La salut emocional dels infants i adolescents

Rosa López

Així com un arbre es veu afectat per la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl en el seu mitjà, la salut emocional dels nens està determinada per la qualitat de les relacions íntimes que els envolten.

L’enuig, l’enveja, la tristesa i la frustració són sentiments que emergeixen en els infants de manera natural. Ajudar-los a aprendre a bregar amb les emocions en una forma que promogui la salut tant física com mental és treball de familiars i educadors.

Qui ajuda els infants a posar nom a les seves emocions o sentiments, els està ensenyant una valuosa habilitat per a tota la vida. Freqüentment, als nens els falta vocabulari bàsic necessari per manejar el que senten, ja sigui gelosia, ressentiment, por o preocupació. Els pares o mestres que diuen a un nen que està plorant a llàgrima viva alguna cosa com “Et sents trist, no és cert?”, o a un nen enmig d’una rabieta “Veig que et sents enutjat”, compleixen una tasca molt important. Quan s’ajuda un nen a anomenar els seus sentiments, no solament se l’ajuda a comprendre les seves emocions, sinó que se l’ajuda a calmar el sistema nerviós i a recuperar-se de situacions frustrants més ràpidament.

L’acte d’anomenar una emoció té un efecte calmant en el sistema nerviós, cosa que ens pot ajudar a recuperar-nos més ràpid en una situació d’estrès o de tensió emocional. La raó per la qual això ocorre encara no està clara, però alguns científics creuen que té a veure amb l’estructura del cervell i la manera com es processen les emocions.

En el cervell hi ha algunes àrees que són primordialment responsables de processar les emocions i altres àrees que ho són del maneig del pensament lògic i del llenguatge. L’expressió verbal d’una emoció activa l’àrea de llenguatge en el costat esquerre del cervell, el qual també es relaciona amb la lògica i altres tipus de pensament a un nivell avançat. Quan s’anomena una emoció, s’estimulen les cèl·lules nervioses en aquesta àrea, la qual cosa pot activar connexions entre l’àrea “lògica” i les àrees de processament d’emocions. Quan s’activen aquestes connexions, s’ajuda el nen a pensar sobre l’emoció de forma diferent, i això té com a resultat un efecte calmant.

Classificar les emocions és un pas important. Els infants amb una bona salut emocional experimenten un desenvolupament personal que els permet enfrontar-se millor als reptes que els planteja la vida, ja que tenen més confiança en si mateixos i saben relacionar-se millor amb el seu entorn natural i social. Encara que classificar les emocions pot semblar una cosa senzilla, algunes vegades no ho és. Igual que els adults, els nens poden experimentar emocions mixtes. Un nen la mare del qual estigui embarassada pot sentir-se emocionat per l’arribada d’un nou membre a la família, però també pot sentir-se inquiet sobre la manera com la vida canviarà a casa seva. L’exploració de l’àmbit total de les emocions tranquil·litza el nen quan aquest comprèn que és normal experimentar sentiments que es contradiuen entre si.

S’han de començar a treballar les emocions des de la infància, fins i tot abans que el nen comenci a parlar, però sempre abstenint-nos de dir-li què és el que ha de sentir i essent conscients que les nostres pròpies emocions serveixen de model a imitar.

Treballar les emocions des de la infància

Els docents hem de veure les arrencades emocionals dels alumnes com una oportunitat per a una vinculació afectiva i d’ensenyament, en lloc de només com un problema més que necessita ser solucionat; aquest és un canvi d’actitud que constitueix el centre mateix de voler formar la intel·ligència emocional del nen. Veure els moments emocionals com a oportunitats i no com a càrregues no és una actitud que es doni naturalment en tots els docents. Tots estem programats per bregar amb les emocions d’una manera diferent. Alguns docents tendeixen a despreocupar-se pels sentiments dels seus alumnes i els veuen com una mica simples i sense importància, mentre que altres creuen que les emocions negatives com la tristesa o la ira són perilloses o nocives i tracten d’ajudar el nen a desfer-se d’elles tan aviat com sigui possible, reemplaçant-les amb sentiments més positius i alegres. A uns altres, l’expressió de les emocions els incomoda i tractaran d’evitar o ignorar els sentiments dels seus alumnes, recorrent a suborns o amenaces per controlar el seu comportament emocional. Aquests enfocaments realment poden fer més mal que bé.

Emocions

Les emocions, incloent les negatives, no s’han d’ignorar o desatendre; són part normal d’una persona feliç, saludable i completa.

Com a docents, convé que tinguem en compte els consells següents:

  1. Estiguem al cas de les emocions dels nostres alumnes al llarg del dia, de manera que puguem reconèixer quan se senten alterats, tristos o feliços.
  2. No descartem les emocions d’un nen com a insignificants o ximples; òbviament, són de gran importància per a ells.
  3. No ignorem ni evitem les emocions dels nostres alumnes; al contrari, tractem de reconèixer-les i explorar-les d’una manera pacient i afectuosa.
  4. Escoltem els nostres alumnes de manera que ells sàpiguen que els escoltem seriosament.
  5. Compartim els sentiments amb els nostres alumnes, i animem-los que parlin de les seves emocions.
  6. Proporcionem alguns dels “primers auxilis emocionals” dient als nostres alumnes que els acceptem sense condicions.
  7. Ensenyem que els sentiments o emocions tenen sentit.
  8. No jutgem ni critiquem emocions; trobem una forma de mostrar al nen que comprenem el que ell està sentint.
  9. Ajudem-los a pensar en solucions a la situació i deixem-los suggerir les seves pròpies idees.

Els nens que desenvolupen una salut emocional forta estaran més ben preparats per bregar amb dificultats i relacions en la seva adolescència i la seva adultesa. Els nens emocionalment intel·ligents són més capaços d’adaptar-se a les diferents situacions socials que experimenten a mesura que van creixent.

Rosa López
Professora i psicopedagoga experta en PNL
rosa.lopez@prisma.cat

Publicat en la revista Educat núm. 5
Descarrega’t el PDF

Un comentari a “La salut emocional dels infants i adolescents

  1. Benvolguda Rosa,
    Per fi parlem d’una dimensió humana deixada de banda, i que encara la tractem com si fos una part de la noste natura : el cos emocional. Només vull afegir un fet que ens pot resituar davant l’educació : Som emocions, som les nostres emocions.
    Què pretenc dient això?
    -doncs cridar l’atenció al tractament que fem de les emocions: lluny de ser “respostes”, són IDENTITAT, sí.
    Els pensaments, són fruit d’un mecanisme de la ment, i no són Identitat…tot i que romàn confusió amb això.
    Les emocions, sí són Identitat. Sentim la Vida que Som. Si aquest fet no es té en compte, s’allarga la neurosi mental que encara patim la majoria d’èssers humans.
    Les emocions queden com meres respostes…no les identifiquem com a Jo…i ens dividim per dins. Això és neurosi.
    Que necessiten ser enteses, reconegudes, entrenades,etc…?. Sí,es clar.
    Bé, t’agraeixo el teu article.
    De pas et comento que tinc un projecte per els centres escolars anomenat : ESPAIS ZERO. Per si et ve de gust parlar-hi.
    Gràcies.
    Aketzaly Fernández Cardoner.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.