Mercè Traveset i Vilaginés
Paraules clau: projecte educatiu de centre, organització, professorat, alumnat i currículum.
Un centre educatiu que apliqui els principis de la pedagogia sistèmica ha d’incloure algunes d’aquestes línies d’actuació en el seu projecte educatiu:
-
- Donar molta importància a activitats encaminades a formar globalment les persones, al sentit de pertinença al centre de tots els implicats en l’acte educatiu, i als elements relacionals de l’educació. Un centre educatiu és una xarxa de vincles, i la seva evolució i bona dinàmica ve donada per la inclusió de tots els implicats i per la claredat de la funció i del lloc de cadascú.
- Millorar la relació amb les famílies, augmentar la seva implicació en l’educació dels seus fill, i establir línies conjuntes d’actuació.
- Potenciar la funció de la tutoria individual i de grup com a element que aglutina un grup d’alumnes i els professors del mateix i que manté la relació amb les famílies. És molt important la coordinació entre els diferents professors i el tutor d’un alumne; aquesta tasca es realitzarà fonamentalment en els equips docents, però també fora, si cal, ja que el tutor parlarà amb la família en nom del centre i de l’equip docent.
- Potenciar la figura dels equips docents i del coordinador de nivell o de cicle. Aquesta persona ha de coordinar tots els grups i professors d’un nivell. És el responsable del desenvolupament dels objectius pactats amb la coordinació pedagògica. Els seus àmbits afectarien tant els aspectes curriculars com els de gestió i disciplina; a més, també s’encarregaria de recollir necessitats específiques detectades en alguns alumnes i de donar-los una via i vetllar pel bon clima del seu nivell.
- Consolidar els equips docents vol dir actuar amb criteris comuns entre tots els professors, evitant l’aparició del “bon” professor i del “dolent”. Hem d’entendre que les coses funcionen quan es fan de manera col·lectiva i tothom s’hi implica.
- Respecte a la disciplina, es prendran decisions en la comissió de convivència, també es farà un seguiment de casos de disciplina per tal de dotar de recursos aquests alumnes i de reeducar conductes i cercar vies per vincular-los al centre. La línia d’actuació ha de ser inclusiva, serveix de ben poc expulsar un alumne si després no es cerquen vies perquè trobi el seu lloc (seria una espiral de violència o conductes disruptives sense fi).
- Pel que fa al professorat, s’ha de treballar en la direcció que cada professor trobi el seu lloc i tingui molt clara la seva funció. És fonamental el sentit de pertinença al centre, a un equip docent i a un departament. Es vetllarà perquè, en la mesura que sigui possible, cada professor pugui desenvolupar les tasques per les quals està més motivat i més preparat. Es vetllarà per la bona comunicació entre els diferents àmbits: equip directiu, coordinacions, equip docent, claustre, monitors de menjador, i personal no docent. Volem un centre on tothom se senti inclòs, valorat i reconegut. Si un professor sent que té l’equip directiu i l’equip docent al seu costat, tindrà molta més força i autoritat davant l’alumne i molta més credibilitat davant la família. Tractarem d’evitar les crítiques entre companys i mai en farem davant els alumnes ni la família, ja que llavors perdríem l’autoritat davant els alumnes i la confiança dels pares.
- Acollida de professors nous i substituts. Tots sabem que al llarg del curs hi ha un degoteig de substituts que arriben al centre i sovint estan molt perduts. Això és nefast tant per a ells com per als alumnes, ja que els senten molt dèbils o poc integrats i en moltes ocasions abusen d’ells, no els tenen respecte. Cal que el tutor de grup faci un seguiment de la seva acollida amb els alumnes, els expliqui quant temps hi estarà i, si és per molt temps, caldrà avisar les famílies perquè sàpiguen que hi ha hagut un canvi de professor. Es tracta d’anar construint criteris comuns d’actuació en tots els àmbits.
J. A. García Trabajo (2007) planteja algunes idees molt interessants del treball que realitzen a la seva escola per acollir i integrar els professors, atès que per tal que un docent realitzi la seva tasca amb eficiència és fonamental que s’integri al claustre i que experimenti un benestar en el desenvolupament de la seva feina. Per aquest motiu han desenvolupat un protocol d’acollida dels professors nouvinguts que es basa en les necessitats bàsiques:
- Reconeixement. Tota persona necessita ser reconeguda pel que pot aportar a l’escola.
- Competència i idoneïtat. Es tracta de fer-los sentir competents en la seva tasca i que es valori el que estan fent.
- Sentit i significat. Tenim necessitat de saber que el que fem té un significat que els altres recolzen i respecten. Per exemple, si unes mestres estan iniciant una experiència nova, és molt important que tot el claustre ho sàpiga i ho respecti.
- Lleialtat. Necessitem sentir que els companys ens seran lleials i no ens perjudicaran. Això també significa ser lleials als valors i cultura del centre on treballem. Només d’aquesta manera els antics companys podran assumir les novetats dels nouvinguts.
Tot això s’explica mitjançant una entrevista del professor nou amb el director en la qual se li explica com el centre pretén cuidar les necessitats bàsiques de tots els professors; després se li ensenya l’ordre de jerarquies dins el claustre: els professors seuen per ordre d’antiguitat d’arribada al centre i després es col·loquen per rang segons els càrrecs de responsabilitat que ostenten. Així els professors nous se situen en l’estructura i saben quin és el seu lloc, de manera que poden reconèixer tots els professors i ser reconeguts per ells.
El pas següent consisteix a demanar als professors nous que situïn a sobre d’una taula uns ninots per a la direcció, uns altres per als mestres, uns altres per a ells mateixos, uns altres per als alumnes, i uns altres per als pares. En fer això els professors mostren la imatge interna que tenen sobre com se situen davant de cada element del sistema educatiu. D’aquesta manera se’ls pot explicar quins són els ordres que fan que els sistemes interaccionin equilibradament, cada un en el seu lloc apropiat, per assolir els objectius.
Pel que fa als alumnes, cal que es vinculin al centre i trobin el seu lloc dins la seva aula; així, hem de realitzar activitats encaminades a treballar, com ja hem dit, el sentit de pertinença, l’autoestima de grup i la imatge de centre i hem de fomentar, a més de les activitats acadèmiques, activitats lúdiques i culturals.
Els alumnes necessiten tenir un referent adult en el centre. El tutor fa aquesta funció: és algú a qui poden acudir per plantejar-li qüestions tant acadèmiques com relacionals o d’algun conflicte amb els companys. Avui, que es parla tant dels abusos, cal que el alumnes i les famílies sentin que els professors vetllem per protegir els alumnes de qualsevol injustícia i que actuarem en conseqüència, prenent les mesures necessàries.
Un altre aspecte fonamental consisteix a descodificar les necessitats educatives especials dels alumnes proposant actuacions, grups reduïts, etc., per tal de millorar el seu rendiment.
Vehicular els valors i l’educació emocional sistèmica dins el currículum, competències socials, cultura de mediació en la resolució de conflictes.
Tenint una mirada amplia del món dels nostres alumnes i tenint cura dels ingredients relacionals de l’educació, de les nostres actituds, i del nostre lloc com a docents, formarem el nostres alumnes en temes sistèmics i emocionals. Així podrem afavorir l’emergència d’un clima emocional que faciliti el creixement, el benestar, el diàleg , la convivència, i la motivació cap a l’aprenentatge.
Aquesta és una tasca que s’ha de dur a terme en tots els àmbits educatius, però, atès el gran dèficit existent i la dificultat de vehicular-ho dins el currículum, es poden dissenyar programes específics d’educació emocional.
Des d’aquest enfocament sistèmic, l’educació emocional d’un nen no pot consistir només en l’aprenentatge d’uns recursos i habilitats per identificar i regular les emocions fora d’un context: implica mirar la gran complexitat de l’individu.
Les emocions estan teixides en tota la xarxa d’interaccions que estableix una persona: som un nus en una xarxa de relacions. Des d’aquesta perspectiva, l’educació emocional comporta ampliar la nostra mirada a tots aquells fenòmens que estan incidint en la nostra vida.
Els objectius a introduir en el currículum podrien ser:
- Promoure l’acceptació d’un model de convivència que afavoreixi el respecte a les seves pròpies arrels i el respecte a les dels altres.
- Dotar els alumnes d’eines i estratègies que els permetin resoldre els conflictes amb alternatives diferents de l’agressió.
- Fomentar el sentit de pertinença i la vinculació dels alumnes al sistema familiar, a l’escola, al barri, al país, al planeta, a l’univers, etc.
- Transmetre uns coneixements significatius vinculats a la vida i que són patrimoni de la humanitat.
- Descodificar els canvis que es produeixen en les relacions humanes a partir dels moviments socials i migratoris, de les tipologies de famílies, de la cultura de les separacions i divorcis, de les adopcions, etc.
- Educar per a la vida, que els alumnes trobin el seu lloc en el món que els ha tocat viure, que tinguin projectes de vida.
- Educar per a la mort, que els alumnes aprenguin habilitats cognitives i emocionals per afrontar els dols, les pèrdues.
- Educar per tolerar la incertesa.
- Que els alumnes siguin capaços d’ escollir metes adequades.
- Que els alumnes siguin capaços de suportar l’esforç i recuperar-se dels fracassos.
- Que els alumnes siguin capaços de valorar les coses bones, d’agrair el que tenen i de gaudir.
- Que els alumnes siguin capaços d’ establir llaços afectius amb els altres.
- Que els alumnes siguin capaços de representar i simbolitzar en diferents llenguatges (verbal, musical, corporal, plàstic) els seus aprenentatges.
- Afavorir la construcció d’un bon autoconcepte dels alumnes i clarificar la seva identitat segons els seus talents i potencialitats.
Trobareu el desenvolupament d’aquest programa d’educació emocional, amb els recursos didàctics per fer-lo amb els alumnes, a <www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1022m.pdf>.
Mercè Traveset i Vilaginés
Mestra, Psicòloga i Terapeuta
info@mercetraveset.com
www.mercetraveset.com
Publicat en la revista Educat núm. 5
Descarrega’t el PDF