La importància de la manipulació

Gemma Cabezas i Calva

Vivim en l’era dels ordinadors, dels teclats, de les pantalles tàctils. Hem deixat enrere les plomes sucades amb tinta, les estilogràfiques i altres delicats utensilis d’escriptura. Ens queden encara bolígrafs, llapis, retoladors, colors, ceres dures i toves, pinzells, i els propis dits. I tot això per a què? Per escriure. L’escriptura, des dels símbols, els jeroglífics, els pictogrames, i més endavant els primers alfabets grec i romà, ha adquirit una gran rellevància en la societat com a mitjà de comunicació. Ningú no dubta de la seva necessitat. Si és així, doncs, quina importància li hem de donar i com la podem potenciar ja des de les primeres edats?

La importància de la manipulació

A casa, a l’escola bressol i als primers cursos d’educació infantil és on es posen les bases per tal que nens i nenes puguin adquirir més endavant altres aprenentatges. Aquest és el cas de la lectoescriptura, que esdevindrà una de les tasques més importants durant els anys escolars.

La majoria d’infants aprenen a escriure al centre escolar, però és un aprenentatge que es pot potenciar ja des dels pocs mesos del nadó

Així com l’infant aprèn a parlar a casa i més endavant a l’escola li ensenyaran a redactar, amb l’escriptura passa una cosa semblant. La majoria d’infants aprenen a escriure al centre escolar, però és un aprenentatge que es pot potenciar ja des dels pocs mesos del nadó.

Quines habilitats es necessiten per aprendre a escriure? Per aprendre a escriure, una de les primeres habilitats que es requereixen és un bon control motriu (és a dir, un bon domini de la musculatura de la mà, el canell i el braç), així com una bona postura. Si no es fa un bon treball en aquest sentit, el nen podrà presentar dificultats en el traç o fins i tot podrem trobar-nos amb una disgrafia d’execució motora (trastorn que no està relacionat amb la capacitat de llegir, sinó amb la manca d’habilitat per al traç).

Activitats de manipulació

A continuació us explicarem quines activitats s’han de potenciar a casa, a l’escola bressol i als primers cursos d’educació infantil per tal d’arribar al moment de l’aprenentatge de l’escriptura amb les millors condicions pel que fa al control de la mà i del canell.

    • Jugar amb la plastilina: modelar la plastilina comporta moure els dits i el canell i exercir un control de la posició de la musculatura, és a dir, utilitzar una força determinada depenent del resultat que es vulgui obtenir. Per tot això, el modelatge de la plastilina amb o sense eines, a més de ser un joc molt divertit pel nen, esdevé beneficiós per a ell. Últimament també es parla de les bondats de la plastilina per desestressar!
    • Portar-se ell mateix trossets de menjar a la boca.
    • Posar a l’abast del bebè objectes diferents, grans i petits, perquè pugui agafar-los i manipular-los.
    • Jugar amb joguines de posar peces dins un pot (tant sense formes com més endavant amb una forma determinada).
    • Jugar a jocs d’anelles per encaixar.
    • Jugar a jocs de cubs o esferes per encaixar i apilar.
    • Jugar a jocs de picar per fer caure una peça.
    • Jugar amb un volant de joguina perquè l’agafi amb les dues mans, giri a un cantó i a l’altre, segueixi un camí marcat…
    • Modelar pasta de sal, fang o qualsevol altre producte: amb qualitats semblant a les de la plastilina, aquests altres materials tenen una duresa diferent, de manera que permeten guardar les creacions realitzades i comporten una variació de l’activitat anterior.
    • Jugar amb vehicles teledirigits, amb un comandament que s’ha de manejar amb els dits per pilotar el vehicle.
    • Pintar amb els dits: pintar en vertical, en horitzontal, en un paper ben gros o en un de més petit. Fer-ho amb colors foscos, clars, o pastel, tant a l’escola com a casa. Pintar utilitzant un dit, dos, tres, o tota la mà, amb el puny tancat o bé amb la mà ben oberta. Els infants, quan ho fan, a més de divertir-se d’allò més, aprenen a controlar la musculatura implicada en l’escriptura.
    • Pintar amb pinzells, amb rodets, amb esponges, amb taps, etc.: pintar amb estris que no siguin del cos propi variarà el resultat i complicarà una mica més el control de la postura. Amb això l’infant començarà a aprendre el moviment necessari per agafar un llapis.
    • Jugar a jocs d’ordinador, amb el ratolí o amb el teclat, amb ordinadors “de grans” o amb ordinadors especialment pensats per a infants.
    • Fer joc simbòlic amb la cuineta, amb els assecadors i raspalls, amb els ninots…
    • Picar de mans a diferents ritmes (de pressa, un cop, dos o tres…).
    • Posar la cua al gat.
    • Jugar a jocs de precisió comercialitzats.
    • Pessigar pilotes, fang, roba…
    • Fer rodar pilotes per una superfície.
    • Esquinçar papers: és una activitat que tots els infants han fet en algun moment, ja sigui com a activitat o bé accidentalment. L’infant farà la pinça amb els dits, utilitzarà la força, i haurà de controlar els moviments i el sentit en què mourà cada mà. Es poden utilitzar diferents tipus de paper, començant pels més fàcils de trencar per tal d’anar-ho complicant cada cop més. També es poden esquinçar fulles caigudes o altres materials.

Tisores

  • Retallar amb tisores: requereix un control millor, un correcte posicionament dels dits i una coordinació oculomanual més intensa. Es tracta d’una gran activitat que, amb el material adequat (tisores de punta rodona) i la supervisió de l’adult, és molt beneficiosa per a l’infant.
  • Punxar amb punxons: igual que l’activitat anterior, requereix ja certes habilitats de posició, força, control motriu i coordinació entre la vista i les mans.
  • Enfilar: actualment es comercialitzen diversos materials per enfilar, des dels més grossos, amb un forat ben ample, fins al fil i les anelletes de fer polseres ben petitones. Des de ben aviat ja podem ajudar els infants a enfilar les coses adequades a la seva habilitat.
  • Maquillar-se (amb pintallavis, cremes i ceres especials), decidint quin color ha d’anar a cada lloc i aplicant-lo amb precisió.
  • Fer curses de cotxes: jugar amb cotxes de joguina, començant pels grans i anant-los utilitzant cada cop més petits, fer-los passar per una carretera, un pont, un túnel… Aquest joc és molt divertit fins i tot per l’infant més mogut i inquiet i, a més, treballa les habilitats que més endavant li faran tanta falta per escriure.
  • Jugar a jocs de construcció: muntar, desmuntar, encaixar, fins i tot fer cases, castells, camins, animals, etc., qualsevol cosa que impliqui el moviment de les mans i els dits (també des de les peces més grans fins a les més petitones).
  • Jugar amb pinces: estendre la roba, fer sèries amb pinces de colors i mesures diferents, fer figures amb les pinces… El moviment de pinçar es necessitarà molt!
  • Construir maquetes, formes i figures amb materials que es poden trobar a les botigues (com boletes, paperets, blat de moro, sorra, etc.).
  • Omplir gots i pots amb aigua, sorra, macarrons, etc.: requereix precisió i control motriu.
  • Penjar la robeta dels ninots a l’armari, plegar-la, posar-la al penjador…
  • Vestir i despullar ninots: fer-los entrar el braç per la màniga, el peu als pantalons, la sabata al peu, el barret al cap…
  • Vestir-se i despullar-se sol. És un bon entrenament de precisió.
  • Cordar i descordar botons i cremalleres.
  • Jugar a la platja: fer castells de sorra, fer camins, enterrar-se, fer grans forats… En definitiva, manipular la sorra.
  • Plantar floretes: agafar la sorra amb les mans, posar-la al test, aplanar-la, posar-hi llavors o esqueixos…
  • Jugar a jocs de punxetes, que consisteixen a fer un dibuix a partir d’unes peces de plàstic de colors punxades en un plàstic foradat: es pot fer amb model o sense, creant lliurement a partir de la imaginació pròpia o bé intentant recrear la realitat.
  • Fer manualitats amb cola, retoladors, cartolines, dibuixets…: és molt divertit, creatiu i ajuda a millorar les habilitats manuals.
  • Crear formes amb paper maixé: caldrà la feina prèvia d’esquinçar paper, aplicar la cola amb el pinzell, prémer bé…
  • Jugar amb ordinadors o consoles de joc: requereixen l’ús dels dits, prémer, moure, desplaçar en un moment determinat…
  • Pintar dibuixos grans o més petits en papers en blanc amb ceres, retoladors, colors… Amb una bata i un plàstic damunt la taula no hi ha cap perill. Es pot fer en una superfície horitzontal (en una taula o al terra) o vertical (en un paper enganxat a la paret).
  • Dibuixar a la pissarra de guix, de retoladors o magnètica. També es pot fer en horitzontal o en vertical.
  • Explotar plàstic de bombolla: quin soroll més divertit i quina activitat més relaxant! Per fer-la, l’infant ha de saber posar els dits de la manera correcta i fer molta força!
  • Cuinar: fer galetes, trencar l’enciam, arrebossar el pollastre, fer croquetes… A la cuina hi ha una pila d’activitats divertides, molt educatives i entretingudes que els petits poden fer i que els ajudaran a controlar els seus moviments manuals.
  • Parar taula: posar els coberts i tovallons al lloc adequat, obrir l’armari per agafar-ho…
  • Menjar amb els coberts: agafar la forquilla i el ganivet, intentar tallar el menjar, portar-se la cullera plena de sopa a la boca…
  • Posar i treure taps d’ampolles: de rosca o a pressió, de joguina o de debò. Un gran exercici!
  • Fer manualitats amb diferents materials: retallar, enganxar, unir, encaixar…, i de passada fer boniques creacions artístiques.
  • Dibuixar o escriure amb tampons i tinta: a més de l’exercici de manipulació que comporta, serà un bon entrenament per a l’escriptura de paraules. Es pot fer amb lletres o amb dibuixos, es pot començar amb tampons ben grossos i anar utilitzant-ne cada cop de més petits, i també es pot reduir l’espai on dibuixar.
  • Jugar amb titelles de mà o de dit: els nens hauran de controlar el titella (amb el palmell de la mà, amb un dit per a cada braç…) i, a més, hauran de crear i recrear històries. Es pot fer amb un llençol i uns titelles comprats o fets a mà.
  • Jugar amb jocs i joguines de tipus taller, amb eines per posar i treure, enroscar, clavar, pressionar cap a la dreta o cap a l’esquerra, encertar el forat…
  • Fer trenes de dues, tres o més tires amb llana o plàstic: crear polseres i collarets de colors.
  • Jugar a jocs de cartes en què calgui aguantar-les, col·locar-les i jugar-hi sense que caiguin ni es girin.
  • Fer puzles: primer amb poques peces i ben grosses i cada cop amb més peces i més petites. A més de buscar el dibuix, caldrà encaixar les peces.
  • Agafar, aguantar i passar pàgines d’un conte.
  • Fer forats de boniques formes mitjançant perforadors (s’haurà de pressionar ben fort).
  • Tocar amb precisió instruments de joguina o de veritat (amb els dits, amb baquetes, amb arcs, amb pues…).

Conclusió

Perquè un infant arribi al punt en què està físicament, mentalment i emocionalment preparat per escriure, ha de tenir una certa edat i s’han de donar unes determinades condicions que no tots els infants satisfaran al mateix temps, encara que cursin el mateix nivell d’educació. El que és important tant des de l’escola com des de casa és, per una banda, que respectem el ritme de cada infant sense forçar-lo ni fer-lo sentir malament pel fet de no saber realitzar una determinada activitat i, per l’altra, que posem al seu abast els recursos materials, el temps, les idees i l’ambient necessaris perquè camini en la direcció adequada.

Igual que un nadó que tingui l’edat de gatejar no ho farà si no li hem donat l’oportunitat d’acotar-se a terra i d’aprendre a asseure’s i moure cames i braços, un infant en edat d’agafar un llapis no ho farà (o no ho farà de manera espontània) si abans no ha pogut manipular moltes altres coses i no ha après a fer els moviments i controlar la musculatura que requereix l’escriptura.

Les activitats que es poden realitzar a casa i a l’escola per afavorir els moviments per aprendre a escriure amb facilitat són moltes, molt variades i molt divertides. Quan trobem un infant amb dificultats per agafar i controlar el llapis, podem oferir-li totes aquestes activitats; així, mitjançant el joc anirà adquirint a poc a poc el control que necessitarà per poder iniciar-se, quan estigui preparat, en l’escriptura. En tot cas, cal que ho fem tant si l’infant té dificultats com si no (per tal d’evitar-les). Es tracta d’activitats que són senzilles, que estan a l’abast de tothom, que en la seva majoria no requereixen gaire despesa en material i que, a més, poden proporcionar als infants bones estones de joc sols o amb la família.

Gemma Cabezas i Calva
Mestra d’Educació Infantil Escola Ardenya
gemmacabe@hotmail.com

Publicat en la revista Educat núm. 12

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.