Encarna Vallespí Doliu
“El cos humà és el carruatge, el jo és l’home que el condueix, el pensament són les regnes, i els sentiments són els cavalls.”
Plató
Introducció
Entrem en l’últim dels sistemes de representació sensorial, el cinètic. En el món educatiu, a les aules, es poden detectar alumnes cinètics: solen ser aquells nens que, mentre la mestra està explicant, es dediquen, per exemple, a dibuixar. Es passen el temps movent-se o fent alguna activitat i el seu tarannà sempre gira entorn d’allò que els agrada. Els alumnes cinètics necessiten l’estímul directe del docent per mantenir-se actius, se’ls ha de demanar que participin, han de notar que formen part de l’explicació per poder mantenir la seva atenció i així assimilar més fàcilment la informació del tema.
Els alumnes cinètics són els que tenen una parla pausada perquè van pensant les paraules que han de dir, ja que tot ha d’estar en sintonia amb els seus òrgans. Senten (emoció) tot el que diuen, el que fan, el que volen, etc.
Treballar estratègies a l’aula
Les estratègies són els mètodes que utilitzem per fer-ho tot, ja sigui de manera conscient (per imitació, assaig-error, etc.) o de manera inconscient. No existeixen estratègies bones o dolentes, sinó adequades o inadequades segons el context del moment.
Observar i detectar les estratègies que fan servir els estudiants per a cada tasca pot ajudar els docents a entendre què pot ocasionar que un alumne tingui èxit o fracàs. Quan ja s’ha detectat la manera (estratègia) més adequada de treballar/estudiar, cal fer que l’alumne prengui consciència de quina és l’estratègia que li va més bé i quina l’aboca al fracàs (crear consciència). En el moment que l’alumne ja és conscient que ha elaborat una estratègia que li facilita el treball, cal passar a practicar-la i perfeccionar-la.
Observar i detectar
Crear consciència
Practicar les estratègies
Característiques de les persones preferentment cinètiques
Tot seguit valoraré diferents aspectes com ara els moviments oculars, la veu, la postura, o la manera de rebre i processar la informació de les persones preferentment cinètiques (es calcula que entre un 30% i un 50% de la població prioritza l’estil d’aprenentatge cinètic i que aquest percentatge és més alt en la població masculina):
Moviments oculars cinètics
Tendeixen a mirar cap a terra quan treballen amb el sistema sensorial cinètic.
Diàleg intern
Sensació cinètica
Veu
Tendeixen a tenir un to de veu greu i parlen des de la part inferior de l’estèrnum respirant profundament i fent moltes pauses.
Postura
Quan parlen o pensen mantenen el cap cot, tendeixen a fer els moviments dels braços i de les mans per sota de l’alçada de la cara, i quan dialoguen mantenen la postura laxa per poder sentir els seus pensaments i el seu diàleg intern.
Manera de rebre i processar la informació
Aprenen preferentment experimentant amb el material educatiu:
- Per aprendre necessiten associar els continguts a moviments o sensacions corporals (en una classe expositiva, es balancejaran amb la cadira, intentaran aixecar-se, es passaran l’estona fent dibuixos, etc.).
- Els seus aprenentatges són més lents i se’ls donen millor les tasques breus i amb descansos freqüents.
- Les activitats físiques, el dibuix i la pintura, els experiments de laboratori, els jocs de rol, etc., milloren el seu aprenentatge.
- Recorden més bé el que fan que no pas el que escolten o el que veuen.
- Processen la informació a través de la “memòria muscular”.
- Expressen les seves emocions amb moviments.
- Recorden el que fan o la impressió general que els causen les coses, però no recorden els detalls.
- Emmagatzemen la informació acadèmica de forma poc eficient, però la informació relacionada amb el món esportiu i artístic l’emmagatzemen molt bé.
Aprenentatge
Aprenen quan toquen, necessiten estar involucrats personalment en les activitats.
Ortografia
Acostumen a tenir dificultats en l’aprenentatge de l’ortografia. Escriuen les paraules i comproven si “els agrada” la sensació que els provoquen.
Lectura
Els agraden les històries d’acció o molt emotives. Els costa estar quiets durant les seves lectures.
Distraccions
Quan no els involucren emocionalment, les explicacions auditives o visuals els distreuen.
Preferències dels alumnes cinètics
Paraules i frases
Seguir el ritme amb el cos, agradar, notar l’aire a la cara, gaudir de…, tenir desig, tocar i abraçar, sentir, agafar el bou per les banyes, atreure, repel·lir, rebutjar, tenir el fred al cos, aturar-se de cop, contactar, tenir una paraula a la punta de la llengua, cap boig, cor trencat, és un suplici, sentir-se content, donar un cop de mà, escapar-se les paraules, ser curt de gambals, ser una rèmora, sentir-se accelerat, em dol, etc.
Activitats
Tocar, manipular, sentir, experimentar, fer teatre, cuinar, treballar a l’hort, tenir responsabilitats, etc.
Submodalitats
En les submodalitats cinètiques sempre es parla de les sensacions que es noten i de les qualitats que es tenen: intensitat (fort-feble), espai (gran-petit), textura (aspre-suau), durada (continuat-intermitent), temperatura (calor-fred), pes (feixuc-lleuger), forma, freqüència, humitat, olor, etc. També podríem parlar de les sensacions de la pell i dels músculs, de les sensacions internes, de la postura, de la respiració, de les emocions, etc.
Exercicis per desenvolupar la capacitat dels sistema no preferent cinètic
DIA 1. Seu en una cadira, tanca els ulls i pren consciència de les diferents parts del teu cos que estan en contacte amb la cadira.
DIA 2. Sense sabates, camina pel terra i nota les diferents sensacions que reps.
DIA 3. Imagina’t que plou o que neva. Pren consciència de les sensacions que es produirien en el teu cos.
DIA 4. Fes memòria d’algun fet del passat que hagi estat especialment important per a tu. Fixa’t en les sensacions que es produeixen en el teu cos.
DIA 5. Toca diferents objectes, olora’ls, pren consciència de cadascun d’ells.
DIA 6. Imagina’t una muntanya russa. Quines sensacions tens?
DIA 7. Repassa les activitats fetes.
Cloenda
Aquí acaba el tercer dels articles sobre els sistemes més habituals per comunicar-se de manera efectiva, al llarg dels quals he parlat del rapport, de l’escolta activa, de l’elaboració d’objectius, i del treball d’estratègies per aprendre amb èxit.
Un model de bona comunicació implica tenir clar l’objectiu que es pretén aconseguir: ser sensible a les reaccions del receptor (tenir empatia), ser flexible en les estratègies comunicatives per establir un procés comunicatiu eficient, i respectar el mapa de l’altre (el mapa no és el territori). El docent ha de ser capaç de crear sempre un clima proactiu dins l’aula: ha de mostrar afecte, saber escoltar, respectar les diferències, permetre expressar-se, compartir les responsabilitats i els compromisos, ser coherent amb els arguments i accions, donar l’oportunitat de decidir, etc. I, com he indicat altres vegades, l’ús del llenguatge és important, perquè la tria dels vocables pot ser ofensiva, constructiva, emotiva, assertiva o motivadora.
Em plau acabar amb uns versos de Joaquín Sabina:
Ahora que los sentidos sienten sin miedo, ahora que me despido pero me quedo.
Encarna Vallespí Doliu
Mestra, Filòloga, Psicopedagoga i Màster en PNL
encarnaciovallespi.blogspot.com
encarnavallespi@gmail.com
Bibliografia
- Dilts, R. B; Epstein, T. A. Aprendizaje dinámico con PNL. Barcelona: Urano (2001).
- Mahony, T. El poder de las palabras. El uso de la PNL para mejorar la comunicación, el aprendizaje y la conducta. Bilbao: Desclée (2010).
- Vallespí, E. Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l’aprenentatge (i). Sistema de representació visual, dins Educat núm. 9, pàg. 4-6 (2011). Disponible a www.educat.cat/blog/els-sistemes-de-representacio-sensorial-i-el-seu-us-en-l’aprenentatge-i-sistema-de-representacio-visual/ (consulta: 19/07/2012).
- Vallespí, E. Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l’aprenentatge (ii). Sistema de representació auditiva, dins Educat núm. 14, pàg. 10-13 (2011). Disponible a www.educat.cat/blog/els-sistemes-de-representacio-sensorial-i-el-seu-us-en-l’aprenentatge-ii-sistema-de-representacio-auditiu/ (consulta: 19/07/2012).
- Vallespí, E. L’estil d’aprenentatge com a estratègia per a una aula d’acollida. Llicència d’estudis del curs 2005-06. Disponible a www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/memories/1042m.pdf (consulta: 17/10/2012).
Publicat en la revista Educat núm. 15