’un corn marí, així com contemplar el ball de les copes dels arbres al ritme dolç i acaronador del vent o els núvols amb formes variades i infinites.

El nostre paper com a docents és el de ser models i practicar les diferents tècniques amb ells. Hem de ser constants i metòdics per establir una rutina i, a la vegada, pacients i encoratjadors per tal que incorporin i integrin aquestes tècniques com un hàbit. Ens hem de mostrar pacients per tal de viure amb naturalitat les distraccions, mirades, rialles i complicitat entre amics que, en un principi, poden distorsionar el funcionament del grup classe perquè no acaben d’entendre’n la dinàmica. Hem de crear una atmosfera positiva de confiança i confort (en definitiva, un clima emocional positiu) i donar responsabilitats als més distrets o moguts per tal de procurar que tothom hi participi de bon grat fomentant l’empatia.

Rebrem els alumnes a la porta de la classe i els convidarem a entrar-hi amb tranquil·litat. Sempre ens adreçarem a ells amb un to i volum de veu baix, lent, suau i encisador, amb paraules dolces i tendres. Hem de pactar amb ells elements d’inici i final de l’activitat, ja siguin sonors (campaneta, caixeta de música amb melodia agradable), visuals (làmpada de colors, gest) o olfactius (aroma o essència especial). De la mateixa manera, hem d’acordar si fem massatges amb les mans o diferents estris de fusta o pilota. La cloenda ha de ser de reflexió per compartir les emocions o sensacions que hem tingut. I, sobretot, els hem de felicitar per l’esforç i la concentració, ja que el reforçament positiu també és un ingredient crucial en el camí cap al benestar emocional i personal.

A criteri del docent (i segons les necessitats i la realitat de la seva aula), el mindfulness es pot practicar a l’inici de la jornada matinal, en tornar del pati, a les tres després de menjador, o abans de marxar cap a casa. En general, en tornar a l’aula després de l’esbarjo és més difícil, perquè s’hi poden haver originat conflictes verbals (enrabiades, renecs, insults) i físics (baralles, cops de peu…); per tant, potser és el millor moment per transportar-nos al món de la calma i la pau per poder afrontar la resta del dia amb assossec i autoregulació.

L’aula és un lloc adient per realitzar les pràctiques de tornada a la calma, asseguts en rotllana o estirats a terra. El pati a l’aire lliure afavoreix la sensació d’alliberament, i fins i tot s’hi pot cridar per expulsar la ira i la frustració. També és aconsellable condicionar el racó de la relaxació a l’aula per tal que el sentin més seu (i el poden dissenyar entre tots, en equip).

Per tal que el mindfulness sigui eficaç i ajudi els alumnes en el seu desenvolupament i creixement personal, convindria dedicar-hi de 5 a 10 minuts cada dia de manera sistemàtica.

Avantatges i beneficis de la relaxació i meditació avalats per la neurociència

Els exercicis vivencials de relaxació i meditació per al cos i la ment atenent a pensaments, emocions i sensacions corporals poden millorar l’estructura i el funcionament del cervell gràcies a la neuroplasticitat [10], ja que la ment humana és modelable.

Els circuits cerebrals responsables de l’autocontrol, l’empatia i la flexibilitat mental surten reforçats per fer front a les situacions quotidianes que generen malestar i estrès; en conseqüència, aprendre a viure de manera més conscient enforteix les dimensions emocional (intrapersonal), social (interpersonal) i cognitiva.

Així, en fer exercicis de relaxació i meditació amb els alumnes…

  • La dimensió emocional s’enriqueix perquè els ajuda a:
    • Guanyar autoconsciència i autocontrol, ja que aconsegueixen calmar la ment, millorar la visió i la perspectiva davant dels esdeveniments, i saber actuar en moments crítics (ja sigui reduint l’estrès i l’agitació o essent més pacients i compassius).
    • Amb la relaxació i la meditació els alumnes aprenen a escoltar les seves emocions més intenses (por, ràbia, neguit, desassossec, ansietat, desesperació…), reconèixer-les i expressar-les per gestionar-les i regular-les més bé amb harmonia i equilibri. Adquireixen la capacitat de tranquil·litzar-se i controlar-se a l’hora de prendre decisions més conscients en lloc de deixar-se emportar per les emocions negatives, amb la qual cosa poden resoldre pacíficament conflictes i no reaccionar de forma impulsiva, sinó de manera més respectuosa per tal de prevenir situacions de violència i reduir l’agressivitat sempre en pro d’aprofundir en la reconciliació, la bona entesa, la cordialitat i la bonhomia.

      Així s’afavoreix tant l’autoestima [11] com l’autoconcepte, perquè els alumnes experimenten moments més plaents i reconfortants de calma i benestar emocional. Noten que s’incrementa el seu nivell de satisfacció personal, se senten més segurs afectivament, copsen una imatge positiva d’ells mateixos i guanyen confiança. Alhora, aquests exercicis estimulen l’assertivitat [12]. En definitiva, la introspecció fomenta la felicitat, l’alegria i l’optimisme.

    • Conrear la perseverança i la tenacitat per gestionar les dificultats que es presenten tot aprenent a frustrar-se, a permetre’s fracassar i a acceptar l’error com a part de l’aprenentatge per tal de no desistir ni abandonar un repte tot just començar. La vida implica riscos, i els infants aprenen arriscant-se. Han de mantenir-se ferms i constants per tal de persistir en la prossecució continuada dels seus desafiaments i no renunciar a la seva capacitat creadora i innovadora. L’error els ha de servir com a incentiu i esperó dels seus projectes per reconduir els seus passos amb esforç i determinació per tal de desplegar tota la potencialitat de la seva creativitat i emprenedoria.
    • Potenciar la resiliència per saber afrontar les situacions adverses, patir els revessos de la vida i adaptar-se als canvis sobreposant-s’hi i tirant endavant. En definitiva, la meditació exercita la saviesa de viure a l’hora de processar tant reptes com fracassos i la predisposició a la (auto-) superació de pors i bloquejos [13].
  • La dimensió social s’estimula perquè:
    • Es desenvolupa la comunicació, el diàleg i l’entesa comuna. Per una banda, es posa de manifest la importància de saber escoltar els companys, l’ús de la paraula amable, cordial i respectuosa per resoldre conflictes parlant i discrepar de forma equilibrada i constructiva. Per una altra banda, s’aprèn a esperar el torn de paraula, a reflexionar sobre el que diuen els altres, i a respectar les opinions i aportacions dels companys amb la finalitat d’arribar a acords i negociacions per aconseguir el benestar comú.
    • Es promou l’empatia, base de la bondat, la gratitud i l’altruisme. A partir de la consciència emocional, de com se senten ells mateixos i com se sent l’altre, són capaços de posar-se al lloc dels companys, manifestar comprensió envers els altres, i actuar amb tolerància per mantenir i cuidar les relacions personals. Així doncs, a poc a poc es van creant sinèrgies i sintonies i teixint vincles afectius i efectius.
    • Per tant, amb la meditació es milloren les habilitats per afavorir les relacions personals i la interacció social, valors en alça en aquesta societat tan individualista.

  • La dimensió cognitiva s’incrementa, perquè amb l’aturada i el control dels pensaments milloren les habilitats cognitives necessàries per a l’aprenentatge profund i significatiu, com ara:
    • L’atenció, ja que estan més concentrats en allò que fan.
    • La concentració, perquè en deixar de donar voltes a les coses i relaxar-se estan més centrats i receptius a les classes. S’incentiva la bona disposició per aprendre.
    • La motivació, catalitzadora de la set de conèixer. Si emprem metodologies participatives i competencials, la motivació dels alumnes millorarà, perquè s’adonaran que el que fan serveix per a la vida. En estar atents, miraran la realitat amb sorpresa, interès i curiositat, amb afany de descoberta i d’experimentació, emprant el pensament reflexiu i l’esperit crític, i revitalitzant sempre el desig i el goig d’aprendre [14].
    • La creativitat i l’emprenedoria per buscar solucions als problemes de la nostra societat.
    • La memòria per relacionar i connectar els nous coneixements amb els previs per tal d’ancorar-los i avançar cap a un aprenentatge útil i reeixit [15].
  • Per tant, emoció i cognició són un binomi indissoluble. Una amb l’altra estan imbricades: el cervell necessita emocionar-se per aprendre i l’emoció és el detonant de l’aprenentatge perdurable. Tots tenim l’experiència de recordar més vivament allò que ens va emocionar.

    Imatge emoció i cognició

    Per als mestres, treballar per assolir l’estat de tranquil·litat afavoreix un clima o ambient d’aula bondadós i acollidor, ens apropa a fer sentir els infants més feliços, i ens proporciona més receptivitat davant les seves peculiaritats i necessitats educatives. I, a més a més, també permet superar el malestar docent (burnout) i dinamitzar el treball en equip amb la resta de companys del claustre.

    Per a les famílies, l’ambient relaxat ajuda els nens a convertir-se en adults més estables, més equilibrats i feliços. Identificar i comprendre els pensaments i sentiments dels altres membres de la família és sempre de gran utilitat per a la creixença i evolució dels menuts i, sobretot, dels adolescents.

    En resum

    Tenim incertesa sobre com serà el món del futur i quins seran els oficis de la societat venidora, però hem de procurar que l’individu arribi a l’equilibri intel·lectual, emocional i ètic. Per tant, hem de dotar els infants dels recursos essencials per enfrontar-se als reptes que trobaran en la vida. Hem de vetllar per fer emergir les potencialitats i capacitats úniques de cada persona i que cadascú pugui construir un edifici personal sòlid amb bons fonaments de coneixements i emocions per resistir i vèncer les sacsejades davant els terrabastalls emocionals i vitals sense ensorrar-s’hi. Els nens han de poder créixer amb coratge per fer front als problemes i entrebancs. La connexió entre pensar, sentir i actuar és la base de l’educació emocional.

    La nostra tasca consisteix a saber escoltar des del cor, a més d’entrenar la ment dels nens, des de ben menuts, per tal que s’adonin:

  • De la capacitat de viure atents, desperts i entusiasmats, amb dinamisme, curiositat i creativitat, per respondre a la nostra societat tan accelerada i competitiva.
  • Del poder d’adoptar una actitud positiva per anar a la recerca d’una vida equilibrada, sana i saludable.

Aquests guanys reverteixen en els resultats acadèmics i en l’adquisició dels hàbits de treball, ja que un infant calmat està amb més bona disposició per aprendre i treballar i, a poc a poc, construir els seus propis aprenentatges i coneixements. Les bones relacions personals i els bons resultats acadèmics són fruit de l’aula serena.

La nostra tasca docent és hercúlia, però comptem amb l’ajut de l’alumne, l’autèntic protagonista. Si es troba a gust, la motivació envers el procés d’aprenentatge augmenta i ell es converteix en el motor de la seva pròpia experiència, perquè ho viu en primera persona, que és la veritable font d’aprenentatge. No hem d’oblidar que el cervell necessita emocionar-se per aprendre de forma efectiva i eficaç. Es tracta que l’ensenyament i l’aprenentatge constitueixin experiències felices, i el nostre cervell ho fa possible perquè és (re-) educable i modelable, és a dir, es pot reprogramar.

Si ensenyem als alumnes a calmar-se, a fer i estar en silenci, a relaxar-se, a saber escoltar i esperar, i a saber pensar i reflexionar, els estarem formant per gaudir de la vida. Els infants traslladen allò après a les seves llars. A més a més, en interioritzar-lo, aquest bagatge emocional positiu serà un acompanyant perenne al llarg de tota la seva vida.

En definitiva, potenciant les seves competències socioemocionals i cognitives els alumnes aprendran a ser persones plenes, lliures, responsables i felices, capaces de viure i conviure amb valors socials i ètics ben plausibles per crear un món més just, equitatiu, tolerant, solidari i respectuós. Han de ser agents que puguin intervenir activament i críticament per millorar aquesta societat tan diversa i en continu canvi.

Maria Josep Martínez Garrote
Mestra de Primària
mmart167@xtec.cat

  • [1] El mindfulness és una pràctica arrelada en tècniques mil·lenàries (meditació i relaxació) creada per Jon Kabat-Zin, catedràtic de medicina de la universitat de Massachusetts. Al 1978 va començar a fer-lo servir amb pacients que patien estrès crònic, i des de llavors s’aplica en diferents àmbits (clínic, laboral, esportiu, etc.). La irrupció del mindfulness en la nostra societat respon a la necessitat dels éssers humans de millorar la qualitat de vida i créixer com a persones.
  • [2]Multitasking” és un terme que prové de l’àmbit tecnològic per identificar els ordinadors o dispositius que poden realitzar diferents activitats alhora. Aplicat a les persones, s’empra per definir aquells treballadors que porten a terme diferents tasques a la vegada amb eficiència amb ajut de les noves tecnologies i interaccionant amb molts mitjans al mateix temps.
  • [3] Darrerament han sorgit moviments slow en diferents àmbits. En el món de l’ensenyament, conviden a gaudir de l’educació lenta, ja que l’educació requereix temps lents i pausats i no pas velocitat. L’educació lenta promulga que s’ha de donar temps als alumnes per processar els aprenentatges que vagin adquirint, tot respectant els seus ritmes, possibilitats i necessitats individuals i personals.
  • [4] S’anomenen també generació multitasca (multitask generation) els nadius digitals. Se’ls designa com a “generació Google”. Tenen més capacitat per usar les eines de recerca (TIC), però els falten les habilitats necessàries per analitzar de forma crítica i processar prou bé la gran quantitat d’informació que troben a la xarxa.
  • [5] Tant les matemàtiques com la llengua han estat anomenades com a matèries instrumentals.
  • [6] En el llibre Intel·ligència emocional (1995), Daniel Goleman la definia com la capacitat per gestionar adequadament les emocions pròpies i alienes; adaptar-se, orientar i desenvolupar la pròpia vida; i establir relacions constructives amb els altres
  • [7] Per exemple, el programa TREVA (Tècniques de relaxació vivencials aplicades a l’aula) a Catalunya, el projecte educatiu Aulas Felices a Aragó o el programa Escoles Conscients a la Comunitat Valenciana.
  • [8] Aquest aforisme en l’antiguitat grega estava inscrit al temple d’Apol·lo a la ciutat de Delfos. Significa que la principal necessitat d’una persona per accedir a la saviesa filosòfica és l’autoconeixement.
  • [9] Jacques Delors remarcava els quatre pilars de l’educació del segle XXI: aprendre a conèixer, a fer, a conviure i a ser.
  • [10] També anomenada mal·leabilitat o flexibilitat cognitiva. La ment està en permanent procés de (auto-) construcció i (auto-) reconstrucció gràcies a les interconnexions neurals que es produeixen per adaptar-se contínuament als canvis. David Bueno, professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona, parla de “cerebroflexia”.
  • [11] L’autoestima és la percepció de sentir-se digne, capaç com els altres per fer front als entrebancs i dificultats de la vida.
  • [12] L’assertivitat és l’habilitat personal que ens permet expressar sentiments, opinions i pensaments en el moment oportú, de la manera adequada, sabent defensar els drets propis, i sense negar o desconsiderar els drets dels altres.
  • [13] Pitàgores, filòsof i matemàtic grec, remarcava que educar era temperar l’ànima per a les dificultats de la vida.
  • [14] És l’incentiu que els ajudarà al llarg de tota la seva vida i els condueix cap a un aprenentatge continu (lifelong learning o educació permanent).
  • [15] David Ausubel definia l’aprenentatge significatiu com el tipus d’aprenentatge en què el nen relaciona la informació nova amb la que ja posseeix i, a partir d’aquestes dues, reajusta i reconstrueix el seu coneixement.

Bibliografia

  • Álvarez, M.; Bisquerra, R. La educación emocional en la práctica. Barcelona: Wolters Kluwer (2000).
  • Bisquerra, R. 10 ideas clave. Educación emocional. Barcelona: Graó (2016).
  • Blakesmore, S.; Frith, U. Cómo aprende el cerebro: las claves para la educación. Barcelona: Ariel (2005).
  • Bueno, D. Neurociència per a educadors. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (2017).
  • Delors, J. La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana; Unesco (1977).
  • Llenas, A. El monstruo de colores. Barcelona: Flamboyant (2012).
  • López, L. Meditación para niños. Barcelona: Plataforma Actual (2015).
  • Mora, F. Neuroeducación. Solo se puede aprender aquello que se ama. Madrid: Alianza (2013).

Article inèdit.

3 comentaris a “El mindfulness com a entrenament per a la gestió eficaç de les emocions als entorns d’aprenentatge

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.