El dibuix: el subconscient dels més petits

Miryam Suero Jiménez

Quantes vegades hem vist el dibuix d’un nen i hem pensat: “tot són guixades negres, què vol dir?, per què sempre dibuixa el mateix?, per què sempre pinta amb el mateix color?” La gent que té contacte amb nens s’ha fet aquestes preguntes, i moltes més, alguna vegada.

Hem de partir de la base que, en la infància, el dibuix és fonamentalment un mitjà d’expressió i comunicació que té el nen amb l’entorn que l’envolta. Aquest mitjà és el llenguatge del seu pensament, i l’expressa de forma directament proporcional al seu desenvolupament maduratiu.

Pels infants el dibuix és un joc més amb què exploren, descobreixen i s’expressen. És l’expressió concreta de les seves emocions i sentiments. Per tant, a través del dibuix podem conèixer millor el nen i ajudar-lo quan calgui.

Amb aquest article m’agradaria donar significat a alguns símbols del dibuix infantil per tal que l’adult pugui interpretar-los i, així, conèixer què pensa i què sent l’infant que té al costat. Perquè els dibuixos del nen parlen de les emocions i dels impulsos més forts i profunds que formen part de la seva vida.

Orientació espacial o punt d’inici

La divisió del full en nou parts, coneguda com a “simbolisme espacial”, fa referència a distints aspectes que podem analitzar a través del dibuix.

Zona superiorPensament
Record
Imaginació
Somnis
Zona mitjanaRealitat/naturalitat
Orígens
Ego
Futur
Zona inferiorMaterialitat
Por
Inseguretat
Desig
Zona esquerraPassat
Zona centralPresent
Zona dretaFutur

El nen que comença a dibuixar per la part superior del full vol fer entendre que està disposat a adquirir més coneixements, ja que aquest espai representa el cap, l’intel·lecte, la imaginació i la curiositat per descobrir coses noves.

Començar el dibuix per la part inferior del full informa sobre les necessitats físiques i materials que pot tenir el nen.

Si el nen comença a dibuixar pel costat esquerre del full, indica que tots els seus pensaments giren entorn del passat (per exemple, perquè ha viscut algun fet agradable i s’hi vol aferrar). El tipus de dibuix que plasmi al costat esquerre ens dirà si es tracta d’un esdeveniment feliç o no per ell.

El centre del full representa el moment actual; si el nen comença a dibuixar pel centre, indica que està obert a tot el que succeeixi al seu voltant. Normalment el nen que dibuixa a la part central prefereix veure resultats immediats de qualsevol tasca que hagi dut a terme o en què hagi participat.

El nen que comença a dibuixar per la part dreta del paper ens està dient que dedica molta energia i moltres esperances al futur i que té tendència a pensar-hi.

Traç

Els traços que fan els nens quan realitzen un dibuix ens transmeten informació sobre la seva rapidesa d’esperit o els seus dubtes. Ho podem detectar observant el tipus de traç:

  • Traç continu: aquest traç denota un esperit dòcil. Mostra un nen afectuós, de caràcter obert i que respecta el seu entorn.
  • Traç irregular: aquest traç mostra una incapacitat d’esforç continuat i una certa tendència a la fatiga i a la distracció. Els nens que fan un traç irregular necessiten seguretat.
  • Traç lleuger: aquest traç mostra una gran sensibilitat. En aquests nens, un petit estímul afavoreix el seu creixement, però si l’estímul és negatiu pot reduir la seva capacitat per afrontar les frustracions.

Formes

La interpretació de les formes és universal. Així doncs, existeixen punts comuns entre els diferents enfocaments (psicològics, fisiològics i religiosos).

  • Formes rodones: un dibuix amb moltes formes rodones ens mostra que el nen prefereix ocupar-se de coses que ja coneix, que intenta gaudir de la seva pròpia fascinació per obtenir afecte, i que vol protegir els més dèbils.
  • Formes quadrades: aquest traços són rígids i simbolitzen la soledat, la determinació i el poder de decisió. És habitual trobar aquestes formes en dibuixos de nens que tenen una gran necessitat de moure’s, de cremar energia. Les formes quadrades denoten un pensament lògic, una ment racional i ben organitzada de caràcter estable i fort. Algunes vegades a aquest tipus de nens els falta delicadesa tant en els seus moviments com en les seves paraules.
  • Formes triangulars: representen l’elevació, el coneixement. El nen que en els seus dibuixos posa el vèrtex cap amunt indica que és sensible, intuïtiu i creatiu i que vol adquirir coneixements nous; en canvi, el nen que dibuixa el vèrtex cap avall indica que busca coneixements nous però relacionats amb allò espiritual i físic i que és de naturalesa més pragmàtica (sol ser extravertit, sociable, viu i ple d’iniciativa).

Colors

La simbologia de cada un dels colors admet dues interpretacions: una de positiva i una de negativa. L’estil del dibuix i el conjunt dels colors faran que ens inclinem cap a una o cap a l’altra.

  • Vermell: el fet que un nen agafi aquest color pot indicar que és de naturalesa enèrgica o bé que està vivint algun tipus d’agressivitat que pot ser destructiva. El vermell acompanyat del negre ens ha d’alertar: es pot tractar d’un nen que aparentment no mostra cap tipus d’agressivitat però que el dia menys pensat la pot manifestar d’una manera explosiva.
  • Groc: representa el coneixement, la curiositat i l’alegria de viure. Indica que es tracta d’un nen molt expressiu, de naturalesa generosa, extravertit, optimista i ambiciós. Quan el groc és excessiu, ens podem trobar davant d’un nen exigent amb ell mateix i amb els altres i que pot arribar a ser esgotador per qui el rodeja.
  • Taronja: expressa una necessitat de contacte social i públic. El nen que utilitza aquest color mostra una inclinació cap a la novetat i les coses que es realitzen de manera ràpida. Els seus gestos i el seu llenguatge són ràpids o precipitats. Gaudeix dels jocs en grup, en els quals demostra el seu esperit d’equip i de competitivitat.
  • Blau: simbolitza la pau, l’harmonia i la tranquil·litat. El nen que utilitza aquest color està dient que és introvertit i que desitja anar al seu ritme. Sol tenir pocs amics i solen ser ocasionals.
  • Verd: representa la naturalesa. El nen que utilitza aquest color està mostrant certa maduresa i que és sensible i intuïtiu. La seva energia física és molt constant.
  • Negre: representa l’inconscient, allò segur. El nen que utilitza aquest color està mostrant i transmetent que té confiança en ell mateix i que s’adapta amb facilitat als imprevistos. Però quan aquest color va acompanyat del blau podem estar davant d’un nen depressiu, amb tendència a sentir-se derrotat.
  • Rosa: el nen que utilitza aquest color busca suavitat i tendresa. Desitja conèixer i tenir contacte només amb coses agradables i fàcils. Mostra que és un nen adaptable i que pot ser vulnerable davant situacions més o menys desagradables.
  • Violeta: el nen que l’utilitza sol ser a la vegada extravertit i introvertit; alterna dos períodes: durant un cert temps sembla integrar-se molt bé amb els altres i després es retira i abandona el grup que semblava ser-li tan favorable.
  • Marró: està relacionat amb l’element terra, l’estabilitat, l’estructura i la planificació. El nen que utilitza aquest color aprecia la seguretat, mostra preferir el que ja té en comptes de les novetats. Els seus costums són organitzats perquè el fan sentir bé.
  • Gris: el nen que l’utilitza freqüentment oscil·la entre allò conegut i allò desconegut. Està en un període de transició, té un peu en el passat i l’altre en el futur. Mostra que li falta seguretat en les seves eleccions, i per això podria ser fàcilment influenciable.
  • Un sol color: indica que el nen no vol amagar res, ans al contrari: desitja ser descobert i comprès. Quan elabora menys el color, exagera la importància dels traços i de les formes.

Objectes mecànics

  • Automòbils: quan el nen dibuixa automòbils repetidament mostra la seva voluntat d’autonomia.
  • Vaixells: indiquen que estem davant d’un nen sensible que necessita seguretat i que té una gran capacitat d’adaptació davant de circumstàncies imprevistes.
  • Avions: el nen que dibuixa avions mostra un cert poder de lideratge. És un nen que entén ràpid les coses i que reacciona també amb certa rapidesa.
  • Robots: el nen que dibuixa aquest tipus de personatges sol ser concret, realista i sòlid en tots els aspectes, inclús en el camp emocional. Però també té un altra cara: necessita suport afectiu per trobar l’equilibri just.

Animals

Que un nen se centri molt en els dibuixos d’animals significa que vol comunicar-nos alguna cosa. El tipus d’animal ens indicarà el tipus de necessitat que té: física, emotiva o intel·lectual.

  • Gossos: el nen que dibuixa gossos mostra un caràcter bonifaci, lleial i afectivament dependent dels que l’envolten. Sol ser un nen que parla i es mou molt.
  • Gats: el nen que dibuixa gats mostra necessitat de soledat i d’independència però també d’amabilitat i d’astúcia. S’ha d’anar amb compte amb ell perquè si el provoques traurà les ungles i et respondrà amb paraules mordaces.
  • Animals ferotges: el nen que dibuixa animals ferotges sol ser agressiu, impulsiu, ple de vida i orgullós i sol buscar l’autonomia. També és com si, en dibuixar-los, el nen volgués superar un moment d’ansietat a causa, potser, d’un canvi que el preocupa.
  • Cavalls: el nen que dibuixa cavalls és infatigable, està dotat d’una vitalitat contagiosa i té un esperit alegre i despreocupat.

Dibuix animals

  • Peixos: el nen que dibuixa peixos se sol mostrar alegre i serè, sol ser una mica fantasiós, i sol tenir un esperit sensible i delicat. Però compte!, si se’l renya de forma agressiva, tendeix a tancar-se en si mateix i a tornar-se mut. És un tipus de nen que és feliç tant si està sol com si està acompanyat.
  • Ocellets: el nen que dibuixa ocells indica dolçor i delicadesa, però també mostra la necessitat de sentir-se atès i aviciat per part dels pares.
  • Lleons: són els reis de la selva; el nen que dibuixa lleons ens vol mostrar un desig d’omnipotència.
  • Tigres: representen l’agressivitat; molt sovint dibuixen tigres els nens que no sempre són capaços d’exterioritzar la seva pròpia agressivitat.
  • Cocodrils: són el símbol de la ferocitat emmascarada i de l’agressivitat latent. Així, si un nen dibuixa cocodrils, és possible que percebi la figura paterna com un rival i que li costi relacionar-se amb ella.
  • Taurons: denoten un sentiment de perill. Així, el nen que dibuixa taurons expressa un esperit combatiu i competitiu. La por de ser agredit per les circumstàncies o per l’ambient porta el nen a preparar-se per atacar, per mantenir lluny tothom qui consideri un agressor.
  • Papallones: les dibuixen nens fantasiosos i plens d’imaginació, els quals tindran més difícil concentrar-se en matèries estrictament lògiques.
  • Dracs: generalment els nens dibuixen dracs per treure la por que tenen dins seu.

Altres

  • Sol: representa l’energia masculina.
  • Si està dibuixat al costat esquerre, pot representar la influència d’una mare que no té en compte els altres.
  • Rajos en forma de fletxa: mostren, inconscientment, la incapacitat paterna de donar protecció, i això pot contribuir a fer que el nen es torni agressiu.
  • Rajos daurats: mostren un pare que respon a les necessitats del nen, que sap ser atent i que infon una seguretat que permet al nen adquirir autonomia i confiança.
  • Sol sense rajos: indica que el nen sent que el seu pare està poc present, que es mostra fred i que no pot respondre a les seves necessitats. Això pot portar-lo a perdre entusiasme i autonomia.
  • Rajos vermells: mostren dues coses: la primera, el desig d’afrontar amb determinació les dificultats que se li presenten; la segona, una certa agressivitat cap a una figura paterna imperativa que segurament no té en compte la naturalesa del nen.
  • Rajos marcats molt lleugerament: indiquen que el pare es mostra excessivament reservat davant els ulls del seu fill, segurament perquè té por d’assumir responsabilitats.
  • Rajos molt pronunciats: mostren un pare sobreprotector, massa present en la vida del nen, que pot acabar minvant la seva seguretat i confiança.
  • Rajos negres: indiquen que el nen té dificultats a l’hora de comunicar-se amb la figura paterna, és a dir, que el pare és incapaç de satisfer les necessitats del seu fill.
  • Sol cobert de núvols: indica que al nen li costa acceptar una figura paterna que li crea ansietat per culpa de la poca comunicació entre els dos. Els núvols simbolitzen el plor contingut.
  • Sol antropomòrfic (representat amb un cap, ulls grans i boca): indica agressivitat cap a la figura paterna (que, als ulls del fill, sembla que no tingui autoritat).
  • Lluna: representa l’aspecte femení, la dolçor, l’adaptació i la intuïció.
  • Si la lluna està al costat esquerre, el nen percep la mare com una persona dolça, flexible, intuïtiva i alegre.
  • Lluna creixent: mostra una carència que s’ha de suplir perquè fa patir el nen.
  • Lluna antropomòrfica: denota una figura materna que no està ben definida en la psique del nen (molt sovint es tracta de mares que desautoritzen el pare i assumeixen també el seu paper).
  • Lluna plena: pot revelar una preocupació del nen relacionada amb la pròpia acceptació sexual. Si està dibuixada al centre del full, estem davant d’un nen somiador.
    • Cel (encara que només es marqui amb una senzilla línia blava a la part superior del full): mostra la sensibilitat del nen. Els nens que dibuixen el cel intenten donar el millor de si mateixos, són molt curiosos i desitgen aprendre coses noves. El risc que corren és que poden ser víctimes d’un idealisme i d’un perfeccionisme excessius.

Nena dibuixant el terra

  • Terra (no només es representa amb una línia a la part inferior del full, sinó que també es pot representar dibuixant herba o flors): normalment el dibuixen aquells nens a qui els agrada “tenir els peus a terra”. Són nens segurs.
  • Estrelles: indiquen que el nen viu el moment present, però que al mateix temps planeja conscientment o inconscientment un destí brillant. Li agrada “ser l’estrella”.
  • Aigua: es pot representar de maneres diferents: mar, rius, llacs, pluja o neu. L’aigua simbolitza la necessitat d’omplir un buit que té el nen. Representa una naturalesa sensible amb un interior intranquil.
  • Llac: mostra un moment de regressió en què el nen envia un missatge a l’adult per tal que li pari més atenció.
  • Mar: mostra un nen amb caràcter molt viu, amb una enorme fantasia, creativitat i originalitat. És un símbol de fugida, de desig d’evasió, i un impuls cap a metes futures.
  • Pluja: quan cau pot indicar l’ansietat del nen per haver-se de separar de la mare. Si la pluja es dibuixa amb un traç molt marcat o si està acompanyada de grans núvols negres, expressa por i ansietat. En tot cas, la pluja sempre indica alguna cosa que pertorba el nen.
  • Neu: pot mostrar tant l’alegria com una gelada afectiva. Per poder interpretar correctament aquest símbol es necessita examinar el dibuix complet i conèixer la història personal del nen.
  • Arc de Sant Martí: és el símbol de la pau; representa una necessitat de protecció i indica que ha succeït alguna cosa que ha pertorbat el nen però que ja ha passat. També mostra una recerca de consol davant les dificultats.
  • Flors: indiquen que el nen desitja agradar. Si les dibuixa repetidament, demostra que necessita certa seguretat i que potser el seu ego té necessitat de ser alimentat.
  • Muntanyes: són una expressió de devoció cap a la mare i de necessitat de sentir-se reafirmat per ella; generalment representen una mare hiperprotectora.
  • Muntanyes rodones: mostren una mare hiperprotectora que podria acabar privant el seu fill d’experiències significatives i necessàries per a ell.
  • Muntanyes afilades: mostren un estat de tensió a causa de les dificultats per alliberar-se de la relació de dependència de la família.
  • Niu: representa la necessitat d’escalfor i de protecció, així com també una relació que reté el nen i li impedeix assumir responsabilitats. El niu entre les branques o a la copa d’un arbre o bé dins d’un tronc sempre indica que qui l’ha dibuixat està en un moment regressiu.

Conclusions

Els adults vivim en un món racional, però els infants no. Ells estan rodejats de màgia, colors, plors, enuigs, somriures, abraçades, etc., però sobretot viuen en un món on treuen tot el seu “jo interior”, totes les seves emocions i pensaments, a través de moltes coses, i una d’elles és el dibuix.

És aconsellable conèixer el nen, el seu entorn, les seves relacions socials, etc., per poder fer una anàlisi del dibuix completa i com més precisa millor.

Aquesta eina tan simple, tan a l’abast de tothom, ens permetrà, a tots aquells que estem rodejats de petites personetes, poder arribar allà on les paraules no poden: a la seva visió emocional, al seu subconscient.

Miryam Suero Jiménez
Escola Salesiana Sant Joan Bosco d’Horta Mestra, Tècnica en educació emocional
miriam.suero@salesians.cat

Bibliografia

  • Bédard, N. Cómo interpretar los dibujos de los niños. Màlaga: Sirio (2006).
  • Crotti, E.; Magni, A. Garabatos. El lenguaje secreto de los niños. Màlaga: Sirio (2009).
  • Crotti, E.; Magni, A. Significado de los símbolos en los dibujos de los niños. Qué significan y lo que nos revelan. Màlaga: Sirio (2010).

Publicat en la revista Educat núm. 14

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.