Els oficis artístics a Manlleu: una experiència de treball cooperatiu

Montse Garcia Solà – Anna Noguera Garcia

Arran de la necessitat que va sorgir d’optimitzar recursos, els cursos 2010-2012 a l’escola Quatre Vents de Manlleu ens vam assessorar sobre la metodologia derivada del treball cooperatiu. Aquesta metodologia permet millorar la cohesió grupal i els resultats acadèmics, ja que implica una millor gestió de la diversitat a l’aula. Cal tenir molt present que l’aprenentatge ha de ser funcional i significatiu, i el fet de treballar de forma interdisciplinària ha permès un major grau d’implicació i protagonisme per part de tot l’alumnat en el seu propi aprenentatge.

Per tal d’estructurar l’aprenentatge a l’aula de forma cooperativa, hem tingut en compte tres àmbits d’intervenció:

Primer àmbit

El primer objectiu que ens vam proposar va ser la cohesió grupal. Per tal d’aconseguir aquesta cohesió, hem de propiciar que tots els alumnes se sentin integrats i estimats dins el grup; també els hem d’ajudar a comprendre que si s’ajuden els uns als altres i es deixa de banda la competitivitat per donar pas a la cooperació, té lloc l’aprenentatge. Per tant, és fonamental aconseguir la cohesió del grup per tal que poc a poc es converteixi en una comunitat d’aprenentatge. Amb aquest primer objectiu, vam aplicar una sèrie de dinàmiques de grup per fomentar un bon clima a l’aula:

  • La teranyina: es tracta de presentar-nos a la resta de companys dient el nom i alguna característica positiva nostra (un tret personal), i després llençar un cabdell de llana a un altre membre del grup, qui haurà de presentar-se també i llençar el fil a un altre company, i així successivament. D’aquesta manera s’acabarà formant una teranyina que simbolitzarà les relacions entre els membres del grup.
  • La maleta: la mestra presenta al grup una capsa buida que conté les instruccions següents: “aquesta capsa representa una habilitat, un defecte i una mania”. Rotativament, cada alumne s’emportarà la capsa a casa i després la presentarà davant els seus companys amb els objectes o fotos que representin alguns trets de la seva personalitat. És una activitat molt interessant, ja que d’aquesta manera els alumnes es coneixen molt més entre si, i això fa que es respectin més i es tolerin millor.

Segon àmbit

El segon objectiu és el treball en equip com a recurs per aprendre. En aquest cas, havíem d’aconseguir fer grups heterogenis de quatre membres; per tant, vam tenir en compte les capacitats i habilitats dels alumnes: els que tenen ganes d’ajudar, els que tenen un rendiment acadèmic més alt, els més motivats, els que presenten necessitats educatives especials, etc. No hi ha una fórmula màgica, ja que també hi ha altres variables com ara possibles incompatibilitats, diferents interessos, diferents motivacions, etc., i per aquest motiu és interessant fer un sociograma per conèixer la realitat del grup. A través del sociograma ens vam adonar de les afinitats que hi ha en el grup, dels alumnes aïllats o que s’automarginen, dels líders, etc., i això dóna molta informació per tal d’abordar la realitat del grup i aconseguir-ne una major cohesió.

Les estructures que vam realitzar van ser:

  • 1-2-4: aquesta estructura la vam utilitzar molt sovint per treballar la comprensió escrita. La mestra planteja una pregunta sobre el text que prèviament s’ha llegit i cada alumne pensa la resposta individualment, després la comenta amb la parella, i finalment arriben a un acord amb l’altra parella que forma el grup. La resposta acordada l’ha d’exposar un membre en nom de tot el grup. Cal destacar que al principi comporta un esforç respectar el rol del portaveu del grup.
  • Un per tots: després d’haver realitzat una activitat en grup en la qual tots els membres han de tenir les mateixes respostes en els seus fulls de treball, es recull a l’atzar la tasca d’un membre de cada equip. La nota obtinguda per aquell alumne és la mateixa per a tots els components del grup. Amb aquesta estructura l’alumne s’adona de la responsabilitat que adquireix cada membre del grup en el treball d’equip.

Tercer àmbit

El tercer i últim objectiu és el treball en equip com a contingut a ensenyar. Cada grup té un quadern que és una eina que els ajuda a organitzar-se millor de manera autònoma.

L’equip tria un nom que reforça la seva identitat i el sentiment de pertinença al grup. Per tal que sigui més visual, s’acompanya d’un emblema o un escut amb el consens de tots els membres.

El quadern d’equip inclou:

  • La foto de l’equip i la foto de cada un dels membres amb el nom i les aficions de cadascú.
  • Les funcions i els càrrecs que han de ser rotatius:
    • Encarregat: modera i dinamitza el funcionament de l’equip.
    • Portaveu: exposa a la resta del grup classe els acords obtinguts.
    • Secretari: recorda els objectius del grup i els compromisos.
    • Material: disposa i organitza tot el material.
  • El pla d’equip: objectius de l’equip i compromisos personals. És un exercici d’autoreflexió molt interessant, ja que cada membre ha de pensar què és el que hauria de millorar i quin compromís vol assolir. Per exemple: participar més, parlar menys, ajudar els companys, tenir més paciència…
  • Diari de les sessions: cada vegada que es realitza una sessió de treball, l’equip emplena un full per avaluar la sessió, prenent consciència de la tasca realitzada i del grau d’assoliment d’aquesta.

Avantatges del treball cooperatiu

Al principi és una dinàmica complexa amb la qual els nostres alumnes no estan massa acostumats, però de mica en mica van adquirint consciència d’equip, se senten molt més protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge i els resultats són positius. El clima a l’aula és molt més distès, milloren les relacions entre els membres de l’equip: entre companys, i entre alumnes i professorat. Les estratègies cooperatives afavoreixen l’acceptació i respecte envers tots els companys i l’aprenentatge de tots els alumnes. Els alumnes, en general, rendeixen més perquè tant allò que aprenen com la manera i el ritme en què ho aprenen els és funcional, té un sentit per ells. No hem d’oblidar que els nens tenen la necessitat de construir aprenentatges significatius, tal com destaca David Ausubel.

Digues-m’ho i ho oblido, mostra-m’ho i ho recordo, implica-m’hi i ho aprenc.

Proverbi xinès

Descripció de l’experiència

L’experiència que exposem a continuació es basa en el projecte interdisciplinari que vam dur a terme durant la segona meitat del primer trimestre i el principi del segon del primer curs de primària. La temàtica del projecte va ser “Els oficis artístics a Manlleu: una experiència de treball cooperatiu”, i tenia com a base fonamental la metodologia que es deriva de l’aprenentatge cooperatiu explicat anteriorment.

Cal tenir present que aquest projecte ha estat interdisciplinari, de manera que engloba diferents àrees. A través del fil conductor dels oficis artístics s’ha fet incidència en els continguts de les àrees de matemàtiques, d’educació artística, de llengua anglesa, i bàsicament en llengua catalana, en la qual hem fet especial èmfasi en el fet de comunicar-nos per escrit i oralment i per transmetre idees, emocions i experiències. L’objectiu que ens vam plantejar inicialment va ser que, partint de la metodologia que es desprèn de l’aprenentatge cooperatiu, els alumnes coneguessin els oficis artístics del nostre poble d’una forma molt vivencial. Hem de tenir present que la finalitat central és el desenvolupament de les competències que emmarquen el currículum (annex 1 del decret 142/2007), per tal d’aprendre a:

  • Ser i actuar de manera autònoma.
  • Pensar i comunicar.
  • Descobrir i tenir iniciativa.
  • Conviure i habitar el món.

Gestació, desenvolupament i resultats del projecte

A mitjan octubre del 2012 vam fer una sortida a Barcelona que va consistir a visitar el Parc Güell i veure un espectacle musical al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Arran d’aquesta sortida ens vam fer preguntes sobre l’existència d’uns oficis que fins ara desconeixíem i vam decidir fer incidència en algun d’ells. Vam creure important que perquè l’activitat fos motivadora i pròxima pels nens, havíem de partir d’oficis que fossin propers. Ens vam adonar que el nostre poble, Manlleu, ens ofereix un patrimoni cultural i artístic important. Hi ha artistes de renom que realitzen una tasca significativa i que han deixat una empremta al nostre poble i al nostre país.

Així doncs, vam aprofitar l’ocasió i vam tenir en compte que en la mesura que fos possible havíem d’acostar aquests artistes als nostres alumnes i conèixer de ben a prop en què consisteix el seu ofici i com desenvolupen la seva tasca. Cal dir que als nostres alumnes els ha motivat molt aquest projecte, ja que mai haguessin tingut la possibilitat de tenir contacte amb persones com les que vam entrevistar.

Cal fer un breu esment als artistes convidats, ja que sense ells aquest projecte no hagués estat possible. Els artistes convidats van ser: l’actor i director Ramon Villegas, que ha participat en sèries com El Cor de la ciutat i Porca Misèria i en pel·lícules com Lola; el músic Pep Poblet, que és un dels saxofonistes més importants del món i ha participat en gires amb Lluís Llach, Sopa de Cabra i David Bisbal, entre altres; Pep Domènech, que és un escultor manlleuenc que ha fet diverses obres, entre elles Manlleu, ciutat pubilla de la sardana; Toni Donada, dibuixant autodidacta que ha treballat en el món de la impressió, la publicitat i la premsa comarcal i il·lustrador de la revista Cavall Fort; la professora de dansa clàssica Maria Cinta Benabarre; i, finalment, l’actor i narrador Lluís Soler, que per motius laborals finalment no va poder venir però que ens va poder enviar les respostes a les nostres preguntes via correu electrònic.

Les emocions han format una part important d’aquest projecte, ja que els nens estaven molt contents i engrescats cada vegada que venia algun artista. Per grups van preparar preguntes molt interessants que prèviament exposaven a la resta del grup classe. Els artistes en tot moment es van mostrar molt propers als nens i hi va haver moments de sorpresa, com quan l’actor Ramon Villegas va explicar que en una pel·lícula havia interpretat el paper de maqui, que eren uns herois que lluitaven contra un tal Franco, que va abolir la nostra cultura i la nostra llengua durant molts anys. I, el dia que vam fer una sortida per anar a visitar el taller de l’escultor Pep Domènech, ho van relacionar molt bé amb el que estàvem aprenent de matemàtiques en aquell moment; els va ser molt significatiu, ja que van poder adonar-se que les escultures que feia aquest artista eren cossos geomètrics. També va ser molt interessant quan en Pep ens va explicar que l’escultura que hi ha a la plaça de la Sardana del poble simbolitza el fet que tothom pot ballar la sardana, independentment de la cultura a què pertanyem. A més a més, hi trobem quatre columnes de pedra que simbolitzen les quatre barres com a símbol de Catalunya.

També hi va haver moments en què les emocions van brollar i van estar a flor de pell, com quan el saxofonista Pep Poblet va començar a tocar el saxofon i ens vam adonar que la bona música fa aflorar les nostres emocions més internes. I també vam quedar meravellats quan el dibuixant Toni Donada ens va fer dos dibuixos impressionants de la llegenda del serpent de Manlleu, que és la llegenda més important del nostre poble i l’única llegenda de Catalunya que a més a més té cançó popular. També va ser molt emocionant quan per grups ens vam aprendre la llegenda i vam convidar els més petits de l’escola per explicar-los el conte del serpent utilitzant les il·lustracions d’en Toni Donada. El dia que va venir la professora de dansa clàssica juntament amb algunes alumnes seves que vénen a la nostra escola i van ballar al teatre-gimnàs va ser fantàstic. Vam quedar tots meravellats. Els nostres alumnes mai havien vist dansa clàssica, i la sorpresa va ser nostra quan, després d’haver gaudit d’aquest petit festival, la majoria d’ells van dir que els agradaria molt fer ballet. A partir d’aquí va sortir l’oportunitat de treballar els valors d’igualtat de gènere. A més, la M. Cinta Benabarre va quedar sorpresa quan un alumne li va dir que era el nebot de la seva primera alumna, i d’això ja fa 25 anys. Se’n recordava perfectament i va ser realment emotiu.

L’avaluació, en totes les activitats, ha estat contínua; s’han fent observacions dels quaderns d’equip i de les aportacions a l’aula per part dels alumnes. Ha estat molt enriquidor per a tots, tan per als alumnes com per a les mestres que hem realitzat el projecte a través del treball cooperatiu.

A tall de conclusió, volem afegir que l’aprenentatge cooperatiu permet posar èmfasi en la intel·ligència emocional, i això ha repercutit de forma molt satisfactòria en els resultats acadèmics dels nostres alumnes. Creiem que ara tenen més coneixement de com són ells mateixos, han augmentat la seva capacitat d’autocontrol (ja que, en conèixer els altres, han après a respectar-los i acceptar-los tal com són), tenen més empatia i saben relacionar-se amb els altres, i s’impliquen molt més amb els seus companys. En definitiva, aquesta experiència ens ha fet adonar que un alumne és una mica més feliç quan sap treballar en equip, quan té habilitats socials, afectives i cognitives que pot desenvolupar i que l’ajuden a sentir-se una persona integrada en la societat, la qual cosa li permetrà esdevenir una persona més autònoma i competent.

Montse Garcia Solà i Anna Noguera Garcia
Mestres de primer de primària
Escola Quatre Vents (Manlleu)

Bibliografia

  • AUSUBEL, D. P.; NOVAK, J. D.; HANESIAN, H. Psicología educativa. Un punto de vista cognoscitivo. México: Trillas (1983).
  • ELBOJ, C.; PUIGDELLÍVOL, I.; SOLER, M.; VALLS, R. Comunitats d’aprenentatge. Transformar l’educació. Barcelona: Graó (2002).
  • JOHNSON, D. W.; JOHNSON, R. T.; HOLUBEC, I. J. El aprendizaje coperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós (1999). Disponible a ecaths1.s3.amazonaws.com/psicoed/116392798.El%20aprendizaje%20cooperativo%20en%20el%20aula.pdf (consulta: 18/09/2014).
  • PRISMA FORMACIÓ PSICOPEDAGÒGICA. Lectures del curs Educació Emocional (2011).
  • PUJOLÀS, P. Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Vic: Eumo (2004).
  • PUJOLÀS, P. Projecte PAC. Programa didàctic inclusiu per atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa, projecte I+D+I del Ministeri d’Educació i Ciència (referència: SEJ2006-01495/EDUC) (2010).

Article inèdit.

Un comentari a “Els oficis artístics a Manlleu: una experiència de treball cooperatiu

  1. Enhorabona!!!
    M’ encanta el vostre projecte.
    Sóc mare de un nen i una nena de sis i vuit anys. Estic a l’ AMPA de l’ escola dels meus fills i m’agradaria començar una escola de pares.
    l’ any passat a la classe del meu fill a P4 van fer una proba de treball cooperatiu, per iniciativa de la mestra, i vaig quedar enamorada!
    M’ agradaría estar en contacte amb vosaltres, si no us fa res…

    Gràcies per compartir la vostra experiència

    una abraçada

    Neus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.