La mediació en un centre educatiu

Elsa Anton Virgili

Tots sabem que, actualment, la feina de docent no és senzilla. Un bon professional de l’educació ha de ser competent en múltiples camps; per exemple, ha d’estar al corrent dels canvis en les orientacions educatives, ha de dominar el currículum escolar, ha de conèixer i aplicar diverses metodologies didàctiques per poder ajudar a aprendre tot l’alumnat considerant les seves característiques específiques, ha de dominar les noves tecnologies d’accés a la informació, etc. Els mestres i professors, amb esforç, dedicació, formació i treball conjunt, dominen aquests temes i dia a dia vetllen per oferir al seu alumnat un ensenyament de qualitat. Hi ha, però, un aspecte que pot desmotivar en gran mesura els professionals de la docència i que, fins i tot, pot provocar-los problemes de salut laboral considerables. Aquest aspecte està relacionat amb els problemes de disciplina que es poden donar en els centres educatius.

Un clima adequat de convivència i respecte entre tots els membres de la comunitat educativa és el prerequisit bàsic per assolir un bon nivell d’aprenentatge escolar i assentar les bases d’una educació integral que permeti la formació de ciutadans responsables i respectuosos. Moltes escoles i instituts tenen molt clara aquesta necessitat i inverteixen temps i recursos per potenciar una línia de centre que asseguri aquest objectiu.

Un aspecte central que cal tenir en compte a l’hora de plantejar-se accions per millorar el clima de convivència en un centre educatiu és la comprensió del conflicte. És habitual que quan pensem en el conflicte li atorguem un component negatiu, ja que ens incomoda. És freqüent que el vulguem evitar o eludir, possiblement perquè som conscients que no tenim gaires eines per poder-lo gestionar. Malgrat això, i seguint Paco Cascón (2000a), el conflicte és consubstancial a la relació humana, ja que és normal que discrepem i que tinguem interessos i necessitats contraposats als dels altres. A més, el conflicte també és ineludible: no el podem evitar perquè si no hi fem alguna cosa es torna més complex i més difícil de gestionar.

Encara que pugui sobtar, acceptar l’existència del conflicte i afrontar-lo té una potencialitat educativa que val la pena aprofitar. De fet, les divergències són el motor que fa que la societat avanci i que es puguin posar en entredit situacions d’injustícia social. Aleshores, hem de preparar els nostres alumnes perquè sàpiguen gestionar els conflictes que inevitablement es trobaran en la societat plural i diversa (i, per tant, rica) en què vivim. Així doncs, els conflictes poden tenir una vessant positiva que ens pot aportar un gran valor educatiu (sempre que els sapiguem gestionar).

Considerant, doncs, que el conflicte és natural i inevitable i que si ens incomoda és perquè no tenim prou eines per gestionar-lo, per què no ens preparem per afrontar-lo? És l’escola un bon lloc per ensenyar com afrontar constructivament els conflictes? Com ho podem fer?

Una de les condicions bàsiques per treballar en aquesta línia des dels centres educatius és veure la necessitat de fer-ho. Hi ha d’haver un compromís ferm dels equips directius per implicar tota la comunitat educativa en un procés de reflexió conjunta i valenta de la situació per tal que es vegi la necessitat de formar-se en mediació i que es determinin les accions a realitzar. En els centres educatius es pot donar el cas que es negui l’existència d’un conflicte perquè es té por de reconèixer la situació, perquè no es tenen les estratègies i eines per poder-lo afrontar, perquè no s’hi veu cap solució, o bé perquè les solucions intentades no han funcionat. Hi pot haver equips docents que pensin que el fet de formar-se i iniciar accions per millorar la convivència en el centre educatiu revela els problemes de conducta i comportament dels alumnes i, en certa manera, la incapacitat dels professionals per ges-tionar-ho. És, doncs, un sistema pervers.

L’equip de professors de les escoles i instituts ha d’afrontar el tema amb decisió, valentia i optimisme, ja que hi ha enfocaments que permeten aprofitar el potencial intrínsec del conflicte i reinvertir-lo en continguts d’alt valor educatiu. Al meu entendre, la mediació escolar és un d’aquests enfocaments, i l’escola ens ofereix el marc idoni per poder fer una molt bona feina que prepari els nostres alumnes amb uns continguts competencials que els serviran al llarg de tota la seva vida i, al mateix temps, que potenciï el clima de respecte i convivència que tots esperem trobar en els centres educatius.

La necessitat de vetllar pel bon clima relacional i d’impulsar la mediació com a mesura per a la resolució de conflictes es recull en diverses normatives educatives. Així, en la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (articles 30 a 38), la primera disposició transitòria del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (articles 23 a 25) diu:

En el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest decret, els centres han d’haver adaptat a les previsions d’aquest decret la part de les normes d’organització i funcionament que estableixin en aplicació dels articles 23, 24 i 25.

En l’article 31 de la resolució de 16 de juny de 2011, per la qual s’aprova el document per a l’organització i funcionament de les escoles i centres públics d’educació especial per al curs 2011-2012, s’exposen les actuacions del centre relacionades amb la convivència escolar. Aquests aspectes també es recullen en el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i la regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalu-nya, encara vigent.

Però, què és i en què consisteix un procés de mediació? La mediació és un recurs per resoldre conflictes de forma constructiva quan les persones que hi estan implicades es veuen incapaces de resoldre’l per elles mateixes (Cascón, 2000b). La funció dels mediadors en cap cas és aportar la solució del conflicte, sinó que el que fan és oferir un espai i un clima adequats per tal que les persones implicades en el conflicte puguin restablir la comunicació i aportar propostes per resoldre’l.

Les persones que accepten la mediació han de complir unes normes bàsiques que asseguren que el procés serà just i efectiu:

  • Parlar per torns i escoltar sense interrompre.
  • Parlar sincerament i sense ofendre els altres.
  • Cooperar en la recerca de solucions.

Els mediadors, a l’inici del procés, també han d’explicitar les característiques de la mediació:

  • Confidencialitat: els mediadors no explicaran el que es parli a la sala de mediació.
  • Voluntarietat: tothom participa lliurement en el procés.
  • Lliure presa de decisions: els protagonistes del conflicte prenen les seves decisions lliurement; el mediador no pot imposar cap sanció ni acord i tampoc pot obligar a com- plir els pactes.
  • Multiparcialitat: el mediador es preocupa per igual dels interessos de cadascun dels protagonistes del conflicte.

S’ha d’anar en compte de no confondre la mediació amb altres estratègies de gestió de conflictes com ara l’arbitratge, la negociació o la conciliació.

Un procés de mediació s’inicia quan les persones implicades en el conflicte s’adonen que no tenen els recursos suficients per resoldre’l per si soles i sol·liciten el servei de mediació. Els mediadors es posen en contacte amb les persones implicades i acorden un dia i una hora per a la trobada. Quan es realitza la trobada, els mediadors han de crear un clima de confiança i explicar les característiques i les normes de la mediació. En la fase següent cal preguntar a cada persona sobre el que ha passat. Els mediadors utilitzen tècniques d’escolta activa (parafrasejar, formular preguntes obertes per aclarir conceptes, sintetitzar, reformular, plantejar preguntes circulars, oferir feedback emocional, etc.) per tal de facilitar una comunicació efectiva que permeti a cada persona expressar el seu punt de vista i els seus sentiments i, al mateix temps, entendre el punt de vista i sentiments de l’altre. Un cop les persones implicades en el conflicte han exposat clarament el seu punt de vista, els mediadors han d’identificar els seus veritables interessos preguntant a cada un d’ells què necessitaria per canviar la situació. Els mediadors, en finalitzar aquesta fase, han de poder definir la situació utilitzant un llenguatge inclusiu mit-jançant el qual els participants s’adonin de la seva implicació en el problema però també en la solució. A partir de la tècnica brainstorming (pluja d’idees), es demana als participants que aportin tantes propostes com puguin per resoldre el conflicte. A continuació s’avaluen les alternatives i, a partir de la necessitat de cooperar, els implicats en el conflicte arriben a acords, els detallen, i concreten el pacte (que caldrà deixar per escrit en el full d’acords). Finalment, es decideix una data per revisar el pacte (normalment al cap de 15 dies) i es dóna l’enhorabona als participants per haver optat per la mediació com a manera de resoldre el conflicte de forma dialogant.

La mediació és, doncs, un servei que es pot oferir quan hi ha un conflicte entre dos membres de la comunitat educativa. Al meu entendre, però, en un centre educatiu la mediació pot anar molt més enllà de l’oferiment d’un servei per resoldre conflictes interpersonals: pot servir com a pretext per implicar els diferents membres de la comunitat educativa, sobretot els alumnes, en la creació d’un clima de respecte, convivència i diàleg. Es tracta d’un projecte que hauria d’estar integrat en la cultura de centre amb l’objectiu d’impulsar la pau i la convivència, i aquesta línia educativa hauria de ser coherent amb tots els processos educatius i relacionals que tenen lloc en el centre escolar. I això implica i significa moltes coses.

Formar els alumnes del centre en mediació escolar és una bona pràctica. Amb aquesta formació estem transmetent als alumnes continguts educatius d’alt valor competencial (com ara l’expressió i regulació d’emocions i sentiments, la comunicació efectiva, l’escolta activa, habilitats de pensament, habilitats i tècniques de resolució de conflictes, etc.) que els serviran per ajudar els altres a resoldre els conflictes i, al mateix temps, per aprendre una sèrie de continguts necessaris i indispensables per assolir un nivell d’equilibri personal i emocional que els ha de permetre estar més ben preparats per resoldre els seus propis conflictes.

A l’institut on treballo, el Puig Cargol de Sant Antoni de Calonge, tots els alumnes de segon d’ESO realitzen un crèdit sobre mediació escolar d’una hora setmanal durant tot el curs. Sabem que no tots els alumnes s’oferiran per participar en el servei de mediació de l’institut, però és una manera d’assegurar-nos que tots rebin aquesta formació i coneguin el funcionament de la mediació. En acabar segon d’ESO els oferim la possibilitat d’integrar-se a l’equip de mediació del centre, en el qual també hi ha professors, per tal d’assumir les mediacions que se sol·licitin. Ara bé, depenent de la tipologia i complexitat de les mediacions, aquestes poden ser portades a terme per un o dos alumnes o bé per un o dos professors.

A principi de curs els alumnes que formen part del servei de mediació expliquen als grups de primer d’ESO (i ho recorden a la resta de grups) què és la mediació i com ho han de fer per accedir al servei que ofereixen.

En el nostre centre, el projecte de mediació és un bona oportunitat per implicar l’alumnat en l’assumpció de responsabilitats. Al principi del projecte, quan proposàvem als alumnes integrar-se en l’equip i assumir aquesta responsabilitat, mostraven sorpresa perquè els estranyava que confiéssim en ells per realitzar aquesta tasca. Però, precisament, confiant en ells els demostrem que valorem les seves capacitats i dedicació i que són una peça important per al bon funcionament del centre educatiu. També els oferim la possibilitat de realitzar una tasca altament competencial que reforça la seva autoestima i autoconfiança. Tot i que aquest oferiment també comporta un cert sacrifici per part dels alumnes (ja que les mediacions es realit-zen a l’hora del pati), ho fan de bon grat perquè s’adonen que el servei de mediació els aporta més que no pas els treu.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és la relació que s’estableix entre els alumnes i els professors que comparteixen tasques participant en el projecte. En el projecte de mediació s’estableix un clima relacional diferent del de l’aula: és un clima basat en la cooperació i en el qual totes les propostes són benvingudes, especialment si vénen dels alumnes, ja que un dels objectius d’aquest projecte és potenciar la responsabilitat i implicació de l’alumnat. A partir de les reunions, projectes, etc., que han compartit i realitzat els professors i alumnes al llarg del curs, han anat sorgint propostes per potenciar la cultura de la mediació en el nostre centre. Durant aquest curs s’ha creat la pàgina web de convivència i mediació i també s’ha realitzat, a les escoles de primària del municipi, una sessió informativa sobre mediació escolar als alumnes de sisè de primària. Després, els alumnes del servei de mediació de l’institut han ofert als alumnes de sisè de primària la possibilitat de realitzar mediacions (els dimecres i divendres a la tarda, que a l’institut no hi ha activitat lectiva).

Així, doncs, al meu entendre, la mediació en un centre educatiu pot anar molt més enllà del fet d’oferir un servei de resolució de conflictes, ja que pot ser una bona oportunitat per dinamitzar i implicar tota la comunitat educativa en un projecte amb múltiples possibilitats educatives.

Elsa Anton Virgili
Psicòloga i Orientadora de l’Institut Puig Cargol, Sant Antoni de Calonge
Tutora del curs de PrisMa La Mediació Escolar com a Eina de Convivència
elsa.anton@prisma.cat

BIBLIOGRAFIA

  • Boqué, M. C. Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (2002).
  • Boqué, M. C. Temps de mediació. Taller de formació de mediadors i mediadores en l’àmbit educatiu. Barcelona: CEAC (2005).
  • Cascón, P. ¿Qué es bueno saber sobre el conflicto?, dins Cuadernos de pedagogía núm. 287, pàg. 57-60 (2000a).
    Disponible a 213.0.8.18/portal/Educantabria/RECURSOS/Proyecto/SopoDOC/07__Conflicto.pdf (consulta: 11/03/2013).
  • Cascón, P. La mediación, dins Cuadernos de pedagogía núm. 287, pàg. 72-76 (2000b).

Publicat en la revista Educat núm. 14
Descarrega’t el PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada