Montserrat Castellana Rosell
Està demostrat que hi ha persones que influeixen de forma especial en el desenvolupament dels adolescents. Per aquesta raó, el concepte de “persona significativa” emergeix com una idea clau per comprendre com es construeix la personalitat dels adolescents: es tracta de persones que formen part del seu entorn social i que tenen, als seus ulls, unes qualitats que les fan particularment importants i influents. Les preguntes que ens hem de fer a continuació són: qui són aquestes persones i quina relació hi estableix l’adolescent?, és a dir, per què són significatives en l’adolescència? I, un cop conegudes aquestes persones i acceptada la seva influència, quins motius mouen l’adolescent a demanar-los ajuda quan té un problema en un àmbit concret?
La diversitat de la societat actual ens obliga a fer front a dificultats educatives noves resultants d’avenços socials profunds, dificultats que ens cal llegir en un to prou prudent que ens permeti reflexionar-hi i afrontar el fenomen adolescent de manera adequada.
En aquest context, la capacitat que adquireixi l’adolescent per aprendre a demanar ajuda (amb tota la complexitat que això requereix) és un element essencial perquè aprengui a gestionar el risc.
El risc en l’adolescència és un tema que neguiteja i preocupa, per això cal que siguem prudents a l’hora de fer plantejaments excessivament moralistes, alarmistes o laxos. Si volem respondre a les pors de molts adults pares, educadors, etc.) pel que fa a aquest tema, hem de potenciar programes de suport que els ajudin a tornar a oferir a l’adolescent la confiança i la seguretat que li proporciona estar envoltat d’adults propers i positius.
L’adolescent d’avui està sotmès a situacions quotidianes molt diverses que l’obliguen a prendre decisions freqüentment. Tant la presa de decisions com la gestió del risc són, actualment, elements clau que s’han ’incorporar en la seva intervenció educativa. Per tant, conèixer com s’estructura la seva xarxa de suports socials i quins motius l’indueixen a apropar-se a determinades persones pot donar-nos eines per establir vinculacions adequades amb ell i per plantejar mesures de prevenció.
Preguntem a l’adolescent…
L’estudi següent no pretén analitzar la quotidianitat de l’adolescent; ens interessa saber a qui va a demanar ajuda quan sorgeix una dificultat, quan ha de fer front a un dilema i decidir què fer. Volem apropar-nos a llò que pensen els adolescents que viuen a Catalunya sobre les persones que poden influir en les seves decisions.
Hem fet preguntes a 280 adolescents (140 nois i 140 noies) amb edats que es corresponen amb l’inici i el final del període adolescent (els nois tenien de 12 a 16 anys i les noies de 13 a 17 anys) i que estan escolaritzats en centres públics de Barcelona, de Girona i de la rodalia de Girona. Els hem fet aquestes preguntes:
–Si et trobessis davant una situació difícil de tipus moral, una de tipus material i una de tipus sentimental i necessitessis ajuda, quina persona creus que estaria disposada a ajudar-te? I tu, a qui demanaries ajuda?
A continuació els hem demanat que expliquin per què han triat les persones que han triat.
L’objectiu d’aquest estudi és identificar quines són les persones significatives per a l’adolescent quan ha d’afrontar dificultats d’ordre moral, material i sentimental; entendre per què són persones influents per a lls; i saber si hi ha diferències depenent del sexe, de l’edat o de l’àmbit en què es produeixi el problema.
A propòsit de les persones significatives…
Alguns resultats de l’estudi que hem realitzat ens han permès comprovar que els pares i els amics són les grans fonts d’influència de l’adolescent i que aquest els busca per raons molt diferents. A partir d’aquí sorgeix una pregunta controvertida: quin dels dos grups influeix més en les decisions de l’adolescent? Mentre que la visió tradicional considera que els pares i els amics de l’adolescent són dos grups incompatibles, la visió contemporània demostra que no li ofereixen relacions oposades, sinó complementàries, la qual cosa ens porta a afirmar que la pregunta està mal plantejada, ja que el que ens hauria d’interessar més és saber de quina manera s’exerceixen aquestes influències.
D’una banda, els amics no poden ser substituïts pels pares, ni viceversa, ja que cada relació enriqueix l’adolescent de manera diferent; de l’altra, sabem que, malgrat que l’adolescent passa més temps amb els amics que amb els pares, la relació que estableix amb els pares és més duradora, estable i sòlida, de manera que es contraresta la menor freqüència d’interacció. Els amics són models d’identificació transitoris, atès que ells mateixos estan en transició, i per això els models més complets i estables són els adults.
A més, és important remarcar que, en l’àmbit de les persones significatives, la composició i extensió de la xarxa social de suport s’estén més enllà de la bipolarització entre la influència dels pares i la dels amics: p>
- Els pares tenen un important valor educatiu en el desenvolupament psicosocial dels adolescents. Els estils educatius dels pares influeixen a l’hora de predir si l’adolescent fa un bon ajustament psicosocial.
- La mare influeix de manera significativa (i mediadora) en els tres àmbits de dificultats analitzats (moral, material i sentimental).
- Els germans (si hi són) esdevenen persones significatives per demanar-los ajuda en problemes de caire sentimental.
- L’adult que, poc o molt, està present en els àmbits moral, material o sentimental influeix de forma significativa en l’adolescent.
- Els mentors (normalment professors, entrenadors o altres adults de l’entorn proper) poden influir en l’adolescent de forma intensa en un període curt de temps i tenen capacitat per adquirir el rol i la funció de “persona significativa”. Tot i això, s’ha demostrat que la influència de les persones significatives varia depenent del dilema i de l’àmbit en què sorgeix la dificultat. Per tant, les persones que influeixen en l’adolescent no són sempre les mateixes ni l’influeixen amb la mateixa intensitat (les diferències més significatives dependrien del sexe i de l’edat). Aquest resultat augmenta la complexitat del tema i ens informa que per acompanyar o donar suport a un procés adolescent és imprescindible pensar en “clau xarxa”, és a dir, anar en compte i permetre al noi l’accés a una xarxa àmplia per tal que tingui més possibilitats d’establir vinculacions. Cal destacar que la xarxa de suport de les noies és més àmplia que la dels nois, tant pel que fa a les persones com pel que fa als motius que aporten en la seva argumentació.
- L’anàlisi de les justificacions, motius i arguments que ens han donat els adolescents ens permet observar que en aquesta etapa tenen molta importància les relacions basades en certeses de confiança i suport (molt lligades a la mare), d’estimació (més vinculades al pare), i de comprensió (relacionades sobretot amb els amics).
- L’autonomia és una altra justificació que comença a aparèixer cap als 16 anys i que els adolescents expressen amb paraules com aquestes:
No li demanaria ajuda a ningú, no sóc tan petit, ja m’han passat coses i he après a saber què fer. Crec que sóc prou fort i prou gran per decidir tot sol i, a més, no vull que ningú es preocupi per mi més del necessari.
Adolescent de 16 anys
La mare és la persona que em donaria el seu punt de vista i consell, però després la que decidiria seria jo, perquè aquestes són coses que les he de solucionar jo.
Adolescent de 17 anys
Escoltem l’adolescent…
Una bona manera d’apropar-nos a la percepció que els adolescents tenen de les relacions amb les persones significatives és analitzar els relats que ells mateixos ens ofereixen. Tot seguit presentem les descripcions de es persones que apareixen com a més influents davant dificultats morals, materials o sentimentals.
Què ens diuen els adolescents sobre els seus pares?
Una de les primeres idees que podem extreure de les descripcions que els adolescents fan dels seus pares és que aquests compleixen tots els requisits per esdevenir persones significatives per a ells. Expliquen que són es persones que els ofereixen un ajut incondicional i estable i que són especialment importants en aquelles situacions en què el problema fa referència als costums; als valors de correcte/incorrecte, bo/dolent i just/injust; i al comportament ètic. Amb les seves respostes corroboren que les opinions dels pares els ajuden a reflexionar i, a més, expliciten que necessiten orientació:
Sens dubte, demanaria consell als meus pares: ells saben més que jo i em volen ajudar realment. Són els únics que aconseguirien fer-me reflexionar davant una situació complicada. A l’hora de decidir, em va bé saber què en pensen.
Adolescent de 17 anys
A més, els adolescents expliquen que la distància generacional pot ser un avantatge, en el sentit que els coneixements i les vivències dels pares (que inclouen la possibilitat que hagin viscut en el passat situacions semblants a les que viuen els seus fills) els poden ajudar a l’hora de prendre una decisió. L’experiència dels pares, per tant, esdevé significativa:
Demanaria ajuda als meus pares perquè fins i tot a vegades els amics tenen els mateixos dubtes que tu. En canvi, els pares ja han viscut alguna experiència semblant i, a més, em donarien un altre enfocament de la situació perquè han viscut més.
Adolescent de 16 anys
Els adolescents ens informen que els pares són les persones que tenen la responsabilitat d’ajudar-los quan tenen una dificultat econòmica; així mateix, no perden de vista que també exerceixen una funció educadora especte a aquest tema (i ho perceben i expressen explicant els pactes i acords que estableixen amb ells). Davant dificultats materials, doncs, els pares no són vistos sempre com a simples proveïdors de diners:
Estarien disposats a ajudar-me, per descomptat, en aspectes materials, els meus pares, que sempre són allà per al que faci falta. Són les persones més properes a mi i segurament pensarien que és la seva “obligació” com a pares.
Adolescent de 16 anys
M’ajudarien en qüestions monetàries, els meus pares, perquè em donen la setmanada i, si necessito més, pactem a canvi d’alguna feina de casa.
Adolescent de 13 anys
La percepció de la mare
La relació amb la mare és significativa perquè ofereix incondicionalitat i lleialtat, i els adolescents ens expliquen que amb ella estableixen una relació de sinceritat recíproca. Tant els nois com les noies qualifiquen el suport maternal de fidel, permanent i estable. Segons ells, aquesta relació facilita la comunicació: amb la mare poden dialogar i compartir experiències íntimes; llavors, la por i la vergonya es redueixen. La mare els proporciona una elació càlida i acollidora i la certesa que sempre està disposada a ajudar-los:
La meva mare estaria disposada a ajudar-me, segur, i em donaria el seu punt de vista, ja sigui fàcil o difícil d’acceptar, i això m’ajuda a pensar-hi. He de reconèixer que m’orienta bé encara que a vegades no me la vulgui escoltar.
Adolescent de 16 anys
La mare comprèn els meus sentiments i sempre m’és sincera. A més, sé que hi puc confiar.
Adolescent de 17 anys
Demanaria ajuda a la meva mare perquè sempre s’interessa i m’ha demostrat que puc comptar amb ella.
Adolescent de 13 anys
La percepció dels amics
Segons els adolescents, els amics són especialment importants a l’hora de demanar ajuda. Els amics són aquells que s’escolten atentament i que es coneixen perquè se senten identificats els uns amb els altres. Els amics, per damunt de tot, són de la mateixa generació: la proximitat en l’edat els dóna la possibilitat de coincidir en la manera de pensar, i això afavoreix l’intercanvi d’idees i d’opinions. A partir de les respostes dels enquestats, observem que per descriure un bon amic els adolescents fan servir qualificacions com “més enrotllat”, “amb mentalitat oberta”, “molt responsable”, etc., fet que demostra que la selecció d’un amic no està condicionada tan sols per un criteri d’edat, sinó que la manera de ser i de comportar-se determina i facilita la interacció:
Els amics són persones que tenen la mateixa edat que jo i que poden tenir problemes semblants als meus. Hi confio perquè amb ells passem moltes estones junts i no em fa res parlar de qualsevol cosa. No acudiria a la meva família, pares sobretot, perquè s’escandalitzen per qualsevol cosa, encara que sigui petita, i em tractarien de rar. No vull tenir problemes.
Adolescent de 16 anys
En qüestions sentimentals, demanaria ajuda a la meva millor amiga, ja que té la mateixa edat que jo i entén millor que els pares com són els nois. Si se m’acudís preguntar als meus pares em tractarien de criatura i em dirien que em deixés de rucades, que el més important és estudiar; jo entenc el que volen dir, però tinc dret a començar a descobrir l’amor.
Adolescent de 13 anys
Per anar-hi pensant…
El tema de les persones significatives toca de ple el món de les relacions humanes. L’adolescent necessita imperiosament aquestes vinculacions perquè la influència de les persones significatives incideix de forma directa en la construcció de la seva personalitat i en el seu procés d’autonomia personal. En la nostra cultura actual, doncs, l’adquisició de l’autonomia esdevé un tema pendent que hauria d’estar molt present en la intervenció educativa amb els ostres adolescents.
En un moment social en què observem que augmenten les dificultats dels adolescents a l’hora de demanar ajuda, des del món de l’educació (en comptes d’intentar respondre donant receptes que ens poden fer caure en dogmatismes inútils) hauríem de posar èmfasi a crear espais d’intercanvi d’idees i d’opinions que ens ajudin a definir com ens situem davant “les adolescències” d’avui dia, així com a redefinir sabers i actituds sobre la relació que mantenim amb els adolescents.
La diversitat i pluralitat de la nostra societat ens enriqueix enormement, però alhora també augmenta la complexitat de les relacions entre les persones. Aquest fet pot ocasionar confusió, fins al punt de produir un desconcert generalitzat entre les persones interessades a educar l’adolescent, la qual cosa el pot abocar a estar envoltat d’un silenci vital per falta d’adults que li diguin coses.
D’altra banda, la institució familiar ha canviat en els últims anys. La pluralitat de models i la velocitat d’aquests canvis produeixen la sensació generalitzada que la família pateix una crisi. Potser a arribat el moment d’entendre la unitat familiar d’una manera diferent de com ho hem fet fins ara. Està clar que el model de família nuclear no és el predominant (divorcis, famílies recompostes, més adopcions, mares o pares solters que adopten, etc.), de manera que avui dia els lligams biològics no són un criteri suficient per definir la família. Això explica per què les concepcions recents de “família” emfatitzen la importància de fixar l’atenció en les vinculacions efectives i en la intimitat.
Davant aquests fets, la possibilitat que l’adolescent trobi al seu voltant adults positius amb capacitat per posar-li límits és un camí que s’ha de descobrir i en el qual s’han d’establir noves vies de comunicació.
La sensació general de desconcert entorn de l’educació de l’adolescent provoca, entre altres coses, que es replantegi la importància de la funció del rol dels pares. A més, els pares amb fills adolescents sovint ’exposen a situacions de canvi, a pors, a incerteses i a sentiments de pèrdua, i això pot influir en el fet que es percebin poc eficaços com a pares i poc útils com a educadors.
Davant aquest context, s’han d’oferir mesures per abordar la prevenció en el camp de les relacions entre pares i fills adolescents i s’han de defugir les lectures alarmistes del comportament adolescent que tendeix a per la nostra societat. Els resultats de l’estudi que hem exposat ens permeten afirmar que les mesures de prevenció del risc durant l’adolescència s’han de resoldre, necessàriament, sense excloure altres perspectives i reforçant els programes d’orientació i de suport familiar.
Crec imprescindible treballar perquè els pares tornin a recuperar el sentiment d’eficàcia i perquè tinguin la certesa que són persones significatives per als seus fills adolescents.
Hem d’entendre que la relació de l’adolescent amb els seus pares no passa per un trencament, com s’ha cregut des de fa temps, sinó fonamentalment per una transformació, i hem de reballar perquè els pares puguin afrontar una qüestió recurrent: de quina manera poden establir línies de comunicació noves amb el seu fill adolescent?
Convé acceptar que el conflicte (tot i que prefereixo la paraula “desacord”) és inherent a l’etapa adolescent, de manera que hem d’aprendre a gestionar-lo i a viure’l en positiu, perquè també és una oportunitat per transformar la relació dels pares amb els seus fills adolescents.
Així mateix, voldria remarcar la importància de la funció educativa dels adults propers als adolescents, ja que són susceptibles d’esdevenir persones influents i, per tant, de participar activament en el seu procés ’autonomia.
En darrer lloc, cal dir que conèixer l’impacte dels agents socialitzadors en l’adolescència, així com les vinculacions i lligams que estableix l’adolescent d’avui dia amb les persones de referència (i que, consegüentment, tindran una influència en el seu desenvolupament personal), és, al meu entendre, un tema socialment urgent al qual s’ha de fer front.
Montserrat Castellana Rosell
Doctora en Psicologia especialitzada en adolescència i joventut
montserratcr3@gmail.com
Bibliografia
- Castellana, M. La relació de l’adolescent amb les persones significatives. Barcelona: P.A.U. Education (2003).
Publicat en la revista Educat núm. 15
Considero que és un article que hauria de llegir més gent.
Molt interessant!
Molt bon article! sovint creiem saber que es el millor per els adolescents sense tenir en compte la seva opinio i escoltar-los!