Jocs tradicionals amb material de rebuig, complements a peu d’aula

Josep Rubiol Capdevila

La carència de recursos didàctics, la necessitat d’experimentar amb materials no convencionals, buscar la plasmació de valors socials que estan en auge com l’ecologia, canviar d’escenari habitual les activitats físiques, realitzar un procés instructiu més complet, així com contribuir amb una nova “matèria prima” que fomenti unitats didàctiques i projectes com aquest, originals, lúdics i recreatius, són els nostres principals mòbils per desenvolupar aquest treball. Davant de la falta de mitjans, siguem pràctics: què tenim al nostre entorn? Aprofitem realment el que tenim i, amb ment divergent, experimentem les seves possibilitats.

Tot el que tirem és proporcional al desgast del planeta, igual que el que es fabrica en excés, pel seu potencial com a residu. La necessitat de reciclar i reutilitzar experimentant noves possibilitats divergeix de la utilitat inicial dels objectes, evidencia un gran valor ecològic evitant residus i permet la fabricació  d’objectes nous; si a més creem nous recursos, amb el procés obtenim una major riquesa didàctica, pedagògica, funcional i transversal. Per tant, tot objecte multifuncional i de rebuig ens servirà per a aquest projecte.

Pel que fa a l’educació física, a les matemàtiques, al coneixement del medi, a les llengües, a l’àrea visual i plàstica, etc., s’utilitzen materials i jocs que alguns nens  solen utilitzar habitualment, i això impossibilita l’assimilació de destreses noves i incrementa les desigualtats. Realitzar activitats lúdicoeducatives no estandarditzades ni habituals facilita un aprenentatge complet, augmenta les possibilitats educatives, permet regles flexibles i adaptades a l’interès dels participants, i també els permet partir d’un punt homogeni per a la seva pràctica; tot això és possible amb els objectes de rebuig que s’utilitzaran per a aquest projecte i per a la construcció dels jocs tradicionals del mateix que,  a més de jugar (com els habituals), ens perpetran dissenyar, fer, crear, etc. I, com és sabut, el que és escoltat i vist s’oblida o només es recorda, mentre que el que és fet i viscut perdura en el temps. Tal com deia B. Franklin,

parla’m i tal vegada me n’oblidi, ensenya’m i potser me’n recordi, fes-me participar i aprendré.

Com hem dit anteriorment, cada vegada són més els centres educatius que es caracteritzen per tenir inquietuds sobre temes que afecten la societat del segle XXI per mirar d’aconseguir que el seu alumnat estigui més prepaprat per   habitar el món i que  sigui capaç d’adaptar-se a la societat postmoderna,  que M. García, F. Lagardera i N. Puig  (1998, pàg. 590-591) la defineixen així:

La postmodernitat es caracteritza per: la permanència irreversible de la crisi dels valors, és a dir, de la seva secularització; la pluralitat dels llenguatges corresponents als diferents discursos valoratius; la secularització del progrés, en l’aspecte que les societats han perdut el sentit del seu destí i l’esdevenir no té finalitat. El futur ha mort i tot és ja present; i el canvi de les coordenades espaciotemporals. Dins el món de la tecnologia de la informació ha canviat radicalment la Nostra experiència del temps i de la història. Tot es converteix en un present que té com a última finalitat la seva pròpia reproducción.

El reciclatge és una eina que cada vegada aflora amb més auge a nivell d’escoles, municipis o inclús comarques senceres. L’organització d’algunes entitats perquè es dugui a terme el reciclatge és tant, que fins i tot, i sense anar més lluny, les escoles disposen de projectes dedicats a aquesta causa (per exemple, les Escoles Verdes). Aquest projecte es pot englobar dintre de la setmana cultural del centre. Els alumnes tindran l’oportunitat de practicar jocs tradicionals elaborats amb material de rebuig i podran assistir a conferències sobre el reciclatge i els jocs tradicionals, visitar instal·lacions dedicades al reciclatge, etc. D’aquesta manera es pretén que els alumnes del centre aprenguin tot aquest procés del reciclatge i la seva importància d’una manera experimental, significativa i lúdica.

Objectius plantejats

El objectius concrets i detallats del projecte els podrem trobar en les taules que s’hi adjunten, on a  és podrem veure les competències que es treballen i els continguts. No obstant això, podem dir que el projecte en si persegueix fins a cinc objectius més generals:

  1. Comprovar mitjançant els jocs tradicionals les utilitats que tenen els materials de rebuig.
  2. Reutilitzar materials que en un principi se n’anaven a les escombraries.
  3. Conscienciar tant l’alumnat com el professorat de la importància dels jocs tradicionals per a la relació entre alumnes de diferents cursos.
  4. Construir jocs tradicionals amb material de rebuig.
  5. Jugar amb els jocs tradicionals construïts pels alumnes, amb tota la significació que això comporta.

Recursos emprats

El recursos que s’han utilitzat per a la creació d’aquest projecte interdisciplinari han estat molts i molt variats. Des de caixes de cartró, papers de diari, envasos, tubs de plàstic, paper d’alumini…, passant per retalls de roba, fils, bosses de plàstic, pintures velles…, fins a materials de la pròpia naturalesa com ara sorra i pedres.

Cal esmentar, per a tots aquells mestres que tingueu intenció de dur a terme un projecte d’aquestes característiques, que l’organització que necessitareu per fer front a tot aquest material serà important per no col·lapsar l’escola de tot un material que fins que no pren forma és material que llençaríem de seguida; per tant, serà interessant desposar d’una sala força gran per encabir-hi tot el material de rebuig, classificar-lo i també seleccionar-lo.

La col·laboració i implicació dels alumnes i de les seves famílies acostuma a ser tan gran que en un dia et poden arribar a ocupar una sala sencera on tenies previst que cabés tot el material.

Descripció de l’activitat

Els jocs tradicionals aportaran  la vessant més lúdica a aquest projecte. El joc és una acció lliure que es desenvolupa dintre d’uns límits temporals i espacials determinats i segons unes regles obligatòries (tot i que lliurement acceptades). És una acció que té el seu fi en si mateixa i va acompanyada d’un sentiment de tensió, d’alegria i de la consciència de “ser d’una altra manera” que en la vida corrent.

Segons José Maria Cagigal (1990), el joc es pot descriure com

una acció lliure, espontània, desinteressada i intranscendent que, sortint de la vida habitual, s’efectua en una limitació temporal i espacial de la vida habitual conforme a determinades regles, establertes o improvisades.

El joc com a mètode didàctic i introductor de relacions socials és un vehicle excel·lent. Amb aquest projecte, els nens més petits perden la seva por i les seves inhibicions a través del joc i aprenen a valorar les seves pròpies possibilitats i limitacions, així com també el material amb el qual estan construïts. El joc no ha de ser un temps secundari respecte a l’estudi; per aquest fet, el projecte té cabuda dintre d’una setmana lectiva.

En la Llei orgànica d’educació, aspectes tradicionals i culturals tenen un paper molt important; per tant, els currículums escolars han de preocupar-se per desenvolupar aquestes capacitats en els alumnes. L’escola és, doncs, el millor lloc per donar a conèixer a tots els ciutadans el patrimoni cultural dels nostres avantpassats. I no només donar-lo a conèixer, sinó respectar-lo i reviure’l. Si a les aules el professorat és capaç de recuperar tota aquesta cultura servint-se dels seus propis records i de les aportacions dels  alumnes i dels pares i avis d’aquests, en més o menys poc temps haurem recuperat tot aquest temps perdut. Però si a més del treball a l’aula motivem perquè tothom (mestres, alumnes, pares) participi en les manifestacions culturals del seu entorn, llavors sí que estarem en el camí de valorar i reconèixer la pròpia cultura, més enllà de modes i imposicions exteriors.

Aquest és el treball del mestre i un objectiu del projecte: buscar l’educabilitat a través del joc tradicional construït amb material de rebuig.

Avaluació

Quant a la seva avaluació, val a dir que haurem d’entendre que el marc en què es porta a terme és la setmana cultural; això significa que l’espontaneïtat dels alumnes i la seva creativitat afloraran constantment i, per tant, no haurem de tenir unes normes excessivament estrictes i pautades per tal de dur a terme l’avaluació. Això no significa que no avalúeme tot el procés, ja que serà un dels únics moments en tot el curs escolar en què veurem (i els alumnes també) l’inici i el final de tot un procés de recerca, d’indagació, de construcció, de pràctica i de reflexió. Per això utilitzarem  com a tècnica principal l’observació directa i com a eina les escales descriptives o rúbriques amb els seus criteris.

Metodologia

Per una banda, el paper del mestre i de l’alumne en el desenvolupament i construcción del joc tradicional seria, segons la situació, que el professor orientés i observés el joc; poques vegades dirigirà. Diem això perquè pensem que el joc tradicional ha de començar pels propis alumnes. És a dir, seran els alumnes els encarregats de treure a l’escola aquests jocs que es realitzen en el seu barri,

els jocs amb què ells encara juguen, els jocs amb què jugaven els seus pares i els seus avis. Només d’aquesta manera aconseguirem que l’alumne s’impliquen el procés cultural de recopilació i investigación del nostre patrimonio lúdic.

El docent pot explicar o treure algun joc i conduir la construcción del material, però com un més el grup. D’altra banda, diem que el professor serà un orientador perquè haurà d’adaptar aquests jocs tradicionals que porten els alumnes a les realitats de la seva aula i a les característiques dels seus alumnes. Hi ha jocs que, per molt tradicionals que siguin, no són aplicables educativament tal i com es jugaven. En la cultura tradicional hi ha situacions de separació de sexes a les quals haurem de donar una resposta actual i hi ha aspectes de violència o de possibles lesions que el professor haurà de tractar. Atès que estem parlant del joc i que “joc” significa regles obertes i participació, tots els canvis són possibles perquè aquell joc masclista, violent o eliminatori sigui transformat en un joc coeducatiu, pacifista i participatiu.

L’estil d’ensenyament emprat durant la majoria de les activitats del projecte interdisciplinar serà el descobriment guiat; no obstant això, volem expressar que en algunes ocasions haurem d’utilitzar el comandament directe, ja que, depenent de quines activitats haguem d’emprar, el mètode que ens resultarà més eficaç i eficient a la vegada serà aquell en què l’alumne es limita a reproduir el que ensenya l’educador, ja sigui un mestre, un ponent o un altre company (per exemple, a l’hora de la construcción dels jocs).

El mètode emprat serà l’inductiu, és a dir, aquell que va d’allò particular a allò general, ja que aquest projecte s’emmarca dintre de la setmana cultural i els tallers de construcción de jocs amb material de rebuig tindran més importància, i des d’aquestes construccions passarem a generalitzar el concepte que ens convingui segons l’objectiu a treballar.

S’impartiran totes les classes, tallers, sortides  o conferències mitjançant mètodes centrats en l’alumne, ja que és ell qui ens interessa que aprengui de forma significativa. A més, aquest tipus de mètode permet formar grups de treball i, per tant, estem incidint en la socialització de la metodologia: allò que en el món empresarial es coneix com a treball en equip, molt valorat actualment.

Conclusions

Un projecte d’aquestes característiques desposa d’unes eines pedagògiques molt potents, com són les formes jugades i la significativitat dels jocs construïts amb el material que durant un mes han anat portant els diferents alumnes. Tot això fa que sigui una metodologia força interessant i que els alumnes esdevinguin els principals i actius protagonistas de la mateixa.

Els jocs tradicionals i el reciclatge són dos temes de força actualitat; el primer, perquè cada vegada s’està perdent més la tradició envers la moda o les noves tendències, i creiem que un projecte com aquest contribuirà a fer que els alumnes siguin conscients de tots aquells valors que els jocs tradicionals duen implícits a diferència d’altres formes de jugar més actuals i que porten l’alumne a situacions fictícies i poc reals; pel que fa al tema del reciclatge, és un contingut que creiem que disposa d’un potencial en valors que farà dels nostres alumnes persones amb una ideologia i una consciència envers el medi ambient molt positiva per a la nova societat del consum en la qual estem immersos.

Josep Rubiol Capdevila
Mestre d’educació física
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
INEFC-Lleida
jrubiol@xtec.cat

Bibliografia
GARCÍA, M.; LAGARDERA, F.; PUIG, N. Sociología del deporte. Madrid: Alianza Editorial (1998).
CAGIGAL, J. M. Deporte y agresión. Madrid: Alianza Editorial (1996).

Publicat en la revista Educat núm. 6
Descarrega’t el PDF

4 comentaris a “Jocs tradicionals amb material de rebuig, complements a peu d’aula

  1. Crec molt interessant el tema reciclatge i jocs tradicionals.m’agradaria posar-ho en practica pero si em poguessiu donar un cop de ma amb lss activitats e-aprenentatge us ho agrairia!!!!
    Moltes gracies per aquesr aires renovadors

    1. Hola Gemma, pots posar-te en contacte amb Josep Rubiola, autor de l’article, si vols aprofundir en el tema tractat. Teniu el seu correu al final de l’article.

      Per altra banda, a algú se li acudeix una bona resposta per a la Gemma? Podem posar en comú les nostres idees, així en sortirem tots beneficiats…

    2. Hola Gemma,

      Li agraeixo la seva inquietud per aquestes pràctiques/experiències que tot i funcionar amb material de rebuig penso que enriqueixen molt les classes i l’educació dels nostres alumnes.
      Em preguntava per les activitats d’E-A, nosaltres vam aprofitar la setmana cultural per incloure-hi el projecte interdisciplinar. Per tant, vam fer activitats com la construcció dels jocs amb material de rebuig, curriculuarment contextualitzades dintre de l’àrea d’educació artística (visual i plàstica), una vegada construïts els jocs vam practicar-ne el seu ús i la seva normativa, curricularment contextualitzats a l’àrea d’Educació Física, també vam redactar la normativa de cada joc amb les tres llengües que es treballen a l’escola (el català, el castellà i l’anglès), per tant, curricularment contextualitzat a l’àrea de llengües; també vam fer tot un treball de conscienciació de les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar) contextualitzat a l’àrea de medi. Finalment, l’àrea de música hi era present en alguns jocs als quals s’havia de marcar un ritme per aconseguir la fita.
      Com pots veure tot un treball interdisciplinar, amb molts recursos però a la vegada molt econòmics i la satisfacció dels alumnes va ser molt molt gran. Va funcionar molt bé!
      Per a quelsevol dubte o aclariment no dubtis en posar-te en contacte a la direcció de correu electrònic que surt a l’article, tal i com ha indicat l’administrador.
      Moltes gràcies i bona feina!!!!
      Josep

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *