El joc com a potenciador de les intel·ligències múltiples

Natàlia Cebrián Fernández

El complex món que envolta el terme intel·ligència requereix que primerament ens formulem la qüestió: què entenem per intel·ligència?

Aquest plantejament ha generat múltiples estudis, teories i debats en psicologia des dels anys 20, amb visions controvertides quant a la seva definició i estructura. Sternberg i Detterman (1988) fan un recull de més de 50 definicions del concepte intel·ligència proposades per reconeguts experts; no obstant això, podríem considerar que la més consensuada és la proposada per Spearmam (1923) ja als anys 20: l’autor considera la intel·ligència com la capacitat de crear informació nova a partir de la informació que rebem de l’exterior o que tenim emmagatzemada en la nostra memòria.

Per altra banda, l’estructura i organització de la intel·ligència s’ha considerat tradicionalment en dues vessants: com a multifactorial o bé com a unitària. Tot plegat va generar que es considerés que un individu era o no intel·ligent segons la mesura del seu Quocient d’Intel·ligència (QI), que va esdevenir el paràmetre utilitzat per mesurar les habilitats considerades clau (matemàtiques, lògiques i verbals). Aquesta concepció encara segueix vigent en els nostres dies: la mesura del QI és fàcil d’administrar i s’ha considerat una bona predictora de l’èxit acadèmic, però té molts desavantatges pel fet d’estar descontextualitzada socialment i culturalment i de contenir un elevat component lingüístic (Prieto i Ballester, 2003).

En contraposició a les teories clàssiques, altres autors han revolucionat aquestes idees proposant teories a favor de la multiplicitat d’intel·ligències. Howard Gardner va proposar, al 1983, un model teòric, la Teoria de les Intel·ligències Múltiples (IM), que considera la intel·ligència no com una estructura unitària i jeràrquica, sinó com a múltiples capacitats o habilitats que posseeix tot individu. Defineix la intel·ligència com l’habilitat per resoldre problemes en una societat i cultura determinada. Inicialment va proposar set capacitats cognitives presents en major o menor mesura en tots els individus: la intel·ligència lingüística, la logicomatemàtica, la cinestesicocorporal, la musical, la visuoespacial, la interpersonal i la intrapersonal. Més endavant en va afegir una vuitena, la naturalista (Gardner, 1995):

• La intel·ligència lingüística fa referència a la capacitat per manegar i estructurar eficientment els significats i les funcions de les paraules i del llenguatge. Es manifesta a través del llenguatge oral i escrit (Prieto i Ballester, 2003).
• La intel·ligència logicomatemàtica s’entén com la capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per fer deduccions i argumentar-les de forma sòlida, i fer hipòtesis (Prieto i Ballester, 2003).
• La intel·ligència cinestesicocorporal és l’habilitat d’unir cos i ment per utilitzar el cos de forma controlada. Involucra la destresa muscular, tant la motricitat global com la fina (Serrano, 2005).
• La intel·ligència musical és l’habilitat per apreciar, discriminar, transformar i expressar les formes musicals, així com per ser sensible al ritme, al to i al timbre (Prieto i Ballester, 2003).
• La intel·ligència visuoespacial es refereix a la capacitat d’utilitzar sistemes simbòlics i realitzar transformacions en les percepcions inicials dels objectes o espais. Ens permet ubicar-nos a l’espai, representar-lo mentalment i moure’ns amb relació als punts de referència (Serrano, 2005).
• La intel·ligència interpersonal és la capacitat d’entendre i comprendre els estats d’ànim, motivacions o estats psicològics dels altres. Inclou l’habilitat de formar i mantenir relacions socials dintre dels grups i assumir-hi diferents rols.
• La intel·ligència intrapersonal respon a l’accés als sentiments, emocions i pensaments propis i a la capacitat d’utilitzar-ho per guiar i orientar la nostra conducta.
• La intel·ligència naturalista és la capacitat d’observar, classificar, comparar, ordenar, i descobrir seqüències i patrons a l’entorn. És l’habilitat per entendre el món natural, la vida i reproducció de les plantes, dels animals i de la naturalesa en general (Prieto i Ballester, 2003; Serrano, 2005).

Tots posseïm aquestes 8 intel·ligències en diferents graus de desenvolupament, i no són estàtiques en el temps: podem estimular-les i millorar les nostres capacitats. Aquesta concepció té importants implicacions en l’aprenentatge, ja que a través de mètodes i pautes d’intervenció dirigits a les característiques que té cadascuna de les intel·ligències podem desenvolupar aquelles que posseïm en menor mesura. Una de les eines que ho permet és el joc. A través del joc, els infants construeixen nous descobriments i coneixements, desenvolupen i enriqueixen la seva personalitat, amb la qual cosa esdevé un instrument pedagògic que proporciona al professor la condició de conductor, estimulador i avaluador de l’aprenentatge (Antunes, 2006).

Guzmán i Castro (2005) proposen un recull d’alguns dels jocs i activitats lúdiques relacionats amb cadascuna de les IM que poden ser d’utilitat per potenciar-les:

• • Per treballar les funcions primàries del llenguatge i les habilitats lingüístiques presents a la intel·ligència lingüística, és útil llegir o crear contes i participar en jocs de paraules tipus “el penjat” (Gardner i altres, 2001; Ferrándiz, 2000).
  • La intel·ligència logicomatemàtica es desenvolupa a través de la resolució d’enigmes, endevinalles i trencaclosques i de la participació en jocs de lògica.
  • Els jocs que inclouen cançons o ritmes fomenten la intel·ligència musical, i esdevenen eines útils per aguditzar les habilitats d’escolta i concentració (Prieto i Ballester, 2003).

  

  • • L’observació, la representació, la creació artística, la imaginació i la predisposició per explorar amb noves formes i materials, que corresponen a la intel·ligència visuoespacial, es poden treballar amb jocs creatius i de construcció (tipus Lego), amb els escacs, també amb els trencaclosques, fent laberints, amb jocs en 3D…
    • La intel·ligència cinestesicocorporal es desenvolupa a través del moviment físic en activitats com els jocs de rol o jocs que impliquin el llenguatge corporal (el teatre, el mim, balls i dansa, o els esports i jocs relacionats amb l’esport en general).

    

    • El treball de la intel·ligència interpersonal es pot portar a terme a través de jocs en grup o per parelles (ja siguin de taula o a l’aire lliure), i també podem fer ús de les representacions teatrals per fomentar-la.
    • En canvi, per desenvolupar la intel·ligència intrapersonal seran favorables jocs individuals que ajudin a desenvolupar l’autoestima i a afavorir la detecció dels propis sentiments i les formes d’expressar-los, com per exemple utilitzar contes per reconèixer i diferenciar els sentiments i empatitzar amb els personatges.
    • Desenvoluparem la intel·ligència naturalista a través dels jocs a l’aire lliure, entorn de la natura i gaudint d’aquesta, amb jocs relacionats amb noms d’animals i vegetals, i realitzant experiments (per exemple, observar com creixen les llegums des que són una llavor).

    Podem utilitzar aquests o altres jocs que ideem per potenciar les intel·ligències dels alumnes, tant per a les que tenen més desenvolupades com per a aquelles en què mostren menys destresa. Potenciem, doncs, que els infants no només aprenguin jugant, sinó que també puguin desenvolupar habilitats cognitives.

    Bibliografia

    • • Antunes, C. Juegos para estimular las inteligencias múltiples. Madrid: Narcea (2006).
      • Ferrándiz, C. Inteligencias múltiples y currículum escolar, tesi de llicenciatura de la Universidad de Murcia (2000).
      • Gardner, H. Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós (1995).
      • Gardner, H.; altres. Proyecto Spectrum vol. 1, 2 i 3. Madrid: Morata (2001).
      • Guzmán, B.; Castro, S. Las inteligencias múltiples en el aula de clases, dins Revista de Investigación núm. 58, pàg. 177-210 (2005).
      • Prieto, M. D.; Ballester, P. Las inteligencias múltiples. Diferentes formas de enseñar y aprender. Madrid: Pirámide (2003).
      • Serrano, A. M. Juegos inteligentes. Inteligencias múltiples y estimulación temprana (2005).
      • Sternberg, R. J.; Detterman, D. K. ¿Qué es la inteligencia? Enfoque actual de su naturaleza y definición. Madrid: Pirámide (1988).
      • Spearman, C. The nature of intelligence and the principles of cognition. London: Macmillan (1923).

      Natàlia Cebrián Fernández
      Psicòloga
      Tutora del curs Les Intel·ligències Múltiples a l’Aula
      natalia.cebrian@prisma.cat

      Publicat en la revista Educat núm. 4
      Descarrega’t el PDF