Una altra educació és necessària i possible

José Manuel Andueza Soteras

Vivim en un moment en què és necessari defensar el títol d’aquest article: una altra educació és necessària (perquè l’actual no serveix) i és possible (perquè hi ha experiències que ens ho confirmen). Almenys al nostre país, i atesa la conjuntura actual a què ens enfrontem, és obligatori repensar l’educació des d’aquesta perspectiva. No podem negar que ens trobem davant una greu crisi educativa. L’amenaça provinent de les retallades econòmiques per part de l’Administració ens ha de moure a reflexionar profundament sobre el món de l’educació (per a què serveix i a qui?, on ens porta i per què?). Es tracta de descobrir quin és el sentit de l’educació.

Pressupostos en crisi

L’educació està en crisi, en primer lloc, perquè es redueixen pressupostos. És inconcebible que un país que vulgui mirar cap endavant hipotequi el seu futur (i el seu present) traient recursos a l’educació. Una cosa és que es necessiti analitzar, estudiar i repensar què i com es gasta, en què s’inverteix, o com es poden aprofitar millor els recursos…, però rebaixar els pressupostos d’educació (que per si mateixos ja no són alts) i fer-ho en un moment en què l’educació exigeix més inversió que mai és un suïcidi estatal amb responsables clars. Escoltem la realitat, acudim a les històries del carrer per veure de què estem parlant…

    • Es diu Luka [1]. Va arribar no fa gaire des d’Azerbaidjan. L’any passat tenia una professora d’aula d’acollida. Malgrat l’informe de l’inspector de la zona, que parlava de la necessitat de mantenir i fins i tot d’augmentar aquest recurs, l’Administració va decidir que s’havia de retallar i que no feia falta res. Aquest curs en Luka ha durat un mes al pupitre. Porta un temps deambulant pels carrers. Com el catalogaran? Fracàs escolar o abandó escolar?
    • Es diu María. La seva mare es va quedar sense feina i, després d’una temporada de desesperació, en va trobar tres: al matí corre a netejar escales, a la tarda cuida una senyora i a la nit fa de cambrera en un bar. El temps lliure el dedica a dormir. Tot ho cobra en negre. Economia submergida o subsistència? Mentrestant, la María fa servir part de la nit per connectar-se al Facebook, després s’aixeca tard i mai arriba a primera hora a l’escola, i a la tarda no hi va perquè li toca cuidar la seva germana petita. Va repetir primer d’ESO i de segon no en va aprendre ni l’horari.
    • Es diu Paco. Als seus pares els han obligat a deixar el pis. Ara tots tres viuen amb l’avi en un altre barri. Els pares esperen recuperar el pis, i per això mantenen en Paco a la mateixa escola. Però ara està lluny, i a vegades no tenen prou diners per portar-l’hi, a vegades no en tenen ganes, a vegades… On estarà en Paco l’any que ve?
    • L’Enric ha matriculat els seus fills en un altre centre per al pròxim curs. Veia que aquest any no aprenien gaire i va anar a parlar amb la tutora, que li va dir:

No podem fer-hi més; ens han tret mestres d’acollida i mestres d’educació especial, la classe ha canviat…

  • L’Enric està trist: havia fet una aposta per la inserció educativa, i ara, per por d’hipotecar el present i el futur de la seva família, es veu obligat a renunciar als seus principis.
  • Una companya em contava que al seu centre els professors estan fent torns de neteja, un altre em deia que ara són ells els que s’encarreguen del menjador escolar, i la mare d’un amic venia de comprar paper higiènic per a l’escola del seu nét perquè les mestres els han dit que no tenen prou diners per al paper.

Recordo que fa uns anys un amic em deia que a Barcelona només hi ha dos guetos: Pedralbes i Sarrià. L’educació avui està servint per formar-ne més: es perden els barris guanyats i es creen guetos nous. L’altre dia vaig anar a passejar per Pedralbes. Vaig veure una escola el nom de la qual no vull recordar. Els aspersors regaven sense parar un jardí enorme. Per què hi ha diners per regar aquestes plantes i no perquè en Luka i els altres tinguin un professor? [2]

Pedagogia en crisi

El segon aspecte de la crisi fa referència a la pedagogia. Seguim tenint la mateixa estructura d’horari escolar que fa cent anys. Els temps canvien, la realitat canvia, i l’educació segueix igual. A qui beneficia això?, quin sentit té la nostra educació actual?

Un alumne em demanava un dia a classe:

Profe, per a què vull saber com va començar la Segona Guerra Mundial si el Google ja m’ho diu?

I no li faltava raó. El currículum està en crisi, però és més fàcil mantenir-lo que fer una reforma profunda (per a la qual s’hauria de repensar quina educació donar i per a què).

Aquesta escola que tenim ens serveix d’alguna cosa per a la vida actual? Sembla que la nostra escola segueix al servei d’un sistema determinat de societat i que per si sola ja no és suficient. Els nostres centres educatius necessiten el seu 15M particular per repensar o, millor encara, recrear l’escola.

És evident que el nostre món canvia, i això implica que canvien els nostres nens i els nostres joves. Però el sistema que tenim no s’adequa a aquesta realitat. Repensem, doncs, la pedagogia des de la realitat actual: des de l’escola d’avui, des dels nens i joves d’avui, des de les relacions familiars i socials d’avui, des dels moviments d’avui, des de la interculturalitat i globalitat d’avui.

Hi ha un altre aspecte que no hem de passar per alt: la pedagogia exigeix sempre un procés i un temps, i això no pot existir si cada dos anys hi ha una modificació de la llei educativa, o un retoc, o un canvi.

Ètica en crisi

La tercera crisi de l’educació actual és la crisi d’ètica. Per què i per a què serveix aquesta escola? No fa gaire temps, el Banc Mundial va reconèixer que la seva proposta educativa per a Llatinoamèrica havia fracassat. Normal, perquè els del banc no són pedagogs ni tenen interessos pedagògics. Quin és el banc que mou la nostra educació?

La societat està en crisi. És evident que hi ha una crisi ètica, quan veiem que a uns se’ls apliquen retallades i que a altres se’ls perdona que desviïn fons o que tinguin paradisos fiscals. Fins i tot n’hi ha alguns que són recompensats per enfonsar bancs. La FAO ens recordava fa poc que hi ha prou aliments per a tota la població mundial. Continua havent-hi gent que es mor de fam, però aquí tirem el peix, cremem hortalisses i enterrem fruita per mantenir preus competitius. Seguim llegint a la premsa que hi ha persones a qui se’ls treu el pis i que hi ha gent que viu al carrer… mentre Barcelona té un munt de pisos buits, prou per albergar tota la seva població (i més).

L’educació té alguna cosa a dir-hi. A les escoles és on ens configurem com a societat; l’estructura social hi està present, i és allí on aprenem a socialitzar-nos i a valorar els nostres iguals. Si l’educació és competició, si és judici, què ens està aportant? Quin model de societat estem generant? Si l’educació segrega, com ens ha d’estranyar que en els nostres barris hi hagi una segregació social tan evident?

Davant la profunda crisi social de valors, l’educació ha de fer-se una pregunta i exigir-se una resposta, s’ha de sentir obligada a generar una proposta que retorni l’ètica (no només com a assignatura) a la societat. En la nostra història no hi pot haver lloc per a la fal·làcia i el furt.

Les societats es construeixen a partir de les persones i de les relacions que aquestes mantenen entre elles. Quin tipus de persona volem formar? Quins valors i quines maneres d’actuar, de viure, de ser i de servir li volem oferir?

Una escola per a la vida i una vida per a l’escola

L’escola i la vida han d’estar relacionades. Parlar de la vida en aquests moments de crisi és parlar de realitat, i la realitat és reconèixer i descobrir el que està passant. Què passa al món en aquests moments?, què passa al nostre entorn?

Hem d’estudiar i analitzar aquests fets a l’aula: hi ha d’estar present la situació social (la vida de la ciutat, del barri, de les famílies dels alumnes, etc.). La vida ha d’entrar a l’aula. I no hem d’oblidar mai que la realitat més veraç a què ens enfrontem és la de les injustícies socials, la dels sofriments de gran part de la humanitat mentre uns pocs viuen amb el que els correspon a tots. Es tracta d’integrar en l’educació les coses locals juntament amb les coses globals.

La superació d’un sistema lineal

L’escola no pot ser concebuda de forma lineal. No tothom hi entra de la mateixa manera. És hora de superar els guetos socials que hem constatat que tornen a prendre protagonisme. L’escola ha d’oferir un sistema que integri els alumnes i que possibiliti una nova reorganització, una estructura que superi ancoratges i formes que ja només serveixen a uns quants nens. Hem de ser valents i trencar sistemes que no porten enlloc, que no ens convencen i que veiem que deixen un sector ampli de la població a les cunetes educatives.

Això ens obliga a generar una altra estructura possible que trenqui certs esquemes tancats i proposi models organitzatius nous. Davant això, el primer problema que sorgeix és l’econòmic. “Per a això es necessiten diners?”, s’escolta de seguida. Doncs sí i no: per davant de tot, necessitem voluntat i convicció per provar altres formes d’educació, altres estructures i altres variants. Necessitem fer-ho amb cap, amb cor i amb coratge.

Del contingut a l’organització

L’escola ha de ser un instrument generador de ments lliures, de pensadors crítics i creatius. Necessitem tenir clars els mapes pels quals moure’ns (fulls de ruta que marquen rumbs personals i socials) i ser capaços d’organitzar, imaginar i clarificar aquests camins, aquestes maneres de fer i d’actuar que ens ajudin a situar-nos davant la realitat i ens donin pistes per moure’ns en aquest entramat global tan complex.

L’escola no es pot limitar a transmetre continguts; la seva meta principal ha de ser estructurar ments. La nostra funció, doncs, serà generar lliurepensadors crítics i compromesos amb la realitat.

Una educació des de la solidaritat i la justícia

La construcció de la persona humana constitueix el centre de qualsevol sistema escolar. La solidaritat i la justícia han de ser els pilars ètics que sostinguin l’alumne:

  • La solidaritat ens diu que no estem sols i que tots tenim drets i deures, ens ensenya a relativitzar contextos personals per comprendre contextos aliens, ens prepara per acceptar el company de classe (i de no classe), ens situa davant la realitat, i implica partir de la compassió pel més dèbil per tal d’elaborar una acció que universalitzi la realitat i permeti generar espais per a tothom.
  • La justícia no consisteix a donar a cadascú el que li pertany, sinó a saber que res és de ningú i que tots hem de pensar i actuar des del “tots”, a evitar que uns guanyin i altres perdin, i a permetre estructures en què tothom pugui conviure i créixer.

Conclusió

Ja sé que aquestes reflexions no van gaire lluny… Són només un puntet més en aquesta amalgama educativa en què ens movem. Es tracta, en definitiva, d’obrir una finestra perquè entri aire fresc a l’escola. És una invitació a seguir pensant junts sobre cap on anem, què estem fent i què volem fer, confiant que fonamentalment és l’educació la que ens pot treure d’aquest embolic global en què ens trobem avui en dia.

José Manuel Andueza Soteras
Psicopedagog
Professor de l’Escola Santíssima Trinitat,
Trinitat Vella (Barcelona)
manuandueza@gmail.com

  • [1] Permeteu-me que l’anomeni així en record d’aquella cançó de Suzanne Vega. Com el protagonista, viu al segon pis, just al damunt.
  • [2] Era una escola pública. La crisi no és de l’escola pública, o de certa concertada, o dels professors d’un lloc o de l’altre. És una forta crisis de l’educació, i tots hem d’anar a l’una, superant egoismes i partidismes. I si volem assenyalar o concretar a què o a qui afecta més la crisi, la resposta és clara: la crisi va contra les classes socials més baixes, contra els que tenen menys, contra els que necessiten més, ja siguin centres públics o centres concertats. És des d’aquí que ens hem d’unir.

Publicat en la revista Educat núm. 15

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.