Entre les murs (La clase)

Títol original: Entre les murs
Direcció: Laurent Cantet
Any: 2008
Durada: 128 minuts
País: França
Guió: François Bégaudeau, Robin Campillo, Laurent Cantet
Fotografia: Pierre Milon
Repartiment: François Bégaudeau, Nassim Amrabt, Laura Baquela, Cherif Bounaïdja Rachedi, Juliette Demaille
Producció: Haut et Court
Génere: Drama

 

L’escriptor i professor de secundària François Bégaudeau va escriure una novel·la (Entre les murs) sobre la seva experiència amb alumnes de la perifèria de París que es va convertir en un dels llibres més llegits a França. No s’entén el títol que li han posat en espanyol, La clase, quan en francès Entre les murs al·ludeix als murs que empresonen tant ensenyants com ensenyats. Laurent Cantet ha fet del llibre una bona pel·lícula sobre la situació actual a les aules, guanyadora de la Palma d’Or al Festival de Cannes de 2008. A cavall entre dos gèneres, el documental i la ficció, es va filmar amb alumnes de debò i amb el mateix Bégaudeau fent de professor.

El cinema duu anys fent servir diferents escenaris per tractar el tema dels conflictes escolars: instituts amb alumnes problemàtics, col·legis elitistes, universitats, etc. S’han rodat pel·lícules per a tots els gustos, però molt poques han sabut captar el que passa dins les aules tan bé com La clase. A diferència de pel·lícules americanes sobre el mateix tema, aquí no hi ha redempció ni salvació per a cap dels protagonistes, ni la bondat dels propòsits de l’educació queda per sobre de la catàstrofe diària que comporta traspassar les portes d’una aula. L’estat de l’ensenyament no té una solució fàcil, i en la pel·lícula s’evidencia la manca de fluïdesa del discurs pedagògic entre professors i alumnes.
L’entramat expressiu arriba al màxim nivell de versemblança gràcies a la filmació en un institut parisenc amb tres càmeres d’alta definició, que multipliquen els punts de vista a les classes i donen una sensació de gran immediatesa. D’aquesta manera, Cantet fa de l’aula on transcorre bona part del metratge un espai dialèctic en què apareixen els reptes que han de gestionar els ensenyaments del països occidentals.

 

La clase no dóna solucions, sinó que ofereix a l’espectador l’oportunitat de fer-se preguntes i respondre’s a si mateix, si té la gran sort de trobar respostes. Planteja una realitat sense cap intenció d’adoctrinar, conscient que per al problema que exposa no són vàlides receptes miraculoses.

 

Publicat en la revista Educat núm. 2
Descarrega’t el PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada