La tête en friche

Titol original: La tête en friche
Director: Jean Becker
Any: 2010
Durada: 82 minuts
País: França
Guió: Jean Becker i Jean-Loup Dabadie, basat en el llibre de Marie-Sabine Roger
Fotografia: Arthur Cloquet
Repartiment: Gérard Depardieu, Gisèle Casadesus, Maurane, Patrick Bouchitey, Jean-François Stévenin, François-Xavier Demaison, Claire Maurier, Sophie Guillemin, Mélanie Bernier, Matthieu Dahan, Jérôme Deschamps, Lyès Salem
Produïda per: ICE3, KJB Production, France 3 Cinéma, Studio Canal, DD Productions
Génere: Drama

Des de França ens va arribar aquesta pel·lícula que tracta el tema de l’amistat com a vehicle conductor de l’aprenentatge. Difícilment es podrien donar dues persones tan diferents com són els dos protagonistes de la pel·lícula. D’una banda, en Germain Chazes (Gérard Depardieu), un home d’uns cinquanta anys maltractat en la seva infantesa, marginat a l’escola i poc valorat pels seus amics, que es dedica a fer feinetes a la gent del poble on viu i a conrear el seu hort; de l’altra, la Margueritte (Gisèle Casadesus), una senyora nonagenària amb un gran bagatge intel·lectual, apassionada de la lectura, que viu en una residència per a gent gran. Arran d’una trobada casual en un banc del parc on tots dos acostumen a sovintejar, inicien una amistat a partir d’un nexe d’unió tan petit com és el costum de donar menjar als coloms.

Durant la pel·lícula assistim a un procés de canvi en el concepte que té en Germain d’ell mateix. Infravalorat pels seus amics, que el creuen una persona amb força limitacions intel·lectuals, l’autoconcepte d’en Germain pren valor a mesura que es reafirma la seva amistat amb la Margueritte. Aquesta li serveix d’enllaç entre la seva realitat quotidiana i l’accés a un món, el de la lectura, on ell creia que no podia accedir.

És en aquesta desfeta de creences negatives consolidades pel temps i l’experiència on radica un dels interessos de la pel·lícula. Els amics d’en Germain es van sorprenent dels canvis i es veuen forçats a modifi car la visió que fins llavors tenien d’ell. El mateix Germain també es veu sorprès pel seu accés a la literatura, que el força a replantejar-se la seva vida.

Jean Becker recorre a una posada en escena senzilla, de fotografia i il·luminació càlides, amb un guió en què la temporalitat lineal es veu tallada per algun flashback sobre la infantesa d’en Germain (a destacar l’escena a l’escola).

Una petita pel·lícula en el seu format, però que tracta de manera senzilla i planera temes que són universals.

Xavier Horta López
Coordinador de Prisma Edicions
edicions@prisma.cat

Publicat en la revista Educat núm. 6

Descarrega’t el PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada