Els referents visuals, auditius i gestuals com a complement de la consciència fonològica en l’aprenentatge de la lectoescriptura

Montse Abril Barranco

La lectoescriptura és un dels cavalls de batalla de totes les escoles i de la nostra vida diària. Ens comencem a preocupar per ella i a adonar-nos de la seva importància quan l’aprenentatge del nostre alumnat avança. Es requereixen, llavors, habilitats més específiques per entendre i comprendre els textos escrits de matèries com llengua, matemàtiques o medi.

Sense que ens n’adonem, resulta que la nostra societat prioritza en gran mesura la lectura. És curiós, però, de fet, estem envoltats de lletres, paraules, frases i textos que ens reclamen ser llegits. Exemples d’això són els cartells publicitaris, els noms dels carrers, els productes dels supermercats, els titulars dels diaris… Tots ells fan més que necessari un aprenentatge intensiu de la lectura, amb calma i tranquil·litat. Sense ansietat ni presses, però sense pausa. Respectant, en tot moment, l’etapa evolutiva i l’estil d’aprenentatge de cada nen, així com la seva manera d’arriscar-se davant cada situació nova.

El paper de la consciència fonològica en l’acompanyament de referents visuals, auditius i gestuals

Cada vegada defenso més la importància que té la consciència fonològica en l’aprenentatge de la lectoescriptura. La consciència fonològica incideix en la capacitat de discriminar els petits components lingüístics que configuren el nostre llenguatge oral (els sons) i en l’habilitat de manipular-los per tal d’atribuir-los el significat adequat que ens ajudarà a entendre, representar i comprendre el missatge escrit.

Al mateix temps que recolzo la consciència fonològica, penso que aquesta no s’ha d’abordar sola, ja que els referents visuals, auditius i gestuals també són necessaris per tal que la lectoescriptura sigui adequada.

Són diverses les raons que corroboren la meva posició:

  • La lectoescriptura és un aprenentatge que s’ha d’ensenyar i s’ha d’aprendre.
  • El nostre codi oral està ple de significants que necessiten ser compresos, memoritzats i utilitzats adequadament.
  • El fet de prendre consciència del que aprenem ens ajuda a avançar en els diferents aprenentatges que podem arribar a realitzar al llarg de la vida.

Fent una petita pinzellada a aquestes raons, considero que la lectoescriptura és un aprenentatge que no es pot assolir si abans no s’ha fet un altre aprenentatge. És a dir, ningú és capaç de llegir aquells símbols escrits sense que se li hagi mostrat prèviament com descodificar-los, i per a això es requereix una persona experta que ensenyi un coneixement a una altra que no ho és.

No tothom assimila la informació de la mateixa manera, tots tenim diferents formes d’aprendre. Uns som més visuals que altres, n’hi ha que són més auditius, i n’hi ha altres als quals els va bé experimentar amb el material d’aprenentatge per accedir a un coneixement. Per tant, per què no combinem els tres canals d’aprenentatge per accedir a la difícil simbologia que configura el nostre llenguatge escrit?

La resposta a aquesta pregunta ens porta a la consciència fonològica acompanyada d’estímuls visuals, auditius i gestuals que ens ajudaran a reconèixer, entendre i comprendre allò que està escrit.

I ara, què fem?

En la meva tasca com a educadora, la consciència fonològica i els recursos visuals, auditius i gestuals que pugui arribar a aportar estan més que presents en totes les activitats de lectoescriptura que plantejo. La gran majoria de nens que assisteixen a l’aula d’educació especial mostren dificultats en la lectoescriptura i, per tant, problemes per ser conscients dels elements més petits que configuren el nostre llenguatge oral.

El fet d’abordar l’aprenentatge de la lectoescriptura d’una manera lúdica i interactiva fa que pels nens sigui possible i fàcil llegir i escriure. És una manera de motivar els alumnes que se senten fracassats perquè no assimilen ni memoritzen el nom d’aquells símbols que estan plasmats en un paper (els resulta difícil recordar-los, reconèixer-los i alhora atorgar-los el so adequat per tal de convertir-se en futurs lectors hàbils).

Parteixo de la idea que perquè el nostre alfabet sigui ensenyat i assimilat adequadament es requereix un dibuix que ajudi a associar cada fonema amb una lletra (o més), un so que aguditzi el seu record, i un signe gestual i expressiu del cos que faciliti la seva memorització (de manera que amb els moviments del nostre cos podrem reconèixer immediatament les lletres que configuren els sons del nostre llenguatge oral).

Per tant, tal com es veu en la fotografia, cada so té una representació gràfica de la lletra que li correspon i un dibuix que fa referència a com el pronunciem i, a més, va acompanyat d’un moviment gestual que ens facilita el seu record.

D’aquesta manera els nens interioritzen cada so relacionat amb la seva lletra corresponent. No deixa de ser un procés lent, però estimula a llegir i pren sentit quan es veu que cada moviment pertany a una lletra que va acompanyada del seu dibuix i d’un so que li correspon.

Com reforcem aquest treball?

Com amb tot, no ens hem de centrar en la simple presentació del coneixement; es requereix pràctica per tal de facilitar l’assoliment de la lectoescriptura.

Les activitats basades en la cerca d’imatges, de noms familiars i d’objectes de l’aula que tinguin un so demanat ajuda els nens a assimilar i interioritzar la lectoescriptura. En anomenar la imatge, els alumnes s’adonen de la ubicació del so i de si el perceben o no. D’aquesta manera, doncs, es posa l’èmfasi en l’anàlisi del nostre llenguatge oral.

Els exercicis de picar de mans la paraula; de dir si el so demanat està al principi, al mig o al final del mot; de substituir un so per una altre i així formar una paraula diferent; etc.; són més que necessaris per dotar de significat tot l’entramat simbòlic de què estem envoltats.

De la mateixa manera que considero que el procés de lectura és necessari, també defenso que, per tal que el seu aprenentatge sigui efectiu, ha d’anar acompanyat del procés d’escriptura.

També és adient treballar i estimular la consciència de les grafies del nostre alfabet. Per fer-ho, hem d’utilitzar els referents visuals, auditius i gestuals presentant l’aprenentatge de cada grafia d’una manera lúdica i motivadora: els nens hauran d’observar les grafies, manipular-les mitjançant lletres mòbils i fer-les servir per crear paraules diferents, dibuixar-les a l’aire, palpar-les per saber com són, escriure-les a la pissarra (on rebran acompanyament per tal que la seva execució sigui correcta)… Tots practiquem a l’aula aquestes activitats, que són imprescindibles per a la bona integració de la lectoescriptura.

Normalment, perquè l’escriptura de les lletres tingui sentit, aquestes no se solen presentar aïllades, sinó inserides dins de la paraula per tal que escriure-les adquireixi significat. I és important que les paraules que escriguin així vagin acompanyades d’un dibuix del que representen. La comprensió oral i lectora també està present en aquesta tasca, ja que després de ser escrites, les paraules s’han de llegir.

La consciència fonològica i l’alumnat estranger

És un fet que a les nostres aules cada vegada hi ha més alumnes d’altres països, amb cultures, llengües, maneres de ser i maneres de fer diferents de les nostres. I és necessari que aprenguin el nostre idioma, tant oral com escrit, per tal de dur a terme un bon procés d’escolarització.

Un cop s’han inserit dins del nostre sistema educatiu, cal que adquireixin el vocabulari bàsic per fer-se entendre, és a dir, el referit a l’entorn proper, com ara les salutacions, les presentacions, els centres d’interès, l’escola, l’aula, els menjars, els vestits, les estacions, els mesos de l’any, els dies de la setmana, etcètera.

Quan són capaços de comunicar-se, els alumnes estrangers poden relacionar aquest aprenentatge oral amb l’aprenentatge escrit. No obstant això, a causa de les diferències lingüístiques, alguns d’ells solen tenir dificultats per diferenciar i assignar un so a una determinada grafia.

Em reafirmo, doncs, en la importància de treballar la consciència fonològica per tal que cobri sentit la relació entre la llengua oral i la llengua escrita. Fer que els nens prenguin consciència dels sons que ens envolten i de com es relacionen amb les seves grafies els introduirà més i millor en el món de la lectoescriptura.

Conclusió

Al llarg d’aquestes línies he plantejat i he intentat explicar com és de necessari el fet que siguem conscients dels elements més petits del nostre llenguatge oral. Considero que és imprescindible, ja que incideix en l’anàlisi de la tira fònica de la nostra llengua oral i, per tant, ens facilita convertir-nos en futurs lectors hàbils.

BIBLIOGRAFIA

  • CABEZA, E. Metodología para la adquisición de una correcta conciencia fonológica, dins C. Hernández i M. Veyrat [coord.], Actas del Primer Congreso Nacional de Lingüística Clínica. Volumen 2. Lingüística y evaluación del lenguaje, pàg. 27-38. València: Universitat de València (2006).

Montse Abril Barranco
Escola El Parc del Saladar (Alcarràs, Lleida)
mabril2@xtec.cat

Article inèdit.

Un comentari a “Els referents visuals, auditius i gestuals com a complement de la consciència fonològica en l’aprenentatge de la lectoescriptura

  1. He trobat aquest article molt interessant. Estic totalment d’acord que cal també donar importància a la llengua oral tant com l’escrita per fer un bon procés de lectoescriptura.
    A l’escola aquest any ens hem endinsat en el món fantàstic de la consciència fonològica i n’estem molt contentes.
    Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada