Qui s’ha endut el meu formatge? Com adaptar-nos a un món en constant canvi

«Qui s’ha endut el meu formatge?» és el títol del relat que el doctor Spencer Johnson va inventar per fer front a un canvi que s’havia produït en la seva vida. Animat pel seu amic, el també doctor Kenneth Blanchard, es va decidir a fer un llibre amb la història que havia ideat i que ja havia ajudat algunes persones a les quals l’havia explicat. Des de la seva publicació, sota el títol original Who Moved My Cheese?, són nombroses les persones que han elogiat aquesta història que els ha ensenyat a adaptar-se als canvis.

En la primera part del llibre, la reunió, s’explica la trobada d’uns antics companys d’institut, i la conversa propicia que un dels amics expliqui el conte «Qui s’ha endut el meu formatge?».

La segona part, el conte pròpiament, narra la història de dos ratolins, l’Ensum i l’Esmuny, i de dues personetes, en Hem i en Haw, que passen el dia en un laberint buscant formatge. El laberint simbolitza el lloc on busquem allò que desitgem, que en el conte s’ha exemplificat amb el formatge, i els quatre protagonistes i les seves actituds representen les parts simples (identificades amb els ratolins Ensum, que ensuma el canvi que ha de venir, i Esmuny, que s’escola i reacciona ràpidament) i complexes (encarnades per en Haw, que s’adapta als canvis quan veu que milloren la situació present, i en Hem, que s’hi resisteix per por que condueixi a una situació pitjor) que tenim els humans.

Finalment, el llibre acaba amb una tercera part, el debat, en què cada un dels antics companys d’institut dóna la seva opinió del relat i l’aplica a la seva situació personal. Aquesta part és prescindible, però pot donar un cop de mà per acabar d’entendre la lectura.

Recomanem llegir el llibre parant atenció al conte que s’hi explica i, sobretot, a les frases que en Haw va escrivint a les parets del laberint o que formen part del discurs del conte, com ara “La vida es mou, i nosaltres hem de fer el mateix. Moure’ns”, “Si no canvies, t’extingeixes”, “Què faries si no tinguessis por?”, “Quan deixes enrere la por, et sents lliure”, “Mou-te quan es mogui el formatge”, “Assaboreix l’aventura i gaudeix del nou formatge” o “El formatge es mou constantment”. Aquestes frases ens fan veure que les coses poden canviar, que no tot és segur i que cal estar atents a les modificacions que es vagin produint, per estar a punt si arriba un canvi.

Es tracta d’una lectura que pot fer veure que un canvi no sempre és una cosa negativa. El canvi pot ser “físic” (perdre la feina, canviar d’escola a conseqüència d’un trasllat, canviar d’estudis quan els que hem escollit no ens satisfan prou…) o “d’actitud” (canviar el tracte amb la parella quan la relació s’ha encallat, canviar d’estratègia d’empresa per buscar nous mercats i remuntar el negoci, canviar el mètode d’ensenyar les matemàtiques quan el que utilitzem deixa de ser efectiu…). De fet, algunes expressions populars ja en parlen: “passar pàgina”, “fer punt i a part”, “renovar-se o morir”, etc.

Publicat en la revista Educat núm. 1