El programa TREVA: la relaxació a l’abast dels educadors

Publicat a Deixa un comentari

Luis López González i Esther Carnicer Nieto

Imaginem que som a l’escola. És just l’hora de tornar del pati a les aules. L’energia despertada pels alumnes durant aquesta estona encara brolla pels passadissos. Cadascú (també l’equip docent) ha viscut l’esbarjo a la seva manera, i per iniciar aprenentatges de nou és necessari tornar a la calma. Però, com fer-ho de manera natural i integradora?

Ara pensem que estem a punt de començar una classe entremig de la jornada, en una hora en què trobarem els alumnes cansats i distrets… O, millor, imaginem una sessió de tutoria a la qual dediquem una hora: gaudim d’un moment valuós per aconseguir que cada alumne prengui consciència de si mateix i del grup a la vegada que desenvolupa habilitats emocionals des d’un punt de vista més integral. Però com ho fem? Quins recursos són els més adequats? Quines dinàmiques tenen prou garantia i rigor per aconseguir educar l’infant o jove en un marc que transcendeixi el currículum purament intel·lectual?

En aquest sentit, el programa TREVA (Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicada a l’Aula), el disseny i avaluació del qual es recull en la tesi doctoral de Luis López (2010a), és una proposta psicopedagògica que persegueix quatre objectius generals:

  1. Desenvolupar la intel·ligència emocional.
  2. Millorar la convivència en els centres.
  3. Educar per la salut.
  4. Afavorir el rendiment acadèmic.

El programa TREVA es justifica per la necessitat de serenor i calma que hi ha en els centres educatius; constitueix una aportació innovadora que respon a la filosofia de l’informe Delors i que es fonamenta en una sèrie de bases psicopedagògiques d’actualitat, com ara les intel·ligències múltiples de Gardner (1995), la psicopedagogia de les emocions de Bisquerra (2009) o el mindsight (enfocament neurocientífic de la meditació) de Siegel (2011). De manera específica, es basa en el model cognitivoconductual d’Smith (2001), en el focusing (enfocament) de Gendlin (2008) i en altres programes de relaxació escolar d’Europa i EUA. Els continguts del programa TREVA són fruit d’un estudi de revisió dels 44 mètodes de relaxació i meditació que presentaven més rigor científic; en aquests mètodes es van trobar 12 recursos psicofísics diferents que conformen les 12 unitats didàctiques del programa, les quals estan dissenyades de manera conscient per tal que es puguin dur a terme en qualsevol realitat educativa.

Cada alumne pot treballar les tècniques de relaxació independentment del seu nivell de competència relaxatòria, de la seva estructura psicofísica, de la seva personalitat, i de les seves creences. La progressió en espiral representa que les tècniques mantenen una relació entre elles i que es poden treballar tant per separat com agrupades, tot i que al principi convé fer-ho per separat. Cada tècnica es pot treballar a partir d’objectius específics diversos: concentració, descans, enfocament emocional, energetització, etcètera. Es treballa des d’una perspectiva humanista al voltant de l’habilitat d’atenció plena (avui dia anomenada mindfulness). El programa TREVA té diversos instruments per ser avaluat.

La relaxació vivencial provoca un seguit d’efectes individuals i grupals que estan prou demostrats:

EN EL DESENVOLUPAMENT PERSONAL
  • Augmenta la competència emocional.
  • Millora la intel·ligència intrapersonal i interpersonal.
  • Desenvolupa l’autoestima i l’autoconeixement.
  • Ajuda a viure amb serenitat.
  • Afavoreix la resolució de conflictes.
  • Contribueix al creixement personal.
EN LA CONVIVÈNCIA
  • Millora les relacions interpersonals.
  • Disminueix els informes disciplinaris i expulsions.
  • Millora el respecte envers les instal·lacions del centre.
EN LA SALUT
  • Desactiva la fisiologia.
  • Disminueix la freqüència cardíaca.
  • Disminueix la freqüència respiratòria.
  • Regula la pressió arterial.
  • Disminueix el to vital i la tensió física.
  • Millora els hàbits posturals.
  • Unifica cos, ment i emoció.
  • Produeix ones cerebrals adequades.
EN EL RENDIMENT ESCOLAR
  • Millora l’atenció a classe.
  • Desenvolupa la memòria.
  • Afavoreix la postura d’estudi.
  • Millora el clima d’aula.
  • Afavoreix l’aprenentatge.
  • Connecta els hemisferis del cervell.

Com ja hem dit, el TREVA consta de 12 activitats dissenyades de manera conscient per ser dutes a terme en qualsevol realitat educativa i gaudeix de fi abilitat i validesa. En la taula de les pàgines 28-31 apareixen desplegades les 12 tècniques TREVA juntament amb una definició breu de cada tècnica, amb els seus elements clau i amb alguns dels tipus d’exercicis que es podrien portar a terme. Les activitats del programa TREVA tenen diversos nivells (d’introducció, fonamentals, d’aprofundiment, d’expressió, i de reflexió).

El programa TREVA s’aplica de diverses maneres en més d’una vintena de centres educatius de l’Estat espanyol, dels quals 18 són catalans. En l’actualitat, el grup de recerca TREVA de l’ICE de la Universitat de Barcelona està adaptant les activitats de cada unitat a cadascun dels nivells educatius, des de l’etapa d’educació infantil fins a la de batxillerat.

Definició Elements clau Tipus d’exercicis
Autoobservació Capacitat de prestar-se atenció a un mateix a nivell mental, emocional i corporal sense identificar-se amb allò observat (dissociació) ni amb l’entorn per crear vincle.

Observació:

  1. sentir la gravetat,
  2. vincular-se amb objectes,
  3. expandir el cos a l’infinit.

Autoobservació:

  1. respiració profunda,
  2. inventari,
  3. recorregut d’autopresència.
  • Observació de l’entorn.
  • Autoobservació.
  • Percepció, propiocepció i interocepció.
  • Espai/temps.
Respiració Funció orgànica i recurs psicofísic (del qual cal tenir consciència) que resumeix el cicle vital orgànic en relació amb l’entorn.
  1. Òrgans i parts del cos que hi intervenen.
  2. Fases.
  3. Relació respiració-tensió.
  4. Relació amb el moviment.
  5. Relació respiració-pensament.
  6. Relació respiració-música.
  7. Ritme respiratori.
  • Respiració profunda.
  • Respiració conscient.
  • Respiració connectada.
  • Fases.
  • Zones respiratòries.
  • Massatge respiratori.
  • Combinació amb altres recursos.
Visualització Habilitat voluntària de representar mentalment qualsevol objecte o situació amb objectius diversos.
  1. Introducció per relaxar-se.
  2. Tenir l’objectiu clar.
  3. Representació mental.
  4. Augmentar la qualitat de la representació amb tots els sentits.
  5. Tancament.
  • Orgànica.
  • Creativa.
  • Situacional.
  • Cinètica.
  • Objectes.
  • Personal.
  • Objectius.
  • Fantasia.
Silenci mental Habilitat de reduir el pensament obsessiu i silenciar la ment.
  1. Respiració profunda.
  2. Autoobservació del pensament.
  3. Aplicar l’exercici sense forçar.
  4. Aconseguir ones cerebrals lentes.
  • Compte enrere.
  • Buidar la ment.
  • Encalaixonar el pensament.
  • Fons negre/blanc.
  • El silenci mental.
  • Obrir el cervell.
  • Sentir la llengua.
Veu i parla Recurs psicofísic autosuggestiu, expressiu, relaxant i terapèutic molt divers (veu interna i externa).
  1. Relació entre parla, personalitat i vivència.
  2. La llengua com a centre vivencial.
  3. Relació entre llengua-cervell i llengua-cos.
  4. Relació entre veu i identitat.
  5. Relació entre veu i respiració.
  • (Interna/externa.) Acompanyament verbal de l’acció. Mantres. Veu-guia.
  • Espontaneïtat.
  • Afi rmacions. Harmònics.
  • Onomatopeies.
  • Sons de ventre, guturals.
  • Veu i identitat.
  • Cant.
  • Verbalitzar emocions.
  • Posar nom a sensacions.
Relaxació Habilitat de deixar anar tota aprehensió, de no oposar-se a la gravetat. Capacitat de relaxar els músculs.
  1. Deixar-se anar.
  2. Deixar-se caure.
  3. Reposar.

Es pot fer amb tensió, abans de deixar-se anar.
  • Tensió-distensió.
  • Amb i sense objectes.
  • Exercicis de deixar-se anar.
  • Afavorir la gravetat.
  • Repòs postural.
  • Inventaris.
Consciència sensorial Conjunt de percepcions a través dels sentits. Desenvolupament de l’“alta fi delitat perceptual”.
  1. Els cinc sentits.
  2. La sinestèsia i les relacions intersensorials.
  3. Els sentits com a fi nestres al món.
  4. Afecció i desafecció sensorial.
  • Barreja sensorial.
  • Bullanga de sensacions.
  • El cos com a nas, orella, llengua, etc.
  • Gongs, campanes.
  • Aguts-greus.
  • Sinestèsies.
  • Posar olors i tacte als sons.
  • Tacte conscient
Postura Forma d’estar en el món, d’enfrontar una situació o de realitzar qualsevol tasca humana.
  1. Elements d’una postura sana: centre de gravetat, disposició de palanques, músculs, tensió.
  2. Ús corporal.
  3. La postura com a expressió global de la persona (autenticitat i expressivitat).
  • Centre de gravetat.
  • Eutonia.
  • Ús corporal.
  • Musculatura agonista-antagonista, gravitatòria-antigravitatòria.
  • Postura correcta.
  • Postures expressives.
  • Cada moment, una postura.
  • Postura a postura.
Energia corporal Nivell extrafisiològic de flux del ki, del qual es pot tenir consciència i en el qual es fonamenta la
medecina xinesa, així com algunes disciplines orientals.
  1. La llengua.
  2. El flux energètic.
  3. Centres i canals d’energia.
  4. Bloqueigs.
  5. Dinamisme energètic.
  • Sentir la llengua.
  • Percebre el flux energètic (ki).
  • Punts energètics.
  • El hara.
  • Els txakres.
  • Expressió lluminosa, calorífica i pacificadora de l’energia.
  • Energia versus relaxació. Energetització.
Moviment conscient Ralentització del moviment. Trasllat d’una postura a una altra amb autopercepció absoluta.
  1. Cap com si pengés.
  2. Pit, espatlles i ventre relaxats.
  3. Cames en lleugera flexió.
  4. Arrelament dels peus al terra.
  5. Consciència de la respiració.
  6. Globalitat, lentitud, fluïdesa i harmonia.
  • Moviment respirat.
  • Penjar d’un fil.
  • Fluir.
  • Caminar.
  • Flotabilitat.
  • Lentitud.
  • Moviments quotidians.
  • Expressivitat.
  • Autenticitat del moviment.
  • Gaudir del moviment.
  • “Tai-txejar”.
Focusing Mètode vivencial d’autoconeixement que consta de sis senzills passos i que es basa en l’escolta profunda i amable del cos d’un mateix per tal d’aprofi tar la seva saviesa i prendre més consciència de qualsevol experiència.

La sensació sentida (felt-sense). Els sis passos:

  1. preparar-se,
  2. sentir,
  3. expressar,
  4. comprovar,
  5. aprofundir,
  6. tancar per localitzar i focalitzar la sensació sentida obrint-se a espais de transformació i alliberament en el cos propi.
  • Combinar amb bioenergia, Gestalt, enneagrama.
  • S’aplica amb èxit a la comunicació, al dolor, a la creativitat, a la intel·ligència emocional, a la resolució de conflictes i a les relacions interpersonals.
  • Dissenyar exercicis de cada fase.
Centrament Recurs que consisteix a alinear les tres dimensions: corporal, emocional i mental.

Treballar els tres nivells en aquest ordre:

  1. relaxació corporal,
  2. empaquetament mental,
  3. enfocament emocional.
  • Centrament preinterpetatiu.
  • Concentració.
  • Deixar-se centrar.
  • Meditació.
  • Predomini d’un centre-canal.

Tots plegats hem de prendre consciència de la importància que té el fet de contemplar tant la persona com l’educació de forma multidimensional i integradora. Cal que avancem junts en el camí per cercar la unitat entre vida i escola.

Es pot trobar més informació en el llibre Relajación en el aula. Recursos para la Educación Emocional (López, 2010b) i al lloc web www.programatreva.com.

Luis López González
Doctor en Psicologia i Formador
Coordinador del Grup de recerca TREVA de l’ICE de la Universitat de Barcelona
luislopez@programatreva.com

Esther Carnicer Nieto
Psicòloga i Mestra de l’Escola Pia de Granollers
Membre del Grup de recerca TREVA de l’ICE de la Universitat de Barcelona
mesther.carnicer@escolapia.cat

Bibliografia

  • Bisquerra, R. Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Síntesis (2009).
  • Gardner, H. Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós (1995).
  • Gendlin, E. T. Focusing. Bilbao: Mensajero (2008).
  • López, L. Disseny i desenvolupament d’un programa de relaxació vivencial aplicada a l’aula, tesi doctoral en xarxa de la Universitat de Barcelona (2010a). Disponible a tdx.cat/bitstream/handle/10803/2364/LLG_TESI.pdf?sequence=1 (consulta: 27/07/2021).
  • López, L. Relajación en el aula. Recursos para la Educación Emocional. Madrid: Wolters Kluver (2010b).
  • Siegel, D. Mindsight. La nueva ciencia de la transformación personal. Barcelona: Paidós (2011).
  • Smith, J. Entrenamiento ABC en relajación. Bilbao: Desclée de Brower (2001).

Publicat en la revista Educat núm. 14

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.