Ioga i educació

Dolors Garcia i Debesa

Si entenem l’educació com una tasca per a tota la vida, veurem que sobrepassa la mera funció instrumental i s’estén cap al desenvolupament integral de la persona. El ioga, en educació, es treballa des d’aquesta perspectiva (tenint en compte que cos, ment i esperit són una unitat i que s’ha de mantenir aquest equilibri) combinant diferents tècniques que es poden aplicar de forma senzilla dins l’aula en qualsevol matèria curricular i en el moment que es cregui convenient. Si els alumnes estan nerviosos, proposarem un exercici per calmar-los, mentre que si estan cansats o apàtics els pot anar bé un exercici de relaxació o que els faci pujar el to vital.

La paraula “yoga” prové de l’arrel sànscrita “yug”, que significa “ajuntar”, “unir” . Hi ha moltes definicions de ioga. En els textos més antics, hi trobem: “la serenor, se l’anomena ioga”; “ioga és aturar les fluctuacions de la ment”; “el ioga és equilibri”; o bé “ioga és l’art d’aturar-se per poder veure i sentir, per després viure i comprendre, necessari per més tard alliberar-se i transcendir”.

El ioga és una ciència, una filosofia de vida; ens ensenya a ser nosaltres mateixos i a saber què és el que necessitem en cada moment i ens dóna eines per anar evolucionant com a persones.

Com deia Patanjali, hem de parar les fluctuacions de la ment (pensaments, distraccions, etc.) per poder-nos concentrar millor i relaxar-nos; a partir d’aquí, la nostra atenció millorarà.

És difícil conèixer exactament l’origen històric del ioga. Alguns autors consideren que té més de cinc mil anys, és a dir, que és anterior als Veda (els llibres més antics de la humanitat), i altres afirmen que té el seu origen dintre del marc dels Veda. També podem veure que el ioga apareix en diferents tradicions, no es troba només a l’Índia; per exemple, en l’art precolombí hi ha estàtues de pedra en postura de ioga.

El referent pedagògic per a la transmissió del ioga a les aules es troba en l’adaptació del ioga clàssic de Patanjali; el seu text de ioga va ser dissenyat per ajudar qualsevol persona a perfeccionar la seva condició humana.

El ioga s’estructura en vuit passos o camins que s’anomenen “Ashtanga Ioga”. Els passos que s’utilitzen més en l’educació són els sis primers, i també se sol fer una introducció al setè:

  • Yama. Codi social: treballar junts i millorar les relacions amb els altres.
  • Niyama. Codi personal: eliminar toxines i pensaments negatius.
  • Asana. Postura: prendre consciència del cos i adoptar una postura correcta.
  • Pranayama. Control de l’energia a través de la respiració.
  • Pratyahara. Aïllament sensorial o interiorització: saber-se relaxar.
  • Dharana. Concentració: portar la ment cap a una sola direcció.
  • Dhyana. Meditació: ampliar la consciència.

Així, l’itinerari del ioga parteix d’una bona relació amb un mateix i després s’obre cap a la relació amb els altres; quan treballem les emocions, l’autoestima, la cohesió de grup, la cooperació, o la solidaritat, estem incidint en els dos primers passos: yama i niyama. El desbloqueig, la flexibilització de les articulacions, la irrigació del cervell, etc., formen part de la higiene a l’aula i preparen l’alumne per realitzar qualsevol tasca. A continuació prenem consciència del cos i adoptem una bona postura. En l’etapa següent equilibrem les energies a través d’un bon domini de la respiració (tant les postures de ioga com les respiracions serveixen per activar, calmar o equilibrar el cos i la ment). Tot seguit passem a l’aprenentatge de la relaxació, que ens permet carregar-nos d’energia. A partir d’aquí tenim el terreny preparat per aconseguir una bona concentració, i és en aquest nivell on s’aconsegueix un bon aprenentatge. La setena etapa ens porta a fer un treball d’escolta, de silenci, de presència, de contemplació (els alumnes poden arribar a trobar la “plenitud” a través dels contes, les imatges de colors, les imatges mentals, la música, el teatre o l’expressió corporal).

Aquests passos els podem enllaçar amb els quatre pilars per a l’educació del futur que proposa l’informe Delors (1996), que propugna que l’educació s’ha d’adaptar als canvis de la societat sense deixar de transmetre els coneixements i els fruits de l’experiència humana. Segons l’informe Delors, l’educació s’ha d’organitzar al voltant de quatre aprenentatges: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser. Aquest “aprendre a ser” engloba els altres tres aprenentatges i té molta importància, igual que en el ioga, ja que ens permet anar cap a dins nostre i observar-nos.

El ioga entra a l’escola el 1973 al col·legi Condorcet, a França, sota el guiatge de Micheline Flak. El 1988 a Chile s’incorpora una alternativa metodològica al pla d’estudis per fer front a l’estrès, a la falta de concentració i a l’agressivitat fent servir dins l’aula exercicis de relaxació i de respiració. A l’Uruguay, l’Argentina, els EUA i diferents països europeus també s’està aplicant el ioga en l’educació. Una llicència d’estudis atorgada pel Departament d’Ensenyament em va permetre donar a conèixer i experimentar aquesta tècnica a diferents escoles de Girona i treure’n unes conclusions.

A través d’exercicis corporals de respiració, de relaxació, d’equilibri de les emocions i de concentració (combinats amb una bona alimentació i un descans apropiat) es pot aconseguir un estat de benestar que afavoreixi les relacions a l’aula i millori l’adquisició dels aprenentatges.

Com es pot veure en el decret sobre les competències bàsiques i les capacitats, la comunicació és també un factor essencial: parlar, intercanviar experiències, compartir idees, veure com se senten els alumnes, fer preguntes, i verbalitzar les emocions per reconèixer-les i acceptar-les són algunes de les tasques que ens ajudaran a conèixer-nos i a relacionar-nos amb els altres. El ioga és una disciplina igualitària i integradora que ens ensenya a obrir la ment i el cor per acceptar les diferències entre les persones i a practicar la “no-violència” (“ahimsa”), dos aspectes molt importants en una societat cada vegada més diversa i plural. Moltes vegades, si l’alumne està tens o nerviós crea una barrera per a la circulació de l’energia que pot generar agressivitat. Per això cal crear un ambient agradable que afavoreixi la convivència; es tracta d’aconseguir que els alumnes tinguin la sensació de pertànyer a un grup en què ningú se senti exclòs. La transmissió de valors també és fonamental.

Ensenyar als alumnes en els primers estadis de la seva vida a emprar els seus propis recursos interns per fer front a les situacions de la vida diària és un dels millors aprenentatges que els podem oferir.

Beneficis del ioga en l’educació

Els beneficis que aporta el ioga són nombrosos i s’obtenen tant en el pla físic com en el psíquic i en l’emocional:

  • Millora els hàbits posturals.
  • Millora la flexibilitat de les articulacions i dels músculs.
  • Afina els sentits interns i externs.
  • Estimula les funcions vitals com la respiració i la circulació de la sang.
  • Exercita l’equilibri i l’estabilitat (essencials per a la correcta alineació del cos).
  • Possibilita la recuperació en cas de fatiga.
  • Afavoreix la relaxació i el descans.
  • Afavoreix la lateralitat.
  • Equilibra els dos hemisferis cerebrals.
  • Calma i relaxa la ment.
  • Desenvolupa l’atenció i la memòria.
  • Afavoreix la concentració i millora el rendiment escolar.
  • Millora la capacitat per raonar.
  • Agilitza l’activitat mental.
  • Incrementa la imaginació i la creativitat.
  • Redueix el nivell d’ansietat.
  • Millora la confiança en un mateix i augmenta l’autoestima.
  • Harmonitza el cos i la ment.
  • Afavoreix l’acceptació dels altres.
  • Proporciona energia i entusiasme.
  • Desenvolupa la comunicació i l’obertura cap als altres.
  • Canalitza l’energia per donar una resposta millor a les emocions.
  • Afavoreix la cohesió de grup i la socialització.

Aquests beneficis es van manifestant amb el temps i la pràctica, però els seus efectes es poden experimentar de seguida.

Exercicis

Fent camí

Donem als alumnes un mandala en forma de laberint que representa el rosetó de la catedral de Chartres. L’activitat es fa en parella i consta de dues parts:

  1. Comencen resseguint el camí amb un retolador de color, des de fora fins a arribar al centre. No poden aixecar el retolador ni aturar-se.
  2. La segona part és de tornada. Per fer aquest recorregut, un dels dos tanca els ulls i el company li agafa la mà i el condueix des del centre fins a la sortida. Per sortir del laberint fan servir un color diferent.

Un cop acabat el mandala, observem com ha quedat i fem una posada en comú:

  • Com t’has sentit?
  • Què t’ha agradat més?, fer el camí sol o fer-lo acompanyat? Per què?

Beneficis: afavoreix l’atenció i la concentració, estimula els sentits interns i la intuïció, i treballa la confiança.

Fent camí

Saludem el dia

És una variant de “Suryanamaskar”, paraula sànscrita que significa “salutació al sol” i que en el ioga té molta importància. Fem els exercicis següents amb els alumnes:

  1. Drets, amb els peus paral·lels i una mica separats, posem l’esquena recta i les mans juntes davant el pit.
  2. En inspirar, estirem els braços amunt, mirem cap al sostre i flexionem una mica l’esquena.
  3. En exhalar, flexionem l’esquena endavant i toquem el terra amb les mans (amb les cames estirades, si podem).
  4. Inspirant, tornem a pujar els braços amunt i repetim el segon pas.
  5. Traient l’aire, ajuntem les mans i baixem els braços fins a deixar-los davant el pit.

Saludem el dia

Beneficis: millora la flexibilitat de la columna vertebral, ajuda a fer una bona respiració i activa l’energia per emprendre qualsevol tasca. Es pot fer al matí abans de començar l’activitat del dia o en qualsevol moment que es cregui convenient.

Respiració de l’abella

Respiració de l’abella

Els alumnes s’asseuen a la cadira amb l’esquena ben recta i els peus en contacte amb el terra. Relaxen les cames, els braços, la cara, les parpelles… i tanquen els ulls. Llavors els demanem:

  1. Que es tapin les orelles suaument amb el dit índex i escoltin la seva respiració.
  2. Que inspirin pel nas i treguin l’aire per la boca emetent el so [zzzz]. Ho repetim unes quantes vegades.

Beneficis: relaxa el cos i la ment. És aconsellable fer la respiració de l’abella quan els alumnes estan nerviosos o cansats.

Conclusió

Hem vist que l’educació prepara per a la vida, per a la incorporació en la societat. Hem observat que, per poder descobrir el nostre potencial intern i desenvolupar-lo, primer ens hem de conèixer nosaltres mateixos. Això implica plantejar-nos reptes nous, veure quina és la nostra tasca educativa i per a què ens ha de servir. Transmetre coneixements no és suficient; hem de desenvolupar la capacitat de sentir i raonar: raó i emoció s’han de treballar juntes dins el currículum escolar.

Una de les aportacions que ha fet la neurociència i que obre més expectatives en l’educació és la concepció que el nostre cervell és plàstic, és a dir, que se’n poden modelar i modificar estructures depenent de les experiències que rebem. Si tenim en compte que el cervell té dues parts, l’hemisferi dret i l’hemisferi esquerre, i que cada part té unes funcions específiques, quan treballem amb els alumnes hem de procurar fer activitats que equilibrin els dos hemisferis cerebrals. Tradicionalment l’educació ha prioritzat el desenvolupament de l’hemisferi esquerre, el del llenguatge i les matemàtiques, però molts exercicis que proposa el ioga tenen com a objectiu desenvolupar la capacitat de resposta dels dos hemisferis cerebrals i ajudar a mantenir-los equilibrats.

Dedicar un temps a la relaxació, a crear imatges mentals, a escoltar el silenci i la respiració d’un mateix, a observar la pluja, a sentir el cant dels ocells, etc., són tasques que els alumnes poden fer per afavorir el seu aprenentatge i desenvolupar les seves capacitats.

El temps que els nens i els joves passen a l’escola o a l’institut és una oportunitat excel·lent per anar fent aquest treball des del respecte, la tolerància, la cooperació i la solidaritat.

Si el projecte educatiu de centre té l’objectiu de fer persones cada cop més humanes, la nostra tasca serà una inversió per a la societat del futur, una societat cada vegada més culta, més pacífica i més lliure.

Dolors Garcia i Debesa
Mestra d’Educació Infantil i Primària
Professora de Ioga per l’Associació de Ioga Integral
Diplomada pel RYE (Recherche sur le Yoga dans l’Éducation)
dgarci25@xtec.cat

Bibliografia

  • Micheline, F.; de Coulon, J. Niños que triunfan. El yoga en la escuela. Chile: Editorial Cuatro Vientos (1997).
  • Garcia, D. Ioga i educació. Un aprenentatge per a la vida. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2011).
  • Hernández, D. Claves del yoga. Teoría y práctica. Barcelona: La Liebre de Marzo (1998).
  • Delors, J.; altres. Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya (1996).
  • Krishnamurti, J. La educación y el significado de la vida. Madrid: Edaf (2007).

Publicat en la revista Educat núm. 15

2 comentaris a “Ioga i educació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.