Míriam Dalmau González
Parlo perquè conec les meves necessitats, dubto perquè no conec les teves. Les meves paraules vénen de la meva experiència. El teu enteniment ve de la teva. Per això, el que jo dic i el que tu sents pot no ser el mateix. Si tu escoltes acuradament, no només amb les teves orelles, sinó també amb els teus ulls i el teu cor, pot ser que aconseguim comunicar-nos.
Herbert G. Lingren
Qui no s’ha trobat mai en una situació en què la persona que teníem al davant feia veure que ens escoltava sense mirar-nos als ulls, sentint-nos desatesos? O quantes vegades ens parlen mentre la nostra ment no es pot desfer dels assumptes pendents? I és que, a vegades, és realment difícil no distraure’ns mentre escoltem, ignorar els propis pensaments i/o no precipitar-nos elaborant les nostres pròpies conclusions, oi? Doncs bé, cal tenir en compte que aquests elements, entre d’altres, en lloc d’afavorir la comunicació entre les persones n’esdevenen grans obstacles. Sentir no és el mateix que escoltar; escoltar és sentir i interpretar. Quan una persona no se sent atesa des d’una actitud d’escolta activa, la comunicació fracassa.
Però què és l’escolta activa?
L’escolta activa és una eina molt útil i eficaç en el procés de comunicació que implica escoltar per entendre qui parla, interioritzant acuradament el missatge que ens està transmetent i atenent no només a allò que ens diu verbalment, sinó també al seu to de veu i, sobretot, a la seva postura corporal, elements no verbals –tant o més importants que les paraules– que ens permetran esbrinar què sent l’altra persona mentre parla.
Aquesta habilitat comunicativa pot esdevenir complexa, ja que es tracta d’un procés psicològic-emocional-selectiu en què les nostres facultats físiques, intel·lectuals i emocionals són les principals protagonistes. És important que, en aquest sentit, tant l’emissor com el receptor siguin conscients que l’èxit de la comunicació depèn tant de l’actitud de l’emissor com de la motivació i disposició de qui rep el missatge: el primer haurà de procurar captar l’atenció del receptor, qui, alhora, haurà de mirar de ser un “escoltador actiu”, intentant comprendre qui s’està expressant, empatitzant amb els seus sentiments. Així, l’escolta activa implica saber escoltar i comprendre el punt de vista de l’emissor, però també requereix la capacitat de saber expressar-se.
Quan escoltem atentament podem divergir respecte a les opinions de l’emissor, però no es tracta de negar-les ni d’intimidar-lo, sinó simplement d’aprendre d’allò que escoltem, de validar i acceptar les idees de l’altre (sense haver de compartir-les), de no mostrar-nos inflexibles i obrir-nos a noves perspectives i oportunitats (Escallón Largacha, 2007).
L’escolta activa a l’entorn educatiu
El diàleg constructiu –saber escoltar i expressar–, en la mesura que ens permet ser competitius en l’àmbit comunicatiu, afavoreix el bon aprenentatge i el desenvolupament personal, social i emocional dels alumnes. I és que no podem oblidar que són les habilitats comunicatives les que els possibiliten assolir els continguts de les diverses matèries curriculars, així com el desenvolupament de la competència social i ciutadana.
El foment d’aquesta intenció voluntària, en què l’empatia té un rol principal, afavoreix el clima democràtic a les aules, on tots i cadascun dels alumnes poden tenir l’oportunitat d’aprendre a comprendre els altres i a expressar-se lliurement, respectant-se mútuament i evitant les crítiques, les desvaloracions i els tòpics que moltes vegades obstaculitzen la comunicació entre les persones. Segons Escallón Largacha (2007), “A l’aula, això vol dir que cada persona mereix ser tinguda en compte, que quan té la paraula és la més important del món i que, si l’escolta és activa, s’aprendrà alguna cosa d’ella”.
Promoure estratègies cooperatives de treball a l’aula amb les quals els alumnes aprenguin a comunicar-se amb efectivitat condiciona, en gran part, no només una bona convivència escolar, sinó també el tipus i la qualitat de les seves relacions interpersonals en altres àmbits, així com el seu aprenentatge. El treball cooperatiu esdevé una metodologia excel·lent per desenvolupar l’escolta activa: escolto, procuro entendre l’altre, analitzo, es manifesten diferents punts de vista i aprenc.
El paper actiu dels alumnes mitjançant metodologies d’aquest tipus afavoreix que les idees que ha dit l’alumne de la primera fila permetin l’expressió de noves idees per part de l’alumne que s’asseu al final de la classe, i això afavoreix que el coneixement provingui de diverses veus (Caldeiro i Vizcarra, 2005). D’altra banda, però, també cal tenir en compte que l’habilitat dels alumnes per comprendre els continguts no només depèn de la seva capacitat per aprendre i de la manera com ho fan, sinó que també depèn, tal com he comentat anteriorment, de l’estat i de l’actitud de la persona que els transmet (Ordóñez, 2007).
Finalment, després de constatar, una vegada més, la importància de les habilitats comunicatives (i en especial de l’escolta activa) en el nostre desenvolupament com a persones, alguns podeu estar pensant que és difícil atendre tants elements quan escoltem. Certament, ho és: a vegades no és fàcil atendre i entendre qui ens parla alhora que procurem empatitzar amb el que sent, però no oblidem que ningú neix sabent-ne; és una habilitat que es pot aprendre, i, com a tal, la seva pràctica és clau per aconseguir-ho, de la mateixa manera que també ho és triar l’ambient i les circumstàncies adequades per dur-la a terme (Abellan Pérez, 2008).
Pensem que, a vegades, el silenci o una mirada són suficients per transmetre a l’altre que el comprenem. Aconseguir que senti que captem el significat del que ens transmet, sense crítiques ni desqualificacions, és ja de per si l’assoliment d’un fi prou important, no ho creieu? L’entrenament pràctic de l’escolta activa al llarg del temps ens permetrà ser-ne valuosament competents!
Míriam Dalmau
Psicòloga
miriam.dalmau@prisma.cat
Bibliografia
- Abellan Pérez, M. T. L’escolta activa (2008). Disponible a blocs.xtec.cat/emocionat/2008/12/28/lescolta-activa (darrera consulta: 9/7/2021).
- Caldeiro, G. P.; Vizcarra, M. C. El trabajo cooperativo en el aula (2005). Disponible a files.teiii.webnode.es/200000044-13bc014b32/El%20trabajo%20cooperativo%20en%20el%20aula.pdf (darrera consulta: 9/7/2021).
- Escallón Largacha, E. Escuchar, comprender y mejorar las relaciones, dins Altablero núm. 40 (2007). Disponible a www.mineducacion.gov.co/1621/article-122245.html (darrera consulta: 9/7/2021).
- Ordóñez, C. Una variable de éxito, dins Altablero núm. 40 (2007).
Publicat en la revista Educat núm. 4