Una experiència de tutoria individual a ESO

Manu Andueza Soteras – Sílvia Álvarez Martí – Òscar Agut Betoret

En el món de l’educació cal tenir sempre present la innovació. Ens hem d’adaptar als temps, als nous descobriments, als moviments de la societat…, a la realitat. I en una època de crisi com l’actual, encara més.

L’escola ha de ser capaç de respondre a la crisi institucional, social, moral i econòmica que patim i descobrir-se com una oportunitat per buscar camins nous a través dels quals accedir a la felicitat i al desenvolupament humà. En qualsevol cas, la nostra resposta sempre ha de partir de les necessitats dels nostres alumnes per ajudar-los a treure el millor d’ells mateixos i acompanyar-los en aquest procés de creixement en el qual tots aprenem de tots.

Un element fonamental en aquest acompanyament és la tutoria. Des de la tutoria comença el desenvolupament de l’atenció a la diversitat (1), una diversitat cada vegada més patent en la nostra societat i una atenció que ens ha d’ajudar a potenciar les possibilitats personals des de la parcialitat per aquells que tenen menys opcions (ja siguin culturals, econòmiques o cognitives). Per tal de potenciar aquesta orientació, al nostre centre hem iniciat una experiència nova que volem compartir amb tots vosaltres.

Ubicació

En tot moment hem de partir del context particular que ens envolta. El nostre centre és petit, familiar, i això li dóna uns trets específics. Està ubicat en un barri popular –Trinitat Vella de Barcelona– amb molta vinculació entre els seus habitants, de manera que el carrer és un lloc de trobada, de relació, de diàleg, de debat i de convivència.

Els nostres alumnes són fills d’aquest entorn, d’un món de trobada de cultures, de tradicions i de maneres de fer diferents. Es tracta d’un barri que tradicionalment ha acollit persones provinents d’altres llocs, tant de la península com de fora d’ella. Això dota d’unes característiques concretes el barri i el centre. Tots es coneixen i tenen amics en comú i relacions amb les altres famílies; i al centre això es viu.

Aquest entorn influeix òbviament en les motivacions i expectatives dels alumnes. El que nosaltres esperem dels alumnes i el que ells esperen del centre no sempre coincideix. L’estudi no sempre és la prioritat . Les relacions, els contactes, o la recerca d’un espai al barri o fora d’aquest es converteixen en elements fonamentals que estan per damunt dels aspectes educatius. Hem de comptar amb tot això i hem de tenir molt presents aquests aspectes a l’hora d’iniciar el nostre projecte.

Al principi d’aquest curs hem passat als nostres alumnes unes proves psicopedagògiques amb la finalitat d’obtenir informació que ens ajudi a situar el lloc d’on parteixen i així poder respondre millor a les seves necessitats, i que complementa tot el coneixement que tenim d’ells, fruit de totes les altres actuacions que es duen a terme al centre. Hem detectat les mancances, la qual cosa ens ajudarà a l’hora de programar, de realitzar adaptacions i, sobretot, d’estructurar el pla tutorial del centre. Ens hem trobat amb un nombre d’alumnes en què coincideixen la deficiència a l’hora de realitzar tasques que exigeixen tant raonament inductiu com deductiu, amb una baixa comprensió lectora, i amb poques estratègies de treball i estudi, entre altres aspectes. Després d’analitzar els resultats, els membres de l’equip d’orientació de secundària del centre ens hem reunit per donar directrius a la resta de companys i a l’equip directiu i per acompanyar el procés de tutories. Tenint en compte tota aquesta informació, hem organitzat les hores de què disposem per potenciar, a més de l’acció tutorial grupal, una nova modalitat de tutoria individual.

El paper de la tutoria

Des del centre, i tenint en compte totes les peculiaritats que ens defineixen, donem molta importància a la tasca tutorial. El professor encarregat de la tutoria grupal ha de sentir-se recolzat en tot moment per la resta de companys. És ell qui ens ajuda a situar-nos davant el grup, de manera que hem d’adequar el nostre treball a les seves necessitats sense perdre els horitzons educatius marcats per cada curs.

Entre les funcions del tutor grupal destaquem les següents:

  • Orientació: en primer lloc, el tutor ha d’orientar els alumnes en el seu procés educatiu. En parlar d’orientació no ens referim únicament a l’orientació acadèmica i professional, sinó a l’acompanyament i consell al llarg de tot el procés escolar. D’aquesta manera, orientar és acompanyar el procés educatiu dels alumnes des del moment que arriben al centre: els ajudarem a inserir-se en la comunitat educativa, els ensenyarem com funciona aquesta, els aconsellarem en el treball de cada assignatura, i potenciarem les seves relacions amb els companys i professors.
  • Seguiment general: consisteix a veure el rendiment acadèmic, seguir la presentació de tasques i treballs, i ajudar els alumnes a tenir una actitud a classe que els ajudi a adquirir procediments i continguts.
  • Relació amb les famílies: el tutor és la porta d’entrada de les famílies al centre; és qui es comunica amb elles, ja sigui a través de trobades generals com mitjançant entrevistes personals. Aquesta relació sempre és important, ja que ens serveix per caminar en una mateixa direcció, per intercanviar informació i enfocaments, i per conèixer millor el nostre alumnat. En el nostre entorn això és especialment interessant, ja que són el diàleg, la relació personal i el coneixement mutu els elements que fan créixer la confiança, i a vegades resulten més eficaços que els informes, notificacions, trucades i escrits. La plaça del nostre barri encara és el lloc per excel·lència on es genera cultura i relació.
  • Potenciar el treball competencial: una altra de les funcions primordials de les tutories grupals a través de diferents activitats és potenciar el treball competencial que ajudi l’alumnat en el seu desenvolupament i li doni eines suficients per poder desenvolupar-se en el nostre món.
  • Atenció a la diversitat: des de la tutoria s’acompanyen diferents adaptacions curriculars i s’està atent a les necessitats específiques de cada alumne per, després, traslladar aquesta informació a la resta del professorat. Aquest aspecte és fonamental, ja que cada un és diferent de la resta i cada persona aprèn des de la seva realitat i des de les seves potencialitats. No hi ha major injustícia en l’educació que tractar tothom de la mateixa manera (2).

Aquestes són només algunes de les funcions del tutor grupal. N’hi ha més, però ho deixem aquí, perquè el que ens interessa és el punt següent: la novetat que hem implantat aquest any.

La tutoria individual

A més de la tutoria grupal i de la tutoria personal que el tutor va fent amb els seus alumnes, hem incorporat la figura del tutor individual. Es tracta de persones de l’equip d’orientació que s’encarreguen de realitzar la tutoria d’una sèrie d’alumnes. Estem parlant del 12% del nostre alumnat. Són nois i noies que mostren certes dificultats d’aprenentatge i/o d’actitud davant l’estudi. A més de descarregar el tutor grupal d’un cert volum de treball, la qual cosa sempre ajuda, el tutor individual té una tasca concreta amb cada alumne i amb les seves famílies. Vegem-ho més a poc a poc:

  • Seguiment setmanal: el temps destinat a la tasca en concret (3) possibilita la trobada setmanal amb cada alumne. En el nostre cas ho hem delimitat a mitja hora setmanal. En aquest espai de temps es treballen diferents aspectes: es fa un seguiment del treball, les notes i les actituds de cada alumne; es fan indicacions concretes d’estudi per a cada àrea (es tracta d’indicacions que els puguin ajudar a obtenir millors resultats); també es fa un seguiment dels diferents plans individuals i adaptacions curriculars; i, a més, s’estableix una ruta de treball personal amb cada alumne per tal de reforçar elements que els ajudin a potenciar les seves funcions cognitives.
  • Acompanyament emocional: la proximitat possibilita un major acompanyament emocional de l’alumnat. L’afectivitat és molt important en l’adolescència –i sempre–, i un cert grau d’empatia, de saber-se i sentir-se comprès i estimat, ajuda a trencar barreres culturals, socials i –ens atrevim a afirmar des de l’experiència– cognitives. Es tracta d’un element més important i determinant del que pugui semblar a priori (4) (així ho demostren cada vegada més estudis).
  • Organització de l’estudi: un dels temes a treballar és com estudiar i com organitzar el temps d’estudi, atès que un dels problemes que s’acostumen a presentar és la manca d’organització a l’hora de posar-se davant la tasca escolar. En moltes ocasions no és només el fet de no posar-se a estudiar, sinó l’aprofitament del temps d’estudi. El tutor individual analitza la manera que té l’alumne de situar-se davant de les diferents assignatures i aprofita per donar-li pautes personals.
  • Potenciar la comprensió lectora: un altre element a potenciar és la comprensió lectora. Aprendre a llegir significa no només desxifrar uns signes, sinó també comprendre què és el que es vol dir amb aquests. Ens trobem amb un alumnat que no està lluny de situar-se en l’analfabetisme funcional; per tant, és fonamental que els alumnes treballin textos, els llegeixin junts, i aprenguin a desxifrar les idees principals d’aquest i a explicar-les amb les seves pròpies paraules. Per fer-ho s’utilitzen diferents tècniques i diferents tipus de textos. Els textos són extrets de les assignatures que s’estudien, del diari, de llibres científics juvenils, de literatura adequada a l’edat, etc., i el mètode consisteix a saber fer-se preguntes sobre el text mitjançant les 6W (5), a extreure les idees principals, a saber esquematitzar el que diu e l text, a fer mapes conceptuals… (6)
  • Potenciar el raonament: conscients de la importància d’ensenyar als alumnes a fer-se preguntes, d’ensenyar-los a pensar, etc., treballem exercicis concrets que potenciïn el raonament tant inductiu com deductiu. En el fons això consisteix a preparar-los per a la vida real i per als problemes i situacions concrets que es trobin en el dia a dia. Això els ajuda, a més, a aprofitar els coneixements que tenen i a construir els nous sobre els primers, amb la qual cosa es generen noves possibilitats d’aprenentatge i d’aprofundiment.
  • Relació amb les famílies: de la relació amb les famílies ja n’hem parlat en comentar la tutoria grupal. L’especificitat ara és la possibilitat d’un contacte més gran i més directe en tenir menys alumnes per tutoritzar. És fonamental una bona relació amb les famílies, fluida i amb molt de diàleg, que permeti conèixer-nos, entendre’ns, comprendre’ns i, des d’aquí, treballar en una mateixa direcció pel bé dels alumnes. A més, aquesta relació genera un altre estil dins la comunitat educativa: potencia la participació de les famílies en l’entorn escolar.
  • Plans individuals i adaptacions: un dels criteris a l’hora de triar els alumnes que participarien en tutories individuals ha estat el fet que necessiten un pla individual i una adaptació curricular clara. Tots els alumnes estan dins del pla d’atenció a la diversitat, tal com indiquem, però alguns necessiten un suport específic. Una de les tasques del tutor individual és recollir informació per a l’elaboració dels plans individuals i adaptacions pertinents. Cada professor i cada alumne signen els acords presos, i així establim un compromís clar que exigirà una responsabilitat per part de l’alumne que l’ajudarà en el seu desenvolupament i creixement personal. Després el tutor seguirà aquest pla per comprovar que l’alumne el segueix i com hi respon.

Òbviament, totes aquestes accions han de tenir una referència escrita, de manera que s’han de realitzar diferents plantilles de seguiment per tal que consti el que s’ha treballat, com s’ha fet i quins passos s’han seguit.

Relació amb la resta de companys

Per acabar d’explicar la nostra experiència, abans d’entrar a valorar-la, parlem de la relació amb la resta de companys professors…

Aquesta tasca no té cap sentit si els professors no mantenim un contacte fluid i ens ajudem mútuament, caminant tots en la mateixa direcció i veient en cada moment què necessiten els nostres alumnes, què els convé, i com ho podem fer perquè aconsegueixin aquests objectius.

A banda de la informació del desenvolupament del procés treballat, és necessari realitzar una avaluació amb tot el claustre de professors amb la intenció de situar el nostre treball i veure l’eficàcia del mateix. Això ens exigeix marcar una sèrie d’indicadors. En les taules següents indiquem el procés a seguir. La primera taula d’objectius ens ajuda a situar l’alumne (indiquem alguns objectius a manera d’exemple); disposar d’aquesta taula ens ajudarà a comentar amb la resta de professors el treball a seguir amb cada alumne, tant en les tutories individuals com amb el grup classe. En la segona taula proposem indicadors de seguiment i avaluació.

Valoració global de l’experiència

Encara és aviat per fer una valoració adequada de l’experiència. Estem iniciant el procés i elaborant les fitxes d’avaluació, el material de seguiment, el material de treball, etc. Tot i això, sí que podem indicar unes primeres sensacions que ens ajuden a valorar la proposta, alhora que ens animen a continuar-la. Únicament les exposem, sense entrar en detall, perquè considerem que ja s’entenen per si mateixes. Són les següents:

  • Augment de motivació en la tasca educativa tant dels alumnes implicats com de les seves famílies i del professorat.
  • Major vinculació afectiva amb el centre per part tant dels alumnes com de les seves famílies, la qual cosa es tradueix en una major implicació d’aquestes en la seva funció educativa.
  • Augment de dedicació extraescolar a les tasques indicades en el centre.
  • Major coneixement de l’alumnat, tant de les seves dificultats reals com de les seves necessitats.
  • Definició dels objectius i dels processos que ens portaran cap a la consecució dels objectius amb l’alumne en particular, la qual cosa permet establir plans de ruta amb un horitzó clar i realista.
  • Potenciació de les competències dels alumnes.
  • Valoració de les qualitats i coneixements socioeducatius i culturals dels alumnes.
  • Augment de l’autoestima dels alumnes.
  • Millora del comportament i actitud a classe.

Esperem poder continuar endavant amb aquesta iniciativa i augmentar-la per tal de modificar la tutoria i la tasca docent partint dels alumnes, dels seus coneixements, de la seva realitat i de les seves necessitats. Hem d’adequar l’aprenentatge de manera que respongui al seu desig de creixement personal integral.

Manu Andueza Soteras
manuandueza@gmail.com
Sílvia Álvarez Martí
sialvamar@hotmail.com
Òscar Agut Betoret
oagut@xtec.cat
Departament Orientació d’ESO del Col·legi Santíssima Trinitat

_______________________

  1. NEGRO, A. La orientación en los centros educativos. Organización y funcionamiento desde la práctica, pàg. 34. Barcelona: Graó (2006).
  2. Referent a això, creiem que ningú pot ser educador sense haver llegit Carta a una mestra, escrit pels alumnes de l’escola de Barbiana (2000).
  3. Els temes del temps i dels horaris sempre són complexos en un centre educatiu. Es tracta de resoldre un sudoku amb poques dades. Però amb bona entesa, bona predisposició i les idees del que es vol aconseguir ben clares, és factible reorganitzar-ho tot d’acord amb els objectius dissenyats.
  4. A tall d’exemple, citem:
  • COVEY, S. Los 7 hábitos de los adolescentes altamente efectivos. La mejor guía práctica para el éxito juvenil. México: Grijalbo (2003).
  • DE ZUBIRA, M. Psicología de la felicidad. Fundamentos de la psicología positiva. Colombia: FIPC Alberto Merani (2007).
  • DE ZUBIRA, M. La afectividad humana. Colombia: FIPC (2007).
  • MERANI, A.; FREIRE, P. La pedagogía de la esperanza. Un reencuentro con la pedagogía del oprimido. Brazil: Paz e Terra (1992).
  • MARTÍN, Q. Organización y dirección de centros educativos innovadores. El centro educativo versátil. España: McGraw-Hill (2006).
  • MAYA, A. Conceptos básicos para una pedagogía de la ternura. Colombia: ECOE (2003).


5. En referència a les preguntes en anglès que fem al text: què (What), qui (Who), per què (Why), quan (When), on (Where) i com (how).

6. Ens adonem que molts alumnes saben fer resums però no comprenen què han fet o què vol dir allò resumit. Per això apostem per altres tècniques, com aquestes que hem indicat, o altres que podem trobar en qualsevol text sobre aprendre a aprendre… Sobre “aprendre a aprendre”, trobem nombroses publicacions, així com pàgines web, com ara www.xtec.es, <cdorado/cdora2/esp/index.htm> o www.galeon.com/aprenderaaprender/general/indice.html.
Un altre element interessant sobre estils educatius el trobem en el  número 46 de la revista Educar (nos) (2009). A més, les editorials ICCE i TEA tenen material específic per a això.

 

Publicat en la revista Educat núm. 7
Descarrega’t el PDF


 

2 comentaris a “Una experiència de tutoria individual a ESO

  1. Moltes felicitats!!! És maco veure experiències tan positives i enriquidores com la vostra… i més en el barri on treballeu. Segur que serà molt profitós pels nois i noies i per tot l’equip del professorat.
    Endavant!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.